“Hi ha gent de l’òrbita de Podemos que em diu que he canviat, i tenen raó. Però és que jo, abans de l’1-O, no havia vist mai la Guàrdia Civil colpejant la gent que volia votar“, explica Albano Dante-Fachín. Que afegeix, amb lògica lineal: “Jo he comprovat que Espanya no es pot reformar i per això m’he fet independentista. Però el més curiós és que a ERC li ha passat just al revés, de la lògica independentista han passat a l’intent de reformar Espanya”… Primer impacte del duet en un auditori –a Granollers– on aquest dimecres al vespre han hagut d’afegir-hi cadires fins al centenar d’assistents, més o menys, convocats per l’ANC, hores abans de la protesta contra la cimera hispano-francesa on es vol fer creure que el Procés s’ha acabat. “L’objectiu del Procés és que s’acabi i s’acaba amb la independència“. Sense matisos, com un referèndum.
De l’expectació a l’entusiasme i de menys a més. I aquí és on entra la segona veu del duet, columnista de luxe d’El Món i nova icona estelada des de va plantar els magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el judici contra la Mesa del Parlament. “La diferència entre el PP i el PSOE és que el PP ens insulta i el PSOE ens enganya“, afirma Josep Costa, entre murmuris d’aprovació. I afegeix, tallant: “Però Espanya és la mateixa”. Aplaudiments amb ganes, ara sí.
ERC rep de valent. “Una cosa és que no et vegis amb cor de continuar, perquè hi ha danys i hi ha patiment”, concedeix Costa, “però això és una cursa de relleus i si tu no pots més el que no pots fer és donar armes a l’enemic perquè ataqui els que venen al darrera. Anant al diccionari, això és traïció. I que consti que faig servir aquest terme tan dur comptades vegades”. Dit això, Josep Costa centra l’objectiu estratègic: “Ens hem de fer a la idea que l’independentisme real és a l’oposició”. Com a advocat, destrossa les negociacions entre ERC i el PSOE per modificar l’arsenal repressiu: “L’única persona beneficiada per tot aquest desgavell és la Marta Rovira“… Munició gruixuda. Però a Junts no li va gaire millor, aquest vespre vallesà. “La presidència de Quim Torra tot just va contenir aquesta retirada. Després, res”. Ni una sola paraula per a la CUP. Zero. Tampoc les preguntes del públic s’hi interessen.
La quarta llista i ser “un inconvenient per a les direccions dels partits”
Al llarg de dues hores, sovint és Dante Fachín qui pregunta a Costa. Però també respon. I clar: “Ens hem de començar a independitzar dels partits independentistes. La quarta llista? Potser sí, però el que hem de ser és un inconvenient per a les direccions dels partits, els hem de deixar clar que no ens els creiem, hem d’obligar-los a fer el que no volen fer”. I ho encaixa amb un exemple de la prehistòria del procés: “A Arenys de Munt els partits tampoc no hi eren, al principi. I van acabar anant-hi, arrossegats per la gent“.
Aquest és el diagnòstic. La solució del duet és la desobediència, entesa com la continuació estratègica de l’octubre de 2017. “Un sol gest ben pensat de desobediència podria canviar la foto que porten preparant, meticulosament, França i Espanya“… Aplaudiments, fotos, i cent cares reflexives digerint quinze frases abans de sopar.
9 
5 