Nova patacada del relat de la connivència dels Mossos amb el procés que sosté la Fiscalia de l’Audiència Nacional. A més, arran d’un document que forma part de l’altar de la prova documental de l’acusació del ministeri públic: la “moleskine” de l’exnúmero dos d’Oriol Junqueras, Josep Maria Jové. L’agenda on el secretari d’Economia i Vicepresidència anotava l’evolució de les reunions del procés durant les eleccions i la legislatura.
En aquesta agenda -a la que la Guàrdia Civil li ha tret tot el suc- només hi consten tres referències intel·ligibles als Mossos i en cap mostra, apunta o esbossa aquesta suposada connivència. Fins al punt que recull una opinió del mateix president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que en cas de dicotomia, els Mossos creurien als jutges i no als polítics. De fet, és la mateixa afirmació que ha fet en la vista oral del judici d’aquest dilluns contra la cúpula d’Interior el secretari del Govern durant el 2017, Joan Vidal de Ciurana.
L’anotació a la Moleskine de Jové amb què es constata que Puigdemont tenia molt clar que els Mossos obeirien els Jutges Quico Sallés
Concretament, és una anotació que fa referència a una reunió de l’anomenat “War Room” de 8 de novembre de 2016. Era just d’un període de detencions per desobediència a càrrecs públics. Com el regidor de la CUP per Vic, Joan Coma, o l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós. En aquesta trobada, i seguint les anotacions de l’agenda, és el mateix Puigdemont qui s’expressa, i per una qüestió del procés molt menys rellevant que el referèndum, com són aquestes detencions per notificar un procediment judicial. “Els Mossos faran sempre el que diguin els jutges”, hauria dit el president.
Fins i tot, del relat de la moleskine, on per part de la CUP es reclama un protocol d’actuació per tal que s’avisin els càrrecs, els assistents no mostren gaire confiança. Tant és així que en la seva declaració davant l’Audiència Nacional, el Major Josep Lluís Trapero va admetre que li havien insinuat i que va tancar la porta a qualsevol tracte d’excepció.
“No tenim els Mossos”
Però aquest no és l’únic apunt a l’agenda sobre el distanciament entre el Govern i els Mossos. Concretament, és una reunió del 7 de setembre de 2016 amb un altíssim càrrec del Govern de molta ascendència sobre l’espai convergent i un extraordinari coneixedor de l’administració i de la política de partits. De fet, en el sumari la Guàrdia Civil no va poder identificar el nom perquè el van “anglesar”.
És una de les entrades més detallades de l’agenda de Jové. En aquesta fa una radiografia clara de la situació política i de les divisions que hi ha en l’aspectre convergent. Destaca l’apartat de l’anotació dedicada al RI (Referèndum d’Independència). Deixa clar que “no el veu factible” i sobretot per dos motius: “No tenim diners, ni els Mossos”. Dues de les tres vegades que es menciona als Mossos és per constatar que no estan per la feina. El tercer cop és una menció genèrica en una pregunta general sobre diverses qüestions quan s’està plantejant el Referèndum. De fet, és una pregunta del mateix Vidal de Ciurana on comenta què s’hauràn de contestar les preguntes sobre què caldrà fer en cas d’una “doble legalitat temporal”, què passaria amb les policies “local” o “els Mossos” o quines serien les “reaccions de l’Estat”.
L’anotació sobre la reunió amb un alt càrrec de Govern sobre la situació dels convergents amb el Referèndum on constata que els Mossos no estan pel projecte sobiranista Quico Sallés
