El president de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley, ha registrat aquest matí l’escrit de defensa davant l’Audiència Nacional. Un text, al que ha tingut accés El Món, amb què reclama la seva lliure absolució dels delictes que se li imputen per part de la fiscalia, de l’advocacia de l’Estat i del magistrat del Jutjat Central d’Instrucció número cinc de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz. La defensa de Pujol insisteix en la naturalesa de la “deixa” del seu pare Florenci Pujol, per justificar els diners que tenia a Andorra i que posteriorment va repartir entre els seus fills. Així mateix, recalca que mai va tenir cap comportament per aprofitar-se del seu càrrec o rebre cap ingrés pel seu exercici públic ni ell, ni la seva dona, ni dels seus fills . De fet, alerta que no hi ha cap indici en la instrucció que apunti cap aquesta tesi. Avui acabava el termini de presentació dels escrits. Oriol Pujol també ha registrat un escrit de defensa on, a més de reclamar l’absolució, branda l’argument que ha estat objecte de l’Operació Catalunya.
L’advocat de l’expresident, Cristóbal Martell, relata de manera breu, clara i directa la seva defensa aclarint l’origen i la història dels diners que va deixar-li en dipòsit Florenci Pujol. Així mateix, desgrana la diferència temporal entre l’ingrés d’aquests diners i el seu exercici com a president de la Generalitat durant 23 anys. “No hi ha un sol ingrés en el patrimoni dels seus fills i esposa que tingui relació causal amb un abusiu i il·legítim exercici de la seva autoritat i potestats públiques”, assegura l’escrit.
D’aquesta manera, els lletrats recorden la “forta vinculació” del president amb el seu pare, amb projectes empresarials com els “Laboratoris Fides” o “Banca Catalana”. Ara bé, l’escrit emfatitza que l’activitat política del futur president va “reclamar més obstinació i esforç” fins al punt que va reorientar la carrera econòmica a projectes de país com la Revista Destino o el Grup Enciclopèdia Catalana. En aquest marc, el relat arriba a l’origen de la “deixa” que motiva en la “preocupació” de Florenci Pujol arran de la “inestabilitat política i els riscos que assumia el seu fill”. D’aquí que constituís “un dipòsit a l’exterior, amb el desig que es mantingués unit i intacte, per esmorteir futures eventualitats de necessitat econòmica pel risc polític que assumia Jordi Pujol i Soley“.
En aquest marc, l’advocat exposa que els diners van ser administrats per Delfí Mateu, home de la màxima confiança de Florenci, i després al cosí del president, Joaquím Pujol, fins que va quedar a mans del seu primogènit, Jordi Pujol Ferrusola. En el moment de la mort de Florenci, l’any 1980, els fons familiars “ascendien a 140 milions de pessetes en dòlars no tenen cap relació amb l’alta
funció pública” que va exercir Jordi Pujol des del 1980 fins el 2003.
“Mai en l’exercici de la seva alta funció pública Jordi Pujol i Soley va torçar el seu recte i digne exercici, sense que resolgués o induís per influència a que d’altres ho fessin, sense fer cas l’interès general per motius econòmics que afavorissin l’interès particular o dels seus fills”, remarca l’escrit. En aquest sentit, retreu que “l’acusació no identifica cap element fàctic” que aboni aquesta tesi. “No hi ha cap ingrés en el patrimoni dels seus fills i esposa que tingui relació causal amb un abusiu i il·legítim exercici de la seva autoritat i potestats públiques”, afegeix. És més, considera que l’expresident “en l’alta funció pública que va exercir, no es va prestar mai a desplegar gestions d’invitació, incitació, suggeriment o influx de prevalença sobre autoritats que resolien o funcionaris informants en interès o a petició dels seus fills o cònjuge, ni tampoc va ser mai requerit per aquests en sentit”.
En conclusió, l’equip de la defensa on també hi constent Albert Carrillo i Pau Ferrer, entenen que en cap cas hi ha infracció penal, i per tant, en demanen l’absolució. Tantmateix, no proposen cap mitjà de prova però sí demanen participar de les testificals i declaracions de la resta de les parts.
