Després de mesos de treballs, la comissió Pegasus del Parlament Europeu ha votat les seves conclusions sobre l’ús del programari espia. Un informe definitiu que resta acompanyat d’un segon document, de recomanacions, que encara està subjecte a esmenes abans de la seva votació al plenari. Comptat i debatut, l’ofensiva de l’independentisme té motius per veure el got mig ple, però també per veure’l mig buit. Igual que l’ofensiva diplomàtica i política de l’Estat espanyol i l’unionisme. El document, però, aconsegueix que es reconegui l’existència del Catalangate i ressalta que es pot concloure que l’Estat espanyol no ha posat prou interès a fer més transparent la investigació, sobretot en 47 espiats que no reconeix, del total de 65 constatats per CityzenLab.
Ara bé, els europarlamentaris han avalat l’actuació del sistema judicial espanyol, que qualifiquen “d’independent i amb suficients garanties“. Per altra banda, els diputats unionistes han aconseguit una altra victòria i és que als afectats pel ciberespionatge no se’ls defineix com a “víctimes” sinó com a “objectius”. El debat ha estat llarg i, per exemple, un dels impulsors de la comissió i víctima, el president a l’exili Carles Puigdemont i diputat de Lliures per Europa, s’ha abstingut en la votació de l’informe de la investigació i ha votat en contra de les recomanacions, en entendre “que protegeixen l’estat espanyol i que legitimen l’ús de tecnologies de ciberespionatge a Europa“. ERC ha defensat les esmenes que, com a mínim, han aturat l’ofensiva unionista de negació del Catalangate. El text que detalla els resultats de la investigació s’ha aprovat amb 30 vots a favor, tres en contra i quatre abstencions. L’informe de recomanacions també s’ha aprovat amb 30 vots a favor, però cinc en contra i dues abstencions.
Moltes esmenes pel relat
L’informe final és una obra d’orfebreria per poder constatar el Catalangate però sense haver de castigar Espanya amb excessiva virulència. De fet, es van presentar un total de 1.281 esmenes a l’informe final. Les forces independentistes, ERC -amb Diana Riba al capdavant–, i Junts, van presentar més d’una trentena d’esmenes pactades amb Òmnium i l’ANC, sobretot per denunciar i documentar el Catalangate amb més detall i profunditat. Per la seva banda, Ciutadans, amb Jordi Cañas com a portaveu, va presentar esmenes “negacionistes” amb l’espionatge, sobre la figura del català Elies Campo –un dels coordinadors de l’informe de CityzenLab–, sobre la relació de Gonzalo Boye amb ETA i sobre un suposat fals positiu de l’eurodiputat i exconseller Antoni Comín.
En la mateixa línia, Jorge Buixadé, de Vox, va registrar un grapat d’esmenes que justificaven l’espionatge pel “cop d’estat” dels independentistes. I Juan Ignacio Zoido, eurodiputat del PP i ministre de l’Interior espanyol l’1-O, havia presentat esmenes per incorporar connexions de Catalunya amb Rússia i la il·legalitat del Primer d’Octubre que, segons ell, justificaven el ciberespionatge. També demanava parlar de la relació amb Tsunami Democràtic i el seu caire “terrorista” i de la figura de Josep Alay, cap de l’oficina del president Puigdemont. Els socialistes van abaixar el llistó de l’agressivitat i van basar les seves esmenes amb la reforma del Codi Penal, el projecte de llei de Secrets Oficials i també dels indults.
Victòries pírriques pels dos cantons
La batalla del relat ha estat un frec a frec entre les dues posicions. ERC i Junts es vanten d’haver pogut establir les “condicions legals” amb què es pot utilitzar un programari espia. Ara bé, admeten que s’insta l’executiu espanyol a fer reformes, però sense termini, alhora que ressalten que el marc legal és “desfasat i sense prou protecció”. També es renya l’Estat en el sentit que ha de ser un jutge qui ha de valorar la necessitat d’intromissió en les comunicacions i no una figura de caràcter polític com el Defensor del Pueblo, -l’eina que va utilitzar el govern espanyol-. En aquest sentit, l’informe recull que tots els presidents de la Generalitat des del 2010 han estat espiats i també recull els noms d’alguns membres de l’ANC. Un dels punts forts assolits ha estat evitar la menció a Elies Campo, l’adjectiu de “terrorista” sobre Tsunami Democràtic i mantenir l’ús del concepte Catalangate al llarg del dossier.
Per la seva banda, els unionistes han assolit el reconeixement a la justícia espanyola, i l’aval de la Unió Europea a l’ús de programaris espies d’aquestes característiques. I han aconseguit introduir una qüestió que és de concepte: que els catalans espiats no són “víctimes” sinó “objectius”. Així mateix, l’informe fia la investigació i les autoritzacions als tribunals i evita parlar de “persecució política”, a diferència del que sí que admet que passa a Polònia, un altre dels estats europeus acusat de l’ús de Pegasus. En tot cas, l’informe acaba legitimant l’ús de Pegasus pels estats en unes condicions legals i de garanties, malgrat que reclamin a l’Estat espanyol que ofereixi més informació sobre les escoltes que es van produir sota l’argument de la seguretat nacional. D’aquí que només recomana a la Moncloa “iniciar una reforma legal del CNI” i fins i tot “convida l’Europol a unir-se a les investigacions del Catalangate per tal de contribuir-hi amb els seus coneixements”.
Politització dels informes
Per la seva banda, la ponent del comitè Pegasus i conductora de l’informe, l’holandesa Sophie In ‘T Veld, ha confessat després de la votació que el document ha estat un dels “més polititzats” en la història del Parlament Europeu. “Als governs no els interessa que se’ls vigili, però és molt important que qüestions com aquesta estiguin a l’agenda”, ha destacat en una trobada amb els corresponsals a Brussel·les.
Si bé la dirigent holandesa ha declarat que en línies generals se sent “satisfeta” per l’informe final, també ha lamentat que “no s’ha fet justícia” a cap de les víctimes. “No hi ha investigacions nacionals en marxa ni tampoc investigacions sobre l’exportació de programes d’espionatge”, ha conclòs. En aquest context, ha emfatitzat la intenció dels Estats d’eliminar veus “crítiques”.
15 
4 