El CNI ha assegurat a l’Audiència Nacional que no va espiar l’expresident de la Generalitat Quim Torra ni l’exvicepresident del Parlament Josep Costa. Els dos demandants han presentat un text d’al·legacions a l’Audiència contra la petició d’inadmissió del seu recurs per part del govern espanyol, que justifica assegurant que no els ha espiat. El CNI especifica, en un escrit del 16 de setembre passat enviat al tribunal, que no té cap expedient sobre Torra i Costa “consistent en la intervenció, escolta, sostracció, recopilació, tractament, ús, difusió i/o emmagatzematge de la informació i comunicacions dels recurrents”. En el document, el CNI remarca que no ha “realitzat cap actuació de les mencionades pels recurrents en la seva demanda”. Per la seva banda, la fiscalia demana que els potencials delictes que han denunciat Torra i Costa tinguin consideració penal i que no siguin admesos per la via del contenciós-administratiu.
En les seves al·legacions, Torra i Costa exposen que el recurs contenciós-administratiu s’ha dirigit contra el president del govern espanyol i contra el govern mateix a la vegada. També detallen que la sala de l’Audiència Nacional només ha demanat al Ministeri de Defensa que respongués de les acusacions sense tenir la potestat de reconduir una acusació com la que es va interposar. Els dos demandants recorden que s’ha denunciat “l’accés il·lícit a dades personals, informació o comunicacions privades dels recurrents” a través dels seus dispositius mòbils o, de manera indirecta, accedint als dispositius de persones properes a ells “per part del president del govern, el govern d’Espanya i l’Administració General de l’estat”.
El govern espanyol reconeix haver espiat 18 independentistes
Per això, l’expresident de la Generalitat i l’exvicepresident del Parlament titllen de “greu” el fet que el CNI negui que s’hagin dut a terme aquestes accions denunciades a través d’un certificat de resposta a petició de l’Audiència. Torra i Costa afirmen que són accions “de coneixement públic” i recorden que “han estat reconegudes i justificades en seu parlamentària per diversos representants del govern espanyol, inclòs el mateix president Pedro Sánchez”. En el text d’al·legació, Torra i Costa assenyalen que el govern espanyol va reconèixer haver espiat una llista de 18 persones, la majoria de les quals tenien una comunicació estable i freqüent amb ells i, per tant, no es pot negar que s’ha obtingut i processat informació sobre ells i comunicacions fetes també per ells.
En les al·legacions, els dos demandants es mostren segurs que no hi ha cap dubte sobre l’existència d’actuacions susceptibles de revisió judicial i afirmen que no està acreditat que totes siguin de caràcter penal exclusivament. Per això, defensen el seu dret a acudir a la via civil del contenciós-administratiu i demanen a la sala de l’Audiència Nacional espanyola que refusi la petició d’inadmissió del recurs que fan la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat.
Una altra de les incongruències que denuncien Torra i Costa és que el Ministeri de Defensa hagi respost a la petició de l’Audiència demanant els seus expedients dient que no existeixen. De fet, al·leguen que és impossible perquè, com a mínim, el govern espanyol hauria de tenir els expedients dels requeriments d’informació que ells mateixos van presentar demanant tota la informació recollida arran de l’espionatge.
Denuncien la vulneració del Reglament europeu
Amb tot, Torra i Costa recorden que la seva demanda és per protegir els seus drets davant “l’evident vulneració del Reglament europeu (2016/679) sobre les dades personals protegides dels recurrents”, més enllà que aquestes dades s’hagin obtingut de manera directa o indirecta, legal o il·legal.
Per tot això, Quim Torra i Josep Costa consideren que la inadmissió del recurs presentat significaria una “flagrant” denegació de justícia, o el què és el mateix, una vulneració del dret de tutela judicial efectiva.
4 
1 
