Jordi Puigneró (Sant Cugat del Vallès, 1974) és el guru de Junts per Catalunya del projecte E-Estat, la idea de crear una República a la xarxa. A la formació se l’escolten, i Carles Puigdemont el té com un conseller digital de màxima confiança. Llicenciat i màster en Enginyeria de Sistemes d’Informació per la Universitat de Surrey (Anglaterra, juny de 1997), Secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital del Govern, d’on penja Centre de Telecomunicacions i Recnologies de la Informació, el CTTI.
-Es pot governar telemàticament?
Tècnicament és possible. De fet, hi ha països que hi estan treballant, com Estònia, que s’hi va posar per supervivència política, després de cinc invasions russes. Davant la possibilitat s’una sisena, Estònia va pensar una manera que els ciutadans continuessin relacionar-se amb l’administració. Davant una impossibilitat física poden continuar les relacions a les xarxes. Si tallen Internet estaríem més aprop de Turquia o la Xina i no en un estat de la UE que defensa un internet lliure.
-I quines avantatges té?
Més eficaç. Gestionar un Estat igual que es gestiona avui en dia on line les empreses globals o la borsa. No es pot governar un país utilitzant la xarxa o elements telemàtics? Qui defensa el contrari defensa un estat retrògat i d’una altra època. La tendència del futur és com governar més digitalment, malgrat la complementarietat de la governança física. Dir que no es pot governar de forma digital és fer el ridícul. No només és innovador i modern, sinó que a Catalunya és legal.
-Veig que vostè trenca el relat que no es pot governar per Skype
No només es pot governar per Skype sino que és legal fer-ho. La Llei de Presidència aprovada pel tripartit del president José Montilla deixa ben clar que es pot governar amb mitjans telemàtics. Per tant, qui defensa el contrari potser és qui no compleix la llei. Nosaltres, com que volem complir la llei, volem i podem governar utilitzant internet i els mitjans telemàtics perquè és legal, més eficient i més innovador. I si no podem complementar aquesta governança de manera física és perquè hi ha algú que ens ho impedeix.
-En el procés polític, vostè planteja construir un Estat a la xarxa, no és una mica estrany?
No. Estònia ho està fent. Per exemple, podem crear una identitat o poder votar. Nosaltres podem donar seguretat a la xarxa encara que no siguem un Estat independent, donant una identitat digital per accedir a serveis que utilitzem de manera ordinària i per ampliar-los. Així proposaria una identitat digital catalana forta per construir aquesta República digital.
–Però pel que explica, sino cal ser una república independent per començar a crear un Estat al núvol, vol dir que compta amb la societat civil?
Evidentment. Aquest país s’ha construit amb una societat civil molt forta. Aquest és un actiu molt important que tenim per començar. Els catalans han estat innovadors en qüestions de construcció d’institucions per fer país com l’Institut d’Estudis Catalans, la indústria, les mutualitats, les cooperatives o les caixes. Hem fet tot això sense tenir un Estat i, en canvi, hem fet país. Ara podem fer el mateix en el món digital, podem construir país, república i estat a través de la xarxa. Podem fer iniciatives a la xarxa d’empoderament de la societat civil sense que l’Estat ho pugui impedir.
-Però com des de la xarxa pots controlar la base del poder de l’Estat que és el monopoli de la força?
Això pertany a la governança física, que ha de complementar la governança des de la xarxa.
-I la moneda?
Ara n’hi ha, encara que en model molt especulatiu però que funciona, com el bitcoin. Dinamarca, al 2020 eliminarà l’euro físic. Són dos elements que cal tenir presents. Si la gent té confiança en el bitcoin, o Amazon treu la seva moneda, com es pot impedir? Entrem en un camp que es pot estudiar o plantejar la creació d’una moneda digital catalana. Sabem que hi ha dos milions de catalans molt disposats. No podem renunciar a la partida digital i qui sap si en 10 anys, la realitat sigui una moneda digital. I això l’Estat que no deixa innovar, no pot impedir-ho.
-Vostès volen aprofitar la xarxa per desconnectar-se d’Espanya?
És una manera de dir-ho. És evident que cada cop més, Internet permet crear ciutadans amb més llibertat i trencar la idea dels estats piramidals. Espanya, per exemple, funciona com un sistema informàtic de fa 50 anys: un ordinador central i tot de pantalles tontes. En canvi, ara cal funcionar com internet: una xarxa de nodes que utilitza al màxim la intel·ligència de cada node. La xarxa és una oportunitat pels ciutadans per innovar i fer coses que no requereixen que un Estat li doni permís.
-I la fiscalitat, i els serveis socials?
Miri, li posaré dos exemples. Els verkamis o bé la Grossa de Nadal, compres un cartonet per finançar un projecte socials i, potser et toca alguna cosa. S’obren un munt de possibilitats i, a més de manera global. Imaginem que els catalans es posen d’acord a comprar tot a través de la moneda d’Amazon, podria impedir-ho Espanya? No és un mon de ciència ficció, és un món que està venint, és la realitat que arriba.
-La millor manera per arribar a la República digital és una investidura telemàtica?
Permetrien que s’investís amb vot telemàtic si el candidat no fos Puigdemont? Si el candidat fos un altre, no hi hauria cap problema. No permetre la investidura telemàtica situa l’Estat espanyol al segle passat.
