Òmnium amplia el “perímetre” independentista amb joves i sindicats

“La fórmula d’aquests cinc anys ja no serveix, ens calen noves maneres, noves sensibilitats i noves veus”. Aquest és l’algoritme amb què treballa Òmnium Cultural per canviar el “cicle del Procés” i fer “créixer el perímetre independentista organitzat”. Així ho va expressar el filòsof Xavier Antich, en la seva primera Diada com a president de l’entitat. Per posar en marxa aquest programa Òmnium centra els seus esforços a “recuperar” el jovent que es va mobilitzar durant el Primer d’Octubre i contra les sentències judicials vinculades al Procés. “La gent jove organitzada és un exemple, el primer en el que pensem”, comenten fonts d’Òmnium en conversa amb El Món en aquesta “nova fase” de l’independentisme.

La Diada d’enguany també va servir per posar de llarg aquesta aposta. Com exemple, una fotografia força simbòlica a l’escenari del concert del Passeig Lluís Companys a la Festa de la Llibertat. Enmig de l’actuació del grup Roba Estesa van aparèixer una quarantena de joves que representaven més d’una vintena d’organitzacions juvenils. Va ser el mateix Antich qui va llegir un document unitari pactat, de combat contra la repressió, amb l’eslògan “el jovent organitzat no recula”. Curiosament, el missatge coincidia amb el discurs final de la manifestació de la Diada de l’esquerra independentista, posterior a l’organitzada per l’ANC i que també va ser un èxit de participació. Un segon front serà reenganxar organitzacions patronals, sindicals i econòmiques que van participar en els actes del 3 d’octubre fa cinc anys i que “ara costen d’animar”.

Un plantejament encetat fa gairebé un any

L’estratègia d’Òmnium es va començar a perfilar a l’octubre de l’any passat amb la posada en marxa de l’Escola de Formació Guillem Agulló. Aleshores una quinzena d’entitats juvenils polítiques, sindicals i socials dels Països Catalans com el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, Jovent Republicà, la Joventut Nacionalista de Catalunya o Arran, van participar en l’arrencada d’un think tank dirigit tant a la formació com a construir una xarxa de complicitats entre jovent organitzat. Cal recordar que va ser l’actual president d’Òmnium el primer coordinador d’aquesta escola, “centrada en la no-violència, el jovent i les lluites del moviment estudiantil als Països Catalans”. “Òmnium hi aporta matèria gris”, indiquen gràficament.

A poc a poc, aquesta escola i Òmnium han anat cosint connexions amb entitats el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), el Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), Jovent Republicà, o Joves de Mallorca per la Llengua. Connexions que han servit de plataforma per fer cursos i jornades en diferents universitats dels Països Catalans com la Universitat Jaume I de Castelló o la Universitat de València.

Com a mostra d’aquesta estratègia conjunta, des d’Òmnium recorden que han actuat coordinadament amb el SEPC en la denúncia penal i judicial de l’acusació del ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, que “vincula el terrorisme amb l’independentisme”, en el cas del policia infiltrat. De fet, el manifest que es va llegir al Concert per la Llibertat se centrava en aquesta idea i, com una buscada coincidència, l’esquerra independentista més jove utilitzava els mateixos arguments en els parlaments del final de la seva manifestació.

Un gruix d’entitats

La capacitat de foc d’Òmnium, amb 190.000 socis, permet articular una bastida amb organitzacions joves acostumades a la lluita. Per exemple, va ser notòria la presència de Batec, la nova organització juvenil sobiranista que es va donar a conèixer al maig, amb una campanya de denúncia pel servei de Rodalies, com un col·lectiu forjat al voltant del Primer d’Octubre. Una plataforma que aglutina joves de diverses procedències i moviments que van coincidir durant el referèndum, en actes com la tancada a la Universitat de Barcelona. “Són joves que també es van involucrar en les protestes per la sentència i que han assumit la capacitat de repressió de l’Estat”, raonen des d’Òmnium. “Han de ser protagonistes, tenen la mirada fresca i, sobretot, no tenen motxilles”, insisteixen.

Possiblement Batec és dels darrers fitxatges de l’entitat en diverses xerrades i conferències arreu del territori on hi participen. Col·loquis, cursos, clínics i jornades organitzades per Òmnium i per l’Escola Guillem Agulló a través de les assemblees locals que compten amb efectius joves. Però la plantilla és llarga: Arran, La Forja, Confluència Jove, Joventut Nacionalista de Catalunya, Jovent Republicà, Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, la Joventut Comunista, l’Associació d’Estudiants Progressistes i les joventuts dels principals sindicats de Catalunya com l’Eina de la Intersindical, Joves de CCOO i Avalot d’UGT.

Els sindicats, també

Precisament, la incorporació de les pedreres dels sindicats és una peça que la direcció estratègica d’Òmnium valora com un “tresor”. “El perímetre s’ha d’ampliar també amb les organitzacions empresarials i sindicals”, assenyalen les mateixes fonts. Tot i que no hi ha una estratègia particular i concreta, sí que els sindicats admeten una “bona relació” i “col·laboració” amb Òmnium. La idea d’Antich i de bona part de la junta és que cal “recuperar la simpatia que els sindicats van mostrar l’octubre de 2017”.

“Hem de fer tornar a fer participar aquells que fa cinc anys s’hi apuntaven, que vinguin sense arrossegar els peus”, comenten les mateixes fonts. “Les cicatrius de la repressió o les lluites socials entren en el concepte de lluita compartida que identifica Òmnium”, detallen fonts de l’entitat. Però és una feina lenta i que va d’acord amb l’evolució social i la situació econòmica.

“Molta feina i poca fressa”

Però des d’Òmnium, i des de la majoria d’entitats joves, volen continuar treballant amb “cert aire independent”. “Treballar coordinats, ajudant i col·laborant però sense dependències orgàniques”, subratllen. “L’ampliació del perímetre s’ha de fer amb artesania”, descriuen. “La gràcia de tot plegat és aprendre que s’ha de vehicular millor la participació de la ciutadania més organitzada i compromesa, sense tibantors i sense imposicions”, argumenten des d’Òmnium.

“Tenim una estratègia”, asseguren a Òmnium i “ens pot anar bé a tots”. “Els joves configuren la primera base per intentar involucrar noves veus, sensibilitats per trencar el bloqueig que fa cinc anys que ens arrossega”, remarquen les mateixes fonts. Però des d’Òmnium recorden que treballar amb gent jove, encara que sigui organitzada, representa “noves formes i formats de feina”. “És la primera fase de la feina, fer costat als joves i vehicular les seves aspiracions i lluites”, conclouen des de l’entitat sobiranista.