Una aliança entre la CUP i el PSC per investir un alcalde d’ERC i fer-ne fora un de JxCAT, que ha estat la força més votada. Aquesta aritmètica, que s’ha produït a Sant Cugat del Vallès, seria inimaginable en unes eleccions al Parlament després de l’1-O i el judici als presos polítics. Però, com justifiquen tant ERC, com JxCAT i la CUP, les anomenades dinàmiques locals permeten que els pols oposats s’atreguin. I així ha estat en un total de 31 municipis, en què l’independentisme i el PSC -segons van recordar en campanya les formacions independentistes, va avalar l’aplicació de l’article 155, rebutja els llaços grocs, considera els exiliats com a fugats de la justícia, els presos polítics com a presos comuns- governaran plegats. Els arguments tant d’ERC com de JxCAT passen per defensar l’autonomia de les seccions locals del partit, si bé les direccions nacionals no han avalat pactes en alguns municipis. És el cas de Figueres, en què ERC ha deixat clar que no comparteix el criteri de pactar amb els socialistes per arrabassar l’alcaldia a JxCAT, que va guanyar les eleccions, i on la CUP també s’ha aliat amb el PSC i ERC.
Miquel Iceta , líder del PSC Jordi Borràs
El 26M s’ha trencat el bloc del 155 i el de l’independentisme en una trentena de municipis, alguns de molt rellevants, i s’ha retornat a l’eix esquerra-dreta per justificar alguns pactes. De fet, a Barcelona, en campanya electoral ERC prioritzava l’acord amb els Comuns per fer un govern progressista per sobre d’un d’independentista. I finalment, els cinc regidors de JxCAT van acabar votant el candidat d’ERC, Ernest Maragall, i deixant el marcador de Joaquim Forn a zero. A tall d’exemple, la CUP ha justificat el pacte amb el PSC a Sant Cugat per desallotjar JxCAT argumentant que calia posar fi a “les estructures de corrupció, clientelars i opaques de certs partits”. Respecte a Sant Cugat, els cupaires assenyalen que “un acord amb ERC i el PSC ha acabat amb 32 anys de govern del PDeCAT després de quatre casos de corrupció i del cas del 3%, que esquitxen encara a l’agrupació liderada per Carmela Fortuny”. A Figueres, diu la CUP, s’ha prioritzat “acabar amb l’opac llegat iniciat per Santi Vila i continuat pel PDeCAT”.
Anant al detall dels pactes, ERC i el PSC han segellat pactes en 8 municipis per tal que els republicans ostentin l’alcaldia: Bagà, Caldes d’Estrac, Oliana, Puigverd de Lleida, l’Albiol, Sant Salvador de Guardiola, Sant Cugat del Vallès i Figueres. Aquestes dues darreres ciutats, també amb el suport de la CUP. A més, ERC i els socialistes també governaran plegats a Quart, on l’alcaldia és per a una candidatura local. I encara més, a Abrera, on el PSC ha obtingut la majoria absoluta, ERC també formarà part del consistori.
Pel que fa a l’aliança de JxCAT amb el PSC, els pactes en 20 poblacions permetran als junters tenir l’alcaldia: Calella, les Franqueses del Vallès, la Granada, Premià de Mar, Premià de Dalt, Sant Sadurní d’Ososmort, Subirats, Tordera, Viladecavalls, Vilafranca del Penedès, Caldes de Malavella, Llançà, Lloret de Mar, el Pont de Suert, Bonastre, Llorenç del Penedès, el Morell, la Riera de Gaià, Vila-seca i Cervera.
Però també hi ha hagut triple entesa entre el PSC, ERC i JxCAT, de manera que els junters tindran l’alcaldia de Cabrera de Mar i Maçanet de la Selva amb socialistes i republicans com a companys de consistori.
Hi ha, per tant, 31 municipis catalans on els representants dels presos polítics i els exiliats governaran amb el suport d’un dels partits del bloc del 155, el PSC. Una decisió que no ha caigut gens bé a l’ANC, que ha arribat a fer manifestacions en contra d’aquests pactes, ni tampoc ha agradat al president Quim Torra, que va fer una crida a revertir acords que no vagin en la línia de la unitat de l’independentisme. Uns pactes locals que han posat en una situació incòmoda les direccions nacionals d’ERC i de JxCAT i el PDeCAT i que afegeixen una mica més de tensió a la relació entre els dos socis de Govern.
