“Ja estan a punt les platges del litoral de la teva província”. Aquesta és la frase que fa servir un anunci de promoció de la Diputació de Barcelona, que la veritat els he de confessar que m’ha fet escruixir. Sentir parlar de la “meva província” i de les platges dels seus municipis m’ha retornat de cop als anys escolars –al final del franquisme– en què havíem de cantar els noms de cada una de les províncies integrades en entitats superiors anomenades “regiones”.
Sempre recordaré que la “región de León” estava integrada per 3 províncies, que eren “León-Zamora-y-Salamanca”. Això cal dir-ho amb una cantarella com la que fan servir els cèlebres “niños del Colegio San Ildefonso” per a dir els números premiats a la “Lotería Nacional”. En el moment de fabricar les comunitats autònomes, aquesta “región” va anar a parar a Castilla-León, que ja es veu que és el nom d’una entitat molt integrada i justificada històricament que no han tingut més remei que ajuntar amb un guionet. I encara no la confongueu amb Castilla-La Mancha, que és una altra comunitat autònoma espanyola diferent, encara que el primer terme del compost sigui el mateix. A mi m’agradava més la divisió regional entre “Castilla la Nueva” i “Castilla la Vieja”, però és clar, a “La Nueva” hi havia Madrid i es veu que això no acabava d’encaixar…
Potser jo estic antiquada? O potser els antiquats són els que parlen de províncies? Recordem que foren resultat d’una divisió organitzativa imposada al segle XIX per un règim no democràtic, que sempre ha resultat artificial i poc adaptada a la realitat del territori de la nostra nació. No havíem quedat que faríem una llei d’organització territorial? No hi ha a Catalunya un consens sobre la necessitat de superar les províncies espanyoles? Doncs, mentrestant, passem-hi de puntetes i deixem córrer això dels litorals provincials. La paraula província acaba conduint al provincianisme.
Personalment no puc concebre Catalunya com una comunitat autònoma espanyola de règim comú integrada per 4 províncies. Tinc la impressió que els socialistes que manen a Espanya i a Catalunya volen consolidar això. Cal comptar que el conseller responsable del ram, que és d’ERC i no pas del PSC, agilitarà el projecte de Llei que asseguri una nova divisió territorial adaptada a la nostra realitat històrica (vegueries i comarques) i adequada també a l’estructura de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, la qual ja ha començat a posar-se en funcionament els darrers anys, com per exemple, amb la Delegació a Terres de l’Ebre.
Ah! I ara que fa bon temps i fins i tot hem superat la sequera, vagin a qualsevol de les platges dels Països Catalans o, si poden, a les del Carib.
Bon estiu!
