El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
La llista cívica de l’ANC com a rèplica de l’operació Solidaritat del 2010

Les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre del 2010 van implicar una sorpresa per a l’independentisme, dos anys abans de l’esclat del moviment: Solidaritat Catalana per la Independència, formació encapçalada per Joan Laporta, va obtenir fins a quatre diputats. Eren els comicis després de set anys de tripartit, amb una Convergència i Unió que encara no era independentista i pactava amb el Partit Popular. Aleshores, ERC va obtenir únicament 10 diputats sota el lideratge de Joan Puigcercós i la CUP era una formació extraparlamentària. Tot i això, la irrupció de Solidaritat va ser un símptoma d’un independentisme que s’anava movent entre la societat civil. De fet, feia només quatre mesos de la sentència de l’Estatut del 2006 que el TC va retallar el 2010, i dels del setembre del 2009 s’havien fet consultes populars en centenars de poblacions, després d’una primera votació sobre la independència a Arenys de Munt.

Ara, l’ANC té sobre la taula impulsar una quarta llista independentista, el que anomena “llista cívica”, per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. En els últims mesos, hi ha hagut un debat sobre la idoneïtat de tirar-la endavant i quin efecte tindria sobre els resultats dels grans partits independentistes, ERC, Junts i la CUP. “Aquesta llista hauria de fer-se mitjançant una agrupació d’electors, que requereix 50.000 signatures. Això ja crearia un gruix de gent separada de l’Assemblea”, assegurava la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, en una entrevista a El Món de principis de desembre. De fet, un dels fundadors de Solidaritat Catalana per la Independència i que va ser-ne diputat, Uriel Bertran, ara és membre del secretariat nacional de l’ANC. De fet, és membre del Comitè Permanent i sempre ha reivindicat l’unilateralisme des de totes formacions i entitats en les quals ha participat.

La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, ha celebrat la resolució de l'ONU sobre el Catalangate | ACN
La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, ha celebrat la resolució de l’ONU sobre el Catalangate | ACN

Un toc d’atenció a ERC

Entre aquests dos ens hi ha tretze anys de diferència, però és impossible recordar alguns paral·lelismes entre aquests dos actors de l’independentisme. El politòleg i consultor polític Àlex Llonch recorda que el 2010 l’hegemonia de l’independentisme –faltaven anys perquè CDC fes al pas cap a aquest projecte polític– era d’Esquerra, malgrat l’existència de Reagrupament. “El que plantejava Solidaritat era molt interessant, un missatge senzill i clar: volem la independència”, argumenta Llonch. De fet, assegura que Solidaritat va “trencar” el monopoli que tenia ERC amb una “gran transversalitat”. “Hi havia Alfons López Tena com a liberal, Laporta, que era l’entrada mediàtica, i Uriel Bertran, que venia d’Esquerra Republicana”, recorda el politòleg. I posa en valor una evidència, i és que Solidaritat no va néixer a través d’una organització cívica, com sí que faria ara una quarta llista. A més, considera que “l’impacte que podria tenir una quarta llista seria més visible que Solidaritat”. “Crec que podria aglutinar bastantes persones”, aventura Llonch sobre una eventual quarta llista independentista.

El politòleg té dubtes sobre si Solidaritat va pressionar ERC i CIU, però afirma que “va ser un toc d’atenció a Esquerra”, ja que Convergència, aleshores, no era independentista. “Crec que va ser el moviment civil el que va acabar pressionant, tot i que Solidaritat va començar a portar la independència com a únic eix central en la política”, explica Llonch. En aquest sentit, creu que una quarta llista actualment hauria d’enviar un missatge clar, com feia Solidaritat. “Si votaves Solidaritat, votaves independència. Hauria de tenir aquesta simplicitat”, opina. Com a matís, recorda que el partit tenia un discurs “molt hostil” i “aquesta intransigència espantava”.

Pel que fa a una nova quarta llista, posa l’alerta en el fet que “no s’haurien de reciclar persones”. “L’independentisme vol escoltar veus noves“, diu el consultor polític. D’altra banda, recorda que al cap de poc Solidaritat va implosionar, amb el trencament de Laporta amb el partit i els xocs entre López Tena i Uriel Bertran. Per això, Àlex Llonch creu que la candidatura necessitaria la figura d’un moderador per superar l’eix esquerra-dreta. “El problema de crear una llista transversal és que allà hi ha famílies de tot tipus. És el mateix que li passa a Junts. La gestió interna ha de transmetre unitat“, explica.

