“Si el Procés s’hagués acabat, no estaria aquesta sala plena i estaríem l’Albano i jo fent un cafè amb llet”. La xerrada El Procés no s’ha acabat, protagonitzada per dos dels valors alcistes de l’independentisme, Albano-Dante Fachín i Josep Costa, col·laborador d’El Món, obre amb un primer highlight que serveix de declaració d’intencions. Durant més de dues hores d’intervencions, preguntes i respostes, Fachín i Costa van portar a Granollers la clara reclamació de revifar el Procés més enllà dels partits. Alguns dels moments clau de la jornada així ho evidencien: “Hem de ser un inconvenient per a les direccions, els hem de deixar clar que no ens els creiem, hem d’obligar-los a fer el que no volen fer“.
Vox o el PSOE
En un recull en vídeo difós per la web Octuvre.cat, es poden trobar alguns dels millors moments que van deixar els dos ponents, des de la reflexió de Fachín sobre deixar o no que governi Vox a l’Estat amb diputats independentistes al Congrés fins a la “mentida” del fracàs estratègic del 2017 que destaca Costa. Durant les dues hores de col·loqui, els dos ponents han fet paleses les importants contradiccions amb què el moviment independentista es pot trobar en la seva activitat legislativa a Madrid -i les decebedores resolucions a què han arribat els principals partits catalans que hi actuen-. “Jo he comprovat que Espanya no es pot reformar, i per això m’he fet independentista”, etzibava Fachín, tot apuntant cap a una Esquerra Republicana a qui “li ha passat just al revés”. “De la lògica independentista han passat a l’intent de reformar Espanya”, lamenta el ponent.
Un intent, constata Costa, absolutament infructuós. Els possibles interlocutors institucionals, amb comportaments quant a la lògica parlamentària i la relació amb els suposats representants del moviment, comparteixen el fons de la qüestió. “La diferència entre el PP i el PSOE és que el PP ens insulta i el PSOE ens enganya; però Espanya és la mateixa”, defensa el ponent. Donada aquesta incapacitat espanyola per entomar el repte polític que suposa l’independentisme català, Costa exigeix continuar amb l’estratègia o deixar el comandament. “Una cosa és que no et vegis amb cor de continuar, perquè hi ha danys i hi ha patiment -reconeix- però això és una cursa de relleus i si tu no pots més el que no pots fer és donar armes a l’enemic perquè ataqui els que venen al darrera”. Es mostra, així, contundent amb el comportament dels lideratges catalans, a Madrid i a Barcelona. “Anant al diccionari, això és traïció. I que consti que faig servir aquest terme tan dur comptades vegades”.
No tan lluny de la independència
Durant les seves intervencions, Costa i Fachín van debatre -entre ells i amb els assistents- sobre qüestions estratègiques per a la consecució de la independència, des de la concreció electoral en diverses candidatures al Parlament fins al suposat “desencantament” de la base social després d’un període de molta activitat política. “Si tens una part del moviment independentista desincentivant, ens podem trobar en una situació com aquesta”, critica Albano, tot exigint més proactivitat a la part institucional del moviment per recuperar la seva activitat de fa un lustre.
En aquest sentit, un retorn de les capacitats del moviment passa no només per superar els partits, sinó també l’estratègia electoral. “Què més voldrien els nostres adversaris que fer-nos creure que només tenim el nostre vot per condicionar la política d’aquest país”, repta Costa. En aquest resum de menys de 40 minuts es poden trobar unes intervencions que animen la base social de l’independentisme a “superar un marc mental” que aspira a treure’ls el poder que van demostrar durant el cicle que va culminar amb l’1 d’octubre. La conclusió de la jornada, doncs, és més que clara: “L’objectiu del Procés és que s’acabi i s’acaba amb la independència“.
1 
2 