Els eurodiputats electes de JxCat Carles Puigdemont i Comín han acusat l’Eurocambra de “defugir” la seva responsabilitat en “negar-se” a respondre cap de les quatre cartes on denuncien que l’estat espanyol ha comès “irregularitats” a l’hora de determinar si podien assumir el mandat o no. En la darrera missiva enviada el passat 24 de juny tots dos exigien al president de la cambra, Antonio Tajani que “adoptés totes les mesures necessàries amb caràcter d’urgència per garantir” els seus “privilegis i immunitats” com a eurodiputats electes. “Si no rebem una resposta el dia 25 de juny, entendrem que ha rebutjat fer valer la nostra immunitat”, assegura la carta.
JxCat defensa que el silenci de l’Eurocambra “no estalviarà una resposta de les autoritats judicials europees” en aquest cas. De fet, per poder presentar un recurs directament al Tribunal de Justícia de la UE al·legant “omissió” de responsabilitats d’una institució europea cal que es reclami primer a aquesta que actuï. Puigdemont i Comín argumenten que aquest fet pot “establir un precedent” que “permetria als Governs dificultar o impedir l’accés dels dissidents i opositors polítics a una representació parlamentària” al Parlament Europeu. “Seria un cop a la democràcia que Europa no pot assumir sense serioses conseqüències negatives”, reivindiquen.
Les cartes
Les missives enviades tant pel seu equip jurídic, els mateixos afectats, com per l’eurodiputat sortit Ramon Tremosa també van adreçades al secretari general, Klaus Welle, i al president de la comissió d’afers legals del Parlament, Pavel Svoboda. En aquestes s’informa de les decisions de la Junta Electoral sobre el seu cas i la negativa del Tribunal Suprem a aixecar la seva ordre de detenció per poder anar a Madrid a recollir l’acta.
Vies per arribar al TJUE
Un ciutadà o empresa de la UE només pot presentar una queixa directament davant del TJUE en cas que una institució de la UE, per exemple l’Eurocambra o la Comissió Europea, hagi adoptat una decisió que l’afecti directament. Tanmateix, existeix la possibilitat de recórrer a Luxemburg en un cas d’omissió. És a dir, que la inacció d’una institució de la UE en una situació determinada d’àmbit europeu hagi perjudicat un particular o una empresa. En tal cas, però, cal que l’afectat reclami abans a la institució europea que actuï.
L’altra via de recurs al TJUE és la presentació d’una qüestió prejudicial a través d’un tribunal estatal. Totes les instàncies judicials d’un estat membre de la UE poden preguntar dubtes sobre l’aplicació i interpretació del dret europeu al TJUE, si ho consideren oportú. Només les altes instàncies judicials en què els afectats després ja no puguin apel·lar a una altra superior estan obligades a presentar una qüestió prejudicial a Luxemburg si una de les parts ho demana. Això sí, cal que el cas estigui vinculat amb el dret de la UE.