Resposta al tripartit

Un dels fundadors i membre del primer secretariat de l’ANC va ser Pere Pugès, que creu que Solidaritat es va crear com a escissió d’ERC i com a resposta al paper del tripartit, ja que els republicans “van aparcar la independència” en aquella etapa. “Amb Puigcercós hi havia un important descontentament al partit republicà”, explica. A més, considera que l’èxit de Solidaritat va venir gràcies a Joan Laporta, ja que havia estat president d’un dels millors Barça de la història. Tot i això, argumenta que Solidaritat venia a dir que “l’independentisme havia de tenir un pes al Parlament”.

Pugés recorda que membres de Solidaritat es van “infiltrar” a l’ANC i a la conferència per l’Estat propi. “Hi va haver set o vuit persones que feien feina sectària i a favor de Solidaritat, quan l’objectiu era crear una entitat independent dels partits”, explica Pere Pugès. Alhora, creu que actualment una quarta llista seria un error –el moviment del qual participa defensa crear una llista unitària, en lloc d’afegir-ne una altra a la fragmentació que veuen en l’independentisme– i que faria “un espectacle denigrant”. “Amb el bon independentista i mal independentista tornem enrere. Cal trobar una proposta que apel·li a tothom”, assegura Pugès recordant els actes unitaris del Procés. “No m’agrada gens fer prediccions però, quan analitzes com es comporta ara la mateixa gent que fa 12 anys estaven amb Solidaritat, veus aniran pel mateix camí, que és destrossar l’ANC“, opina Pugès.

Manifestació plena d'estelades i gent a Perpinyà durant la Diada de la Catalunya Nord de 2021 | ACN
Manifestació plena d’estelades i gent a Perpinyà durant la Diada de la Catalunya Nord de 2021 | ACN

Un altre que opina que la irrupció de Solidaritat va ser com a resposta al tripartit és Agustí Colomines. A més, admet que també va ser per “la deriva dels convergents”. “La irrupció va ser una mica per sorpresa”, recorda l’historiador, que creu que el partit de Laporta no va tenir un efecte directe cap als grans partits. De fet, també opina que l’èxit de Solidaritat va venir a través de l’aleshores expresident del Barça.

Colomines argumenta que la pressió als partits va néixer a través de les manifestacions de les Diades i de les consultes iniciades a Arenys de Munt. “Els partits no tenien controlada la manifestació del 2012”, assegura l’historiador, que creu que el “gir més transcendent” va ser el de l’exconseller Francesc Homs a través de la “casa gran del catalanisme”. “Convergència va canviar perquè els primers que ho van fer va ser la seva base”, enraona.

L’historiador no augura un futur gaire exitós a una possible quarta llista impulsada per l’ANC i considera que podria acabar igual que Solidaritat. “Mateixos procediments i actors, mateixos resultats”, opina Agustí Colomines, fent referència al protagonisme d’Uriel Bertran i altres membres de l’ANC en el sorgiment de partits d’aquest tipus, com ara Regrupament. De fet, Colominas argumenta que part d’aquella Solidaritat i de Reagrupament ara forma part del sector de Laura Borràs dins de Junts per Catalunya. Un exemple és Héctor López Bofill, que va ser un dels fundadors de Solidaritat. De fet, els dos partits van formar part de la llista electoral de Junts per Catalunya en les eleccions al Parlament del 14 de febrer del 2021.

La importància de la cohesió

Per la seva banda, l’exvicepresident del Parlament i advocat Josep Costa opina que “són situacions molt diferents” a l’hora de comparar Solidaritat i la quarta llista que es proposa ara. Tot i això, assegura que és evident que “estem en un moment de reconfiguració de l’espai polític i es poden generar noves oportunitats en aquests finals d’etapa”, comparant-ho també amb la situació del final del tripartit. També recorda que, aleshores, Reagrupament i Solidaritat van néixer a través d’escissions d’ERC i puntualitza que no seria el cas de la quarta.

Tot i això, sí destaca el fet que tant Solidaritat com una possible quarta llista tindrien en comú l’origen en l’activisme polític. “Hi acaben confluint un sector important d’activistes de l’entorn de les consultes”, diu l’exvicepresident de la cambra catalana. També posa sobre la taula un element que coincideix en els dos contextos polítics: el paper d’ERC. “Amb la deriva que va agafar ERC amb el tripartit, no hi havia cap partit nítidament independentista”, afirma Costa, que ara no preveu una escissió en cap partit. Alhora, remarca la importància que va tenir Joan Laporta per a Solidaritat, tot i que no té clar si un lideratge d’aquest tipus seria imprescindible per a la quarta llista que proposa l’ANC. “L’aval del lideratge de l’ANC el pot substituir”, opina el jurista i expolític, que veu en la “cohesió” el principal repte per a una possible quarta llista.

