Òmnium Cultural ha acusat l’Audiència Nacional d’“inventar-se causes” contra l’independentisme i ha destacat que altres països occidentals s’han negat a col·laborar i aportar informació per a la instrucció del cas, fet que demostra “que la comunitat internacional ni tan sols reconeix” aquestes causes. Així ho ha defensat l’entitat en un missatge al seu compte oficial de Twitter, després que aquest dijous s’hagi sabut que Suïssa, Holanda, els Estats Units i el Canadà van rebutjar col·laborar de manera diplomàtica amb els magistrats de l’Audiència Nacional, Alejandro Abascal o Manuel García Castellón, perquè, apunten, s’investigaven delictes de caràcter polític i que no tenia res a veure amb cap organització criminal o terrorista. De fet, Suïssa va considerar persecució política la seva causa contra Tsunami Democràtic. Ho han definit com “un nou ridícul absolut de l’estat espanyol” i han assegurat que “ens manifestarem i exercirem els nostres drets democràtics les vegades que faci falta. Ja n’hi ha prou!”.
El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha seguit la mateixa línia i ha recordat que “protestar contra la injustícia no és delicte, al contrari: és una obligació cívica”, un fet que, ha dit, “tenen clar” les “democràcies consolidades”. Antich també ha afirmat que “l’estratègia d’Estat per acusar de terrorisme un moviment democràtic com l’independentisme no aturarà la causa de la llibertat”.
Suïssa constata persecució política
La resposta de diverses democràcies occidentals a la petició de les comissions rogatòries internacionals emeses en el marc de les diligències 85/2019 del Tsunami Democràtic és molt clara. Els documents, als quals ha tingut accés El Món, mostren com la Guàrdia Civil va convèncer els jutges instructors de l’existència “d’una revolta popular” que fins i tot feia perillar la monarquia espanyola. Això, però, no es va traslladar a les instàncies judicials internacionals.
El març de 2020, Suïssa va retornar els papers a l’Audiència Nacional argumentant que consideraven que “encara que els fets descrits en la sol·licitud espanyola tenen una qualificació penal en la legislació suïssa, el caràcter polític del delicte, si hi ha delicte, constitueix, en tot cas, un motiu d’inadmissibilitat de la sol·licitud en virtut de la legislació suïssa en matèria d’assistència judicial penal, que ens impedeix – sense deixar-nos cap opció – concedir l’assistència judicial a l’autoritat requeridora espanyola”.
Per la seva part, Canadà i els EUA també van tancar portes. El Canadà va informar l’Audiència Nacional que “no pot proporcionar la informació que sol·licita el jutge”; mentre que els Estats Units van sol·licitar més informació a la justícia espanyola sobre els fets que s’investigaven, perquè un primer examen indicava que podria vulnerar la primera esmena de la Constitució nord-americana, que determina el dret a la reunió i llibertat d’expressió dels ciutadans. Finalment, Holanda tampoc va ajudar en absolut i va “lamentar no poder donar més informació”.
1 
