L’exdiputada de la CUP CUP, Anna Gabriel, està citada a declarar aquest matí davant el magistrat del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena. Gabriel compareixerà a les 11.30h com a processada per un suposat delicte de desobediència per la seva possible implicació en la Declaració Unilateral d’Independència (DUI), el 27 d’octubre de 2017. La citació arriba després que, el passat 19 de juliol, l’exdiputada de la CUP es presentés davant del Tribunal Suprem per regularitzar la seva situació judicial.
Fa menys de dos mesos, Gabriel va tornar després de 4 anys d’exili a Suïssa i ho va fer acompanyada del seu nou advocat Iñigo Iruín Sanz. L’exdiputada de la CUP va marxar a Ginebra el 2018, després de ser processada per la seva presumpta participació en la DUI, juntament amb la secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira.
Davant la decisió de Gabriel d’acudir personalment al Suprem aquest estiu, el jutge a càrrec de la investigació del Procés va deixar sense efecte la declaració de rebel·lia que pesava sobre l’exdiputada. En aquell moment, va acordar deixar-la en llibertat. Aquest dimecres l’ha citat per prendre-li declaració.
El precedent de Serret
Gabriel, així doncs, feia exactament el mateix que la diputada al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana Meritxell Serret, i tornava a Catalunya després d’haver passat uns mesos a l’exili. En el cas de Meritxell Serret ho va fer a Brussel·les i té una causa pendent encara a resoldre al Tribunal Suprem. De fet, Gabriel va prendre aquesta decisió amb el seu nou advocat, Iñigo Iruín Sanz, el mateix que va acompanyar a Serret el març de 2021 perquè també s’entregués al Suprem.
En el seu cas, estava processada per la DUI, però també per presumptes delictes de malversació de cabals públics i desobediència. També hi havia contra ella una ordre de detenció nacional perquè declarés.
Voluntat de regularització
Al juliol, Anna Gabriel compareixia amb la finalitat de posar-se a disposició del Tribunal i regularitzar-ne la situació processal de rebel·lia. Al capdavall, les euroordres tramitades cap a Suïssa que, per exemple es van emetre contra el president Carles Puigdemont, mai no van ser admeses per part de les autoritats del país.
Anna Gabriel consta com a processada com a presumpta autora d’un delicte de desobediència de l’art. 410 del Codi Penal. En principi no es va emetre cap ordre europea o internacional de detenció, ja que el delicte que se li atribueix no porta aparellada pena privativa de llibertat, sinó pena de multa de fins a dotze mesos i una pena d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic de fins a dos anys de durada.
Ara bé, sí que existia vigent una ordre estatal de detenció perquè fos posada a disposició del Tribunal Suprem i se li pogués rebre declaració, davant la impossibilitat legal de continuar el procediment contra ella sense haver practicat una prèvia declaració indagatòria. Amb el lliurament de Gabriel a l’estiu, i tenint present que el delicte per la que està encausada no té penes de presó, va quedar anul·lada l’ordre de detenció.
6 
3 