Quatre ajuntaments més de Catalunya han signat convenis amb el Consell de la República per fer servir la identitat digital republicana que promou l’entitat de l’independentisme que presideix Carles Puigdemont des de l’exili. Amb l’objectiu habitual en l’horitzó –preparar el país per a una futura independència, sense posar-hi dates, creant el que el 2017 s’anomenava estructures d’estat–, el Consell manté converses amb els ajuntaments perquè adoptin la ID republicana i ofereixin als seus veïns fer tràmits, si volen, amb aquest document d’identitat en lloc de fer servir el DNI espanyol, cosa que permet començar a “desconnectar-se” d’aquest document estatal.
El pla pilot d’implementació d’aquesta ID en l’administració local va ser a Torres de Segre (Sergià) la primavera passada, un conveni que va provocar la reacció immediata de l’unionisme espanyol. L’entitat Impulso Ciudadano va demanar a la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria Eugènia Gay, que suspengués l’acord del ple i que el denunciés a la justícia.
Tanmateix, el Consell ha tirat endavant amb els seus plans i ha tancat acords com el de Torres de Segre amb quatre municipis més, tots quatre governats per diferents partits independentistes. Els convenis s’han signat amb Sant Pol de Mar (Maresme), Arbúcies, Amer (Selva) i Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa). La setmana que va es farà la presentació oficial d’aquesta ampliació del que ha d’acabar sent una xarxa d’Ajuntaments que incentivin l’ús de la ID republicana per fer tràmits oficials. De fet, fins i tot es podrien fer consultes no vinculants utilitzant aquesta ID i l’aplicació que hi va associada, objectiu per al qual es podria obrir el registre voluntari a la base de dades del Consell, de manera gratuïta, a tothom que vulgui votar-hi.
La transversalitat de l’independentisme és possible
Els quatre ajuntaments que simbolitzen aquesta nova fase en la tasca “complementària” que el Consell de la República vol fer –propostes que les institucions oficials de l’interior no poden fer perquè tindrien complicacions legals– estan dirigits per alcaldes d’ERC o de candidatures vinculades a ERC (Sant Pol i Sant Feliu de Pallerols), de Junts (Amer) i d’independents, com és el cas de l’Entesa per Arbúcies. Per als responsables del Consell, aquests acords mostren la “transversalitat” independentista de què és capaç en el nivell municipal de la política, lluny de les lluites partidistes que es veuen al Parlament i que s’han produït a la Generalitat fins que s’ha trencat el govern de coalició.
Verificació de la identitat digital
Per donar més rigor a la ID republicana, el Consell ha posat en marxa un procés de verificació en què els registrats hauran d’actualitzar i oficialitzar les seves dades amb una fotografia i un aval que haurà de ser de dues persones ja verificades que coneguin personalment el candidat o bé amb un document oficial de l’estat on visqui l’interessat. Aquest procés es fa a través d’una aplicació del Consell.