Els Mossos d’Esquadra han detingut Clara Ponsatí poc després de la seva arribada a Catalunya. Un agent de paisà ha interromput la passejada que l’eurodiputada i exconsellera d’Educació estava fent després de la roda de premsa en què ha explicat els motius del seu retorn. Ponsatí, acompanyada pel seu advocat Gonzalo Boye i desenes de persones que han volgut donar-li la benvinguda, estava fent una ruta pel centre de Barcelona quan un mosso de paisà s’ha apropat i s’ha identificat. L’agent ha insistit que l’acompanyi, mentre Ponsatí li ensenyava la seva identificació i li recordava que “estava detenint una eurodiputada”. Deu minuts després de les sis de la tarda i entre crits de “fora, fora, fora la injustícia espanyola” i “detenció il·legal”, Ponsatí -sense pressa i demanant que li donessis la seva bossa del cap de setmana per poder-se-la endur- ha pujat a un cotxe de paisà dels Mossos que l’esperava a la plaça de la Catedral de Barcelona i que ha abandonat el lloc amb les sirenes enceses.
Ponsatí, a Catalunya
Després de cinc anys exiliada a Bèlgica, aquest dimarts l’eurodiputada ha travessat la frontera francoespanyola en cotxe, per Perpinyà, i ha arribat a Catalunya al migdia sense passar pel Tribunal Suprem. En una roda de premsa des del Col·legi de Periodistes de Barcelona, Ponsatí ha avisat que no ha vingut “per pactar amb l’Estat”, sinó que ha tornat “per plantar cara” i a denunciar “la vulneració sistemàtica dels drets” a Catalunya per part de l’estat espanyol.
Ponsatí mantenia en vigor una ordre de detenció a Espanya per un delicte de desobediència per l’organització del referèndum de l’1-O, malgrat que disposa d’immunitat europea. En aquest sentit, l’exconsellera ha recordat que la detenció és “il·legal” i que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena “haurà d’atendre’s a les conseqüències a Europa, com li ha passat sempre”.
L’eurodiputada de Junts per Catalunya ha aprofitat el retorn per presentar la pàgina web Estatdredret.cat, “un inventari de la persecució nacional contra Catalunya” i que, afirma, ja recull 1.000 casos de suposades vulneracions de drets dels catalans entre els anys 2003 i el que va de 2023.
20
13
