La satisfacció per l’alliberament de Dolors Bassa s’ha ensenyorit aquest dimarts de Torroella de Montgrí, el poble de la política republicana on des de fa gairebé quatre anys es veuen murals, fotografies i simbologia de tota mena per la llibertat dels presos polítics. Alguns dels seus veïns, com el Quim Berenguer, exhibien aquesta tarda la seva alegria en conèixer que la Dolors, a qui coneix de tota la vida i amb quin va ser veïns alguns anys, viurà novament en llibertat. La mesura de gràcia decidida per l’executiu de Pedro Sánchez “no és el que voldríem”, apunta en Quim, “perquè ens agradaria l’amnistia”, però reconeix que “de moment” els indults són positius.
El sentiment d’injustícia es percep en l’opinió de molts veïns del poble que avui, tot i fer una lectura positiva de la sortida de la presó dels presos independentistes, no deixen passar per alt que quatre anys de presó pel fet d’organitzar un referèndum és un càstig que no s’hauria d’haver produït. En un dels passejos del centre del poble hi ha el Bar Nafent, que regenta el fill de Bassa, Josep Surroca. Són les cinc de la tarda i un grup de dones xerra animadament a l’ombra de l’arbrat. El tema dels indults salta sobre la taula i ràpidament les opinions i interpretacions sobre la decisió del govern espanyol es fan paleses. “És política pura i dura”, diu una d’elles, l’Anna. “Ja feia temps que haurien de ser fora”, comenta una altra, la Susanna.
Totes coincideixen a manifestar la seva desconfiança sobre les intencions del govern socialista amb la mesura i també totes estan d’acord que, per molt que s’hagin concedit els indults, els polítics independentistes no deixaran de banda les seves conviccions i tampoc abandonaran la lluita política per la independència de Catalunya. “Qui es pensa que en Junqueras i la Dolors s’estaran quiets?”, es pregunta la Trini, una altra de les amigues. “Continuaran treballant per la independència de sotamà”, pronostica.
Les reclamacions de llibertat pels presos polítics en aquest poble d’11.000 habitants del Baix Empordà són plenament vigents, fins i tot un sant de la façana de l’església, a la plaça Major, lluu encara un mocador groc, símbol de la reclamació de la llibertat dels presos polítics. La moral està ben alta a Torroella després dels indults, però l’ambient no és en cap cas el de capítol final de la història; tampoc de final feliç d’una història que va començar un 1-O del 2017.
Les paraules amoroses de Pedro Sánchez al Liceu no semblen haver engalipat ningú, tampoc la Maria, una de les dones a la taula del Bar Nafent que analitzen els indults mentre piquen unes patates braves al bar de fill de Bassa: “Per favor! ‘Catalans us estimem’, va dir, segur que ho va estar assajant tota la nit davant del mirall!” Al seu costat, la Trini acaba de reblar la diatriba contra Sánchez: “Tot és per oportunisme, perquè al principi bé que estava d’acord que hi hagués tot aquest follón”. Tot apunta que el govern espanyol haurà de picar encara molta pedra per convèncer algú amb al seva agenda del “retrobament”. El crèdit sembla haver-lo perdut fa temps i els indults sembla que no repararan aquest dèficit.
7 
