Hi havia tanta gent aquest dissabte a Perpinyà que fins i tot s’hi han acabat passejant dos periodistes poc amics de la causa: Arcadi Espada i Salvador Sostres han seguit l’acte de retorn dels exiliats a terra catalana des de l’àrea de premsa habilitada per a l’ocasió, sense que ningú els molestés. Més enllà de l’anècdota, l’acte del Consell per la República (CxR) ha servit perquè els partits majoritaris de l’independentisme —JxCAT i ERC— es donessin la mà tot i que no se’ls vegi decidits a seguir plegats. Tant els uns com els altres han pogut constatar que els mètodes de lluita per assolir la independència que defensen transiten per vies diferents. Junqueras i Puigdemont es mantenen ferms en les seves posicions i ningú mostra disposició a claudicar.
?[VÍDEO] Avui hem tornat a sentir la veu d’Oriol @junqueras!?
??”Seguirem avançant malgrat els que encara dubten. I ho farem abraçant cada vegada ???a més gent. Guanyarem i ho farem per ?desbordament democràtic. Hem de ser molts, tants que ho farem inevitable!” pic.twitter.com/n9oE2dMPyL
— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) February 29, 2020
Als milers de persones concentrades a l’acte (200.000 segons els organitzadors i 110.000 segons les autoritats franceses), que han desbordat de manera inèdita la capacitat de la ciutat nord-catalana, se’ls ha escoltat aplaudir sobretot les arengues a favor de la confrontació amb l’Estat. En canvi, el diàleg desperta poques simpaties: han arribat a xiular la proposta de negociació que ha defensat el líder d’ERC en un missatge gravat des de la presó de Lledoners i que s’ha pogut escoltar al Parc de les Exposicions de Perpinyà.
[r:1]
El de Junqueras no ha estat l’únic missatge d’ERC que s’ha pogut escoltar. La secretària general del partit, Marta Rovira, ha intervingut a través d’un vídeo en el qual ha posat el focus en la necessitat d’aconseguir la independència i la república com a via exclusiva que permetrà als catalans aconseguir la justícia social. Aquest objectiu, “que tots tenim clar”, ha de ser suficientment poderós com per fer que cessin “els debats interns”. En la mateixa línia, Junqueras ha fet lamentat els “retrets” i ha demanat “no confondre l’adversari”. Una petició que s’entén en un moment en què ERC ha de suportar crítiques per part de l’independentisme que veu amb mals ulls la relació que manté amb el PSOE. Aquest ambient, enrarit per l’espera inquietant d’una data per a les eleccions al Parlament, ha fet que la delegació republicana a Perpinyà hagi estat mínima. En canvi, JxCAT s’hi ha abocat amb la presència de diputats, senadors, consellers i el president de la Generalitat, Quim Torra. La CUP, desapareguda, denuncia els “partidismes”. Anna Gabriel ni tan sols apareix al vídeo de Les Veus de la repressió, on els presos polítics de JxCAT reiteren la seva demanda d’unitat.
Ressonàncies de revolució
El Consell per la República a la capital de la Catalunya Nord Jordi Borràs
Tant Junqueras com Puigdemont han integrat en els seus discursos elements de ressonància revolucionària d’esquerres. Mentre Puigdemont parla de l’estat de “mobilització permanent”, que fa pensar en el concepte de revolució permanent de Leon Trotski, Junqueras tanca el seu discurs amb el “fins a la victòria sempre” del Che Guevara. Una ànima revolucionària que xoca amb la realitat del conflicte català, que té poc de guerra de guerrilles i que obliga ara a seure en una taula de diàleg de resultats dubtosos. No obstant això, el líder d’ERC celebra la fita com una victòria: “Quan actuem coordinats tenim força per obligar l’Estat a fer coes que per si sol mai voldria fer i així hem fet la taula de negociació”. Part dels congregats al Parc de les Exposicions exploten aleshores xiulant. No és d’estranyar després d’haver escoltat, pocs minuts abans, el discurs encès de l’eurodiputada Clara Ponsatí, en el qual reivindica els actors de l’independentisme més combatiu al carrer: des dels que “resisteixen” a la Meridiana, fins aquells joves que van enfrontar-se a la policia a Urquinaona. “Estem orgullosos de vosaltres i us necessitem”, rebla. Darrere seu, Toni Comín adverteix que calen més “sacrificis” i pregunta si s’està en disposició de “pagar el preu de la llibertat”.
[r:2]
I si Junqueras anima a eixamplar la base perquè a força de ser més la independència serà “inevitable”, Puigdemont li rebat que no cal esperar “temps millors” perquè els temps millors ja són ara. El president a l’exili proposa passar a l’acció amb l’enfortiment d’una xarxa de consells locals del CxR que, assegura, caldrà que arribi a un punt en què “controli el territori”. Puigdemont ha aparcat a Perpinyà qualsevol crida explícita a la unitat i en lloc d’això recorda que en el projecte de república que defensa “ningú hi sobra”.
L’acte del CxR ha estat doncs una mostra de la transversalitat d’aquesta institució, però també una exposició de la disparitat d’opcions que l’independentisme posa ara sobre la taula per sortir de l’atzucac. Perpinyà, a més, referma el paper de Puigdemont com a líder internacional del procés. El diari local, L’independant, dedica una portada a la cita, en una edició especial de tarda dissabte. Les batalles internes entre partits independentistes a Catalunya passen totalment desapercebudes pels espectadors forans, que en canvi no tenen cap dubte en qui resideix el lideratge de la causa catalana.
