El proper dissabte, 16 de febrer, el partit d’extrema dreta Plataforma per Catalunya celebrarà el seu darrer congrés, on s’aprovarà la transformació de la formació fundada per Josep Anglada en una fundació per “preservar el seu patrimoni, idees i llegat polític”. En un comunicat fet públic aquest divendres a la tarda, el Consell Executiu de PxC afirma que el partit “ja ha prestat el seu servei” i que “existeixen noves eines més adients per defensar i promoure les nostres idees” en referència a Vox, el nou referent de l’ultradreta espanyola. Al mateix document, els dirigents de PxC afirmen que “la majoria” del Consell Executiu, a més de “càrrecs intermitjos i molts afiliats”, han decidit abandonar el partit per integrar-se a Vox i, així ajudar “al seu creixement a Catalunya”. Tot i això, la cúpula del partit afirma que dóna llibertat als seus afiliats perquè facin el que creguin convenient.
El militant d’extrema dreta Josep Anglada, que va ocupar càrrecs de responsabilitat al Frente Nacional de l’històric líder falangista Blas Piñar, va fundar Plataforma per Catalunya a Vic (Osona) l’any 2002. Durant la primera dècada d’existència, el partit va experimentar un gran creixement fonamentant el seu discurs en l’exigència d’un control més gran sobre la immigració, de penes més dures per a delinqüents i terroristes i la defensa de la família tradicional. Així va ser com Anglada va conseguir que la formació millorés de manera sostinguda els seus resultats electorals, dels 4 regidors que va obtenir a les eleccions municipals de 2003 als 17 dels comicis de 2007 i, finalment, als 67 candidats de PxC que, gràcies als gairebé 66.000 sufragis rebuts, van aconseguir acta de regidor als ajuntaments catalans l’any 2011. Tot i aquests resultats, però, Plataforma per Catalunya mai no va aconseguir representació al Parlament.
L’any 2015, després d’una escissió al partit, que es va dividir per enfrontaments interns entre PxC, SOM Catalans i la Plataforma Vigatana de Josep Anglada, els resultats de la formació van caure en picat, baixant de 67 regidors a només 8 a les eleccions municipals que es van celebrar aquell any. Des d’aleshores, la visibilitat i la força del partit han anat esvaïnt-se, reapareixent esporàdicament als mitjans de comunicació per afers allunyats de la política. El més sonat va ser la denúncia que Josep Anglada va presentar contra Robert Hernando, nou secretari general de PxC, acusant-lo d’intent d’assassinat. Davant d’aquesta pèrdua d’influència i de l’ascens d’un partit d’extrema dreta amb forta implantació a tot l’Estat i que defensa unes idees molt semblants a les seves, la cúpula del partit ha decidit proposar la creació d’una comissió gestora que “doni cobertura” als seus càrrecs electes fins al final del seu mandat, tancar tots els assumptes jurídics i administratius pendents i, alhora, crear una fundació o associació civil que preservi el seu “patrimoni, marques, història i llegat polític i cultural” i fer oficial “l’extinció de la militància”.
El comunicat de Plataforma per Catalunya, que podria ser el darrer, remarca que els seus membres poden “estar orgullosos” d’haver deixat “una marca inesborrable”, destacant que van ser “els primers en parlar de la immigració descontrolada sense embuts” i d’haver denunciat, des de l’any 2010, “el malgastament i el sectarisme de TV3”. Així mateix, el Consell Executiu del partit xenòfob ha volgut recordar que també va “presentar batalla al separatisme” amb la denúncia que va presentar contra la consulta del 9-N, la petició de ser acuació particular contra Jordi Pujol i la seva família i la seva denúncia contra el referèndum d’autodeterminació de l’1-O. Així doncs, i segons es desprèn de les seves paraules, una de les puntes de llança de l’extrema dreta a Catalunya desapareixerà properament per unir-se i donar pas a un nou moviment amb el qual coindideix pràcticament en tot però que ha aconseguit saltar a la primera plana de l’actualitat política de tot l’Estat, un dels projectes que el fundador de PxC, Josep Anglada, mai no va arribar a fer realitat.