Més notícies
Alícia Romero, Marta Vilalta i Josep Rius / ACN

La negociació del pressupost s’entrebanca amb les delegacions exteriors

Notícia: La negociació del pressupost s’entrebanca amb les delegacions exteriors
Comparteix
El Govern s'embolica davant l'exigència del PSC de congelar la xarxa d''ambaixades' i Junts posa el crit al cel
Notícia: La negociació del pressupost s’entrebanca amb les delegacions exteriors - Mobile
Albert Batet, Marta Vilalta i Alícia Romero, representants dels tres partits implicats en la negociació dels pressupostos de la Generalitat, als passadissos del Parlament / V. Pagès

El pressupost es complica amb el ‘tot o res’ del PSC i l’enrocament del Govern

Notícia: El pressupost es complica amb el ‘tot o res’ del PSC i l’enrocament del Govern
Comparteix
Els socialistes volen que l'executiu signi ja la seva proposta, mentre que els republicans no volen ni sentir a parlar dels macroprojectes
Notícia: El pressupost es complica amb el ‘tot o res’ del PSC i l’enrocament del Govern - Mobile
Salvador Illa a la Sessió de control al Govern al Parlament 14/12/22 / Mireia Comas

Illa defineix el PSC com a “força tranquil·la” i demana passar a l’acció

Notícia: Illa defineix el PSC com a “força tranquil·la” i demana passar a l’acció
Comparteix
El cap de l'oposició ha reivindicat la feina dels alcaldes socialistes de cara a les eleccions municipals
Notícia: Illa defineix el PSC com a “força tranquil·la” i demana passar a l’acció - Mobile
La consellera d'Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, en una compareixença al Parlament | ACN

El Govern diu que no descarta obrir noves delegacions a l’exterior el 2023

Notícia: El Govern diu que no descarta obrir noves delegacions a l’exterior el 2023
Comparteix
Junts avisa que la "paràlisi" de l'executiu en acció exterior "dificulta" un acord de pressupostos
Notícia: El Govern diu que no descarta obrir noves delegacions a l’exterior el 2023 - Mobile

Comentaris

  1. Icona del comentari de: jm3 a gener 07, 2023 | 19:44
    jm3 gener 07, 2023 | 19:44
    Val més fer una opa a un partit que crear-ne de nous
  2. Icona del comentari de: Lluït a gener 07, 2023 | 20:18
    Lluït gener 07, 2023 | 20:18
    Més del mateix és el contrari de fer pinya. L'única credibilitat que té una llista és la solvència reconeguda de les persones que hi apareixen, perquè si es tracta de genteta que l'únic aval que té és l'entitat o partit que la presenta, no passarà de ser una altra proposta d'esgarriacries per a la ineficiència i la poltronitis.
  3. Icona del comentari de: Els corruptgents han prostituit l'ANC a gener 07, 2023 | 20:37
    Els corruptgents han prostituit l'ANC gener 07, 2023 | 20:37
    La MHP Forcadell la va portà a la gloria. Després hi van haver eleccions i va guanyar Liz Castro, però no era de la corda corruptgent i van posar a dit (costum corruptgent per triar hereu) al peix bullit Jordi Sánchez. El seguir la intrascendent Paluzie. El següent que va guanyar va ser el pallasso Pessarrodona però van posar a dit a la crispadora que fa colonies de cap de setmana a plaça Catalunya on hi van 4 gats. Els corruptgents, cosa que tocan cosa que trencan.
  4. Icona del comentari de: Quina colla a gener 08, 2023 | 09:42
    Quina colla gener 08, 2023 | 09:42
    Els tontos útils de l'ANC al servei dels poders fàctics de l'economia especuladora, de la dreta de sempre, i en contra de l'independentisme. Ja van aconseguir que Barcelona no tingués un ajuntament independentista. Sempre hi ha burros que piquen.
  5. Icona del comentari de: Rsalva a gener 08, 2023 | 09:49
    Rsalva gener 08, 2023 | 09:49
    Comença l'ofensiva mediàtica contra la Llista Cívica dels de les diferents menjadores. Per exemple en aquest article no es dona veu als q la proposen ho argumentin. Anem bé

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa