El president a l’exili, Carles Puigdemont, i el seu equip d’advocats, liderat per Gonzalo Boye, han trobat un error de traducció en les conclusions realitzades per l’Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el passat mes de juliol, quan va estimar que la justícia belga no ha de rebutjar el lliurament de Puigdemont fins que no acrediti la vulneració de drets que hi ha a Espanya. La defensa ha pogut introduir una correcció en aquestes conclusions, tal com ha avançat El Confidencial i ha pogut confirmar Europa Press. El text de l’Advocat General esmentava la decisió marc 2002/584, que fixa les regles de les euroordres. És la normativa sobre la qual es basa la discussió jurídica de la qüestió prejudicial presentada per Pablo Llarena, l’instructor del Suprem del sumari de l’1-O. I és en citar aquesta regla que s’embolica en traduir-la, segons ha detectat Boye i el seu equip.
L’Advocat General deia que el contingut de la resolució 2002/584 no podia ser interpretat “en el sentit que impedeix el lliurament d’una persona contra la qual s’ha dictat una ordre de detenció europea”. I en realitat la frase correcta és que “res del disposat podrà interpretar-se com una prohibició de rebutjar el lliurament d’una persona contra la qual s’ha dictat una ordre de detenció europea”, que és el text que apareix ara, una vegada feta la correcció.
Un error que pot capgirar la situació a favor dels exiliats
Per a Gonzalo Boye, aquest error podria convertir-se ara en un punt a favor dels seus interessos en el moment que el TJUE prengui la decisió final, que sol ser adaptada a l’opinió de l’Advocat General però que pot arribar a ser diferent si així ho decideixen els jutges del tribunal.
Les conclusions de l’Advocat General del TJUE publicades al juliol no són vinculants, però els jutges d’aquest tribunal normalment les segueixen. En aquest cas, Jean Richard de la Tour va assenyalar que Bèlgica no ha de posar en dubte les competències del Suprem com a autoritat per emetre euroordres. A més, l’Advocat assenyalava que si no es demostren les deficiències sistèmiques i generalitzades en el funcionament correcte de la justícia a Espanya es violarien els drets fonamentals de l’Estat espanyol, de manera que caldria provar-les abans de rebutjar l’entrega de Puigdemont i Lluís Puig.
Sintonia amb Pablo Llarena
En les seves conclusions, l’Advocat General va mostrar sintonia amb el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor del 1-O i que va dirigir una qüestió prejudicial al TJUE al març de 2021 un cop la justícia de Bèlgica va rebutjar lliurar l’exconseller Lluís Puig. La justícia belga va considerar que el tribunal competent per a reclamar la seva extradició hauria de ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en lloc del Tribunal Suprem. També van rebutjar l’extradició perquè de ser lliurat a Espanya podrien posar-se en risc drets fonamentals com la presumpció d’innocència.