La proposta de la llista cívica de l’ANC provoca més recels que adhesions. Activistes, historiadors i expolítics no veuen clara la proposta de l’ANC, tot i que destaquen que falten concrecions, ja que és una aposta que encara s’ha de madurar. Mentre els partits veuen amb mals ulls aquesta llista, l’expresident Torra, Lluís Llach o l’exvicepresident de l’ANC Josep Cruanyes no veuen malament aquesta proposta. En canvi, l’historiador Joan B. Culla o el col·lectiu Primer d’Octubre descarten totalment la llista.
El debat de la llista ha aflorat sobretot durant els dies abans de la Diada de l’Onze de Setembre. La proposta es pot llegir com una forma de pressió als partits, que han renunciat a declarar la independència, a curt termini. La realitat, però, és que l’ANC ja ha impulsat en alguna ocasió una llista fora dels partits tradicionals independentistes. Un exemple és la llista de Primàries, que es va presentar a diversos municipis, com ara a Barcelona, encapçalat per Jordi Graupera. El fet és que no va acabar de sortir del tot bé, ja que no van obtenir representació al consistori barceloní, tot i el suport explícit de l’ANC.
També cal recordar que l’ANC va ser un dels impulsors de Junts pel Sí l’any 2015, amb la seva presidenta d’aleshores, que va plegar per formar part de la llista. Cal matisar, però, que en aquell moment la aquella llista unitària no es presentava com a alternativa als partits, ja que en formaven part Esquerra Republicana de Catalunya i el PDeCAT, que eren els que tenien més pes dins de Junts pel Sí.
L’actual presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, a més de fer l’ultimàtum “d’independència o eleccions” dirigit als partits, en el seu discurs de la Diada també va avisar que si el Govern es posa d’esquena a la independència, “hi ha prou gruix per fer una llista cívica”, davant de les 700.000 persones, segons l’ANC, que van escoltar aquell discurs. En aquest sentit, els partits ja es desmarquen de la llista, i es centren en les seves propostes. ERC vol ampliar la base independentista, mentre Junts vol que els republicans se sumin en un nou espai de coordinació estratègica.
En una entrevista a EL MÓN, tot just abans de la Diada, la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, va explicar que la llista cívica de l’ANC està en el full de ruta des de l’anterior direcció de l’Assemblea, que aleshores presidia Elisenda Peluzie. “És una forma d’esperonar als partits perquè facin la independència”, explicava Feliu, qui també deia que l’estil seria molt més equiparable a la de Junts pel Sí, que no pas a la de Primàries. També va desmentir una possible coalició amb els borrassistes de Junts, i descartaria incloure-hi partits.
Torra aposta per fer coses diferents
Encara hi ha molts dubtes sobre aquesta proposta, però el president Torra, que va ser un dels impulsors de Junts pel Sí quan formava part de la direcció d’Òmnium l’any 2015, creu que per fer la independència “cal fer coses diferents a les que s’han fet sempre per mantenir l’autonomia”. Afirma que el sistema de partits tradicional “potser no és útil” per executar la secessió. Torra explica, en declaracions a El Món, que l’any 2015 ell era partidari de fer una llista cívica sense partits. “Allò que cal és sacsejar el món institucional perquè és evident que no hi ha voluntat de ruptura ni de complir el mandat del Primer d’Octubre, guanyat amb la pròpia pell pels ciutadans d’aquest país”, diu.
Torra opina que qualsevol que vulgui fer la independència ha de tenir clar que aquesta ha de ser la prioritat absoluta de la seva acció política. “Sigui una llista o sigui qui sigui, la ruptura és el camí i la confrontació és l’única actitud possible”, diu l’expresident. Torra creu que una hipotètica llista cívica hauria de tenir força pròpia i necessitaria l’acompanyament de la gent organitzada, i diu que els ajuntaments poden ajudar i empènyer. L’expresident considera que la funció de l’Assemblea és organitzar la ciutadania per aconseguir la independència, però creu que és decisió dels seus socis decidir quina funció ha de tenir l’entitat. “Com en tot funcionament democràtic, si les bases de l’ANC aposten per una llista o per una altra opció, són ells els que ho poden decidir”, constat l’expresident.
En aquest sentit, el cantautor Lluís Llach i membre del Consell de la República, en una entrevista a El Món abans de la Diada, es va mostrar favorable a la llista cívica. Tot i això, va alertar que l’ANC s’acaba com a ANC i passa a ser un “contendent” polític. “Jo no sé si ara és el moment de perdre l’ANC com a entitat independent i transversal. Perquè entrarà en la lluita política i, si té bons resultats, serà partidista també.”, ha advertit Llach.
D’altra banda, l’exvicepresident de l’ANC amb Elisenda Paluzie i advocat, Josep Cruanyes, afirma que “d’entrada no li sembla malament”. “La qüestió és veure en quines circumstàncies es desenvolupa”; ha dit Cruanyes, que creu que si aquesta llista s’acaba fent és perquè els partits no fan “actuacions concretes cap a la independència”. “La funció de la llista és d’espavilar-los”, ha afegit.
Culla es mostra molt crític amb la llista
Són opinions molt diferents a les de l’historiador Joan B. Culla, que veu aquesta llista amb una gran “escepticisme”. Culla explica que en la política mundial i catalana les eleccions són feina dels partits i de les plataformes organitzades. A més, no recorda cap exemple de candidatura on no hi hagi cap partit i sigui “contra els partits”, que hagi funcionat. “El discurs és contra els partits. Hi ha una experiències com és Primàries que va ser un fiasco total”, ha afirmat Culla.
L’historiador explica que ni Junts pel Sí, ni el Front Popular i el Front Català d’ordre són bons exemples, ja que en els tres casos eren coalicions de partits. Alhora, ha alertat de la “manca de pes del territori” “Encara que tingui 40.000 socis, no són militants, ja que hi ha simpatitzants de tots colors”, ha afegit Culla.
Alhora, creu que dividiria el vot. “Trobo al·lucinant el discurs de fons, que és per fer els partits no fan: proclamar la independència. En quines condicions? Si les del 2017 eren millors que les d’ara i van anar com van anar”, reflexiona Culla, que creu que li faria un “flac favor” a l’independentisme.
El col·lectiu Primer d’Octubre d’ERC també es mostra en contra
En aquesta línia també s’expressa un dels caps del col·lectiu Primer d’Octubre Xavier Martínez. Es tracta de la corrent d’ERC que es mostra en contra de l’aposta de l’actual direcció del partit republicà, que aposta per la via del diàleg i ampliar la base. “L’ANC s’equivocaria”, opina Xavier Martínez, que creu que no és el “seu paper”. Xavier Martínez creu que la funció de l’ANC és fer pressió als partits polítics. “Les entitats, quan són més efectives, són des de fora”, reflexiona.
31
12
