Un altre informe d’Europa qüestiona l’actitud de l’Estat espanyol amb l’independentisme. Després que el Consell d’Europa demanés a l’Estat que alliberés els presos polítics durant el juny del 2021, el Parlament Europeu ha fet públic aquest dimarts un informe preliminar sobre l’espionatge a l’independentisme català amb Pegasus i acusa el govern espanyol de ser-ne el responsable. De fet, l’esborrany apunta que el programari de l’empresa israeliana NSO hauria costat uns sis milions i hauria servit per espiar un total de 65 independentistes, tot i que l’Estat espanyol n’ha reconegut només 18.
L’informe ha estat elaborat per la ponent de la Comissió Pegasus del Parlament Europeu, Sophie in’t Veld, qui també assenyala l’Estat com el primer client de la Unió Europea del grup NSO. L’esborrany també denuncia l’opacitat de l’Estat, que no ha facilitat informació a la comissió, així com el fet que les ordres judicials per fer aquests espionatges –els 18 reconeguts– “no s’han divulgat” i, per tant, “no és possible establir de quina manera [els independentistes] tindrien un impacte immediat o constituirien una amenaça imminent per a la seguretat nacional o la integritat de l’Estat”.
A més, l’informe també llança un crit d’alerta pel fet que els espionatges del Catalangate hagin estat en el marc de moments de rellevància política, com ara casos judicials contra independentistes catalans, mítings polítics i comunicacions amb líders que es trobin a l’exili.
No és el primer revés per a l’Estat
Aquest informe és una estocada més a l’Estat espanyol, i ja en van unes quantes pel que fa al procés independentista català. L’informe del Consell d’Europa del juny del 2021 va desencallar els indults als presos polítics, tot i els intents de l’espanyolisme per desprestigiar-lo i enterrar-lo. Una altra plantofada que cal destacar és la resolució del Comitè de Drets Humans de l’ONU del passat agost, que va concloure que l’Estat havia violat els drets polítics d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull. L’ONU considera que van vulnerar el Pacte de Drets Civils i Polítics quan els va suspendre com a diputats al Parlament de Catalunya.
Mentre que les conclusions del Consell d’Europa van comportar l’acceleració dels indults, és una incògnita ara mateix saber quines conseqüències pot comportar les conclusions de l’informe de la Comissió de Pegasus del Parlament Europeu. De moment, però, el govern espanyol ja ha ha defensat la seva actuació en relació al cas i ha assegurat que ha “fet el que havia de fer”, mentre que ha matisat que es tracta d’un informe preliminar. A més, asseguren que són els primers interessats a resoldre aquesta problemàtica, ja que, segons ells, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i els ministres Marlaska i Robles també han estat afectats per Pegasus.
ERC vol donar resposta a través de la taula de diàleg
Tot plegat podria trobar resposta, segons ERC, a través de la taula de diàleg, que s’ha de reunir abans de final d’any. Durant la taula del juliol passat, el Govern i l’executiu espanyol van acordar avançar en la desjudicialització del Procés i arribar a un acord a finals d’any. En aquest context, s’està negociant la reforma de la sedició entre els grups parlamentaris al Congrés. Davant les conclusions del Parlament Europeu, els republicans esperen que s’hi doni resposta per aquesta via. Així ho ha dit l’eurodiputada al Parlament Europeu per Esquerra Republicana Diana Riba, que ha assegurat que s’ha de persistir en la negociació.
Junts i CUP volen que rodin caps
Qui ha donat una resposta molt més hostil a l’actuació del govern espanyol han estat Junts i la CUP. Tots dos han demanat dimissions i depuracions de responsabilitats. De fet, els anticapitalistes són els que ho han concretat més i han demanat el cap del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i el de la ministra de Defensa, Margarita Robles. A més, tots dos han atacat el diàleg dels republicans amb el govern espanyol i han exigit el trencament de relacions entre els dos executius. També han exigit que la comissió sobre el Catalangate al Parlament comenci a treballar després de la primera reunió d’aquest dimarts, mentre que Junts ha demanat una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats, proposta que veta el PSOE.
Junts ja ha avisat que aprofitaria la presidència d’Espanya a la Unió Europea, que serà durant el segon semestre del 2023, per tal de denunciar la situació de Catalunya. I el president a l’exili i europarlamentari, Carles Puigdemont, ha recordat que el contingut de l’informe confirma que cal “confrontar-se” amb Espanya. En aquest sentit també s’ha pronunciat el vicepresident i portaveu de Junts, Josep Rius, que assenyalava a través del seu compte de Twitter al govern espanyol com a responsable del CatalanGate i assegura que el PSOE passava el maig passat la “cinquena fase del dol: l’acceptació”. “S’han d’acceptar responsabilitats, perquè a Europa sí que hi ha justícia”, deia Rius en una piulada.
Mentrestant, el Govern també ha celebrat l’informe de la Unió Europea i l’ha titllat “d’escandalós”. “És un toc d’atenció al govern espanyol”, ha dit la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, en una roda de premsa. Alhora, ha demanat un protocol d’actuació per aquests casos i ha estès la mà a les institucions europees per col·laborar en aquest cas.
El Govern també ha explicat que la querella del president Aragonès contra l’exdirectora del CNI Paz Esteban i l’empresa propietària de Pegasus, NSO, ha passat a l’Audiència Nacional. Així ho ha explicat la portaveu del Govern de la Generalitat, Patrícia Plaja, qui assegura que “els fets podrien suposar una condemna de fins a nou anys de presó”. En aquest sentit, el president va denunciar Esteban perquè ell és un dels 65 independentistes afectats pel cas d’espionatge Pegasus. La querella recollia que els fets poden constituir un delictes d’intrusió no autoritzada en equips informàtics, d’intercepció il·legal de comunicacions, d’espionatge informàtic i de producció i adquisició per ús de ‘spyware’ i altres delictes contra els drets fonamentals.
Pel que fa a l’informe esborrany, tothom està expectant per veure el resultat final. Ara, només falta que cada grup parlamentari de l’Eurocambra hi faci esmenes. A més, els grups hauran de negociar el contingut, per portar-lo primer a la Comissió de Pegasus per votar-lo i, finalment, també al ple del Parlament Europeu.
1 
