Portes giratòries: un pastís a repartir entre polítics amb ànim de lucre

El periodista Luis Miguel Montero, autor d'un llibre sobre el fenomen, adverteix que tots els partits polítics participen en aquest "joc de poders" a Espanya

El fenomen de les portes giratòries el té ben estudiat el periodista espanyol Luis Miguel Montero, que el 2016, després de 26 anys treballant a ‘Interviú’, va publicar a Esfera Libros el títol “El club de las puertas giratorias: De los escaños a la poltrona. Todos los privilegios de los políticos que pasan a la empresa privada… y viceversa”. Explica, en conversa amb ‘El Món’, que es tracta d’un fenomen que va sorgir fora d’Espanya, a Anglaterra i als Estats Units. Tot i que en temps de Franco el fet ja es produïa, “amb l’arribada de la democràcia, i sobretot a partir del 1982,” és quan comença a tenir lloc “de forma brutal”. L’entrada de l’expresident català José Montilla a Enagás, que aquest dilluns ha comparegut al Parlament per donar explicacions, ha posat de nou sobre la taula aquest mecanisme. Al costat de Montilla, també ha entrat a Enagás l’exministre de Foment José Blanco i un tercer conseller de l’òrbita Unidas Podemos.

A l’Estat espanyol hi ha una llei del 2015 que regula els conflictes d’interessos i que hauria de posar ordre en tot aquest assumpte però, de moment, com apunta Montero, només ho fa “suposadament”. La norma estableix que quan algú és polític en actiu han de passar dos anys fins que no pugui arribar a una empresa que tingui vincles amb la teva activitat política. “Si ho fas abans de dos anys t’has de dirigir a una subdirecció general, que depèn del MInisteri de Política Territorial i Fucnió Pública, perquè els funcionaris estudiïn el teu expedient i et diguin si pots incorporar-te a la nova feina”.

[r:2]

Segons Montero, però, això “molt poca gent ho fa”, de manera que es poden donar situacions de conflicte d’interessos que no hagin estat detectades ni denunciades. De fet,el periodista comenta que “tampoc és que diguem que els inspectors d’aquesta subdirecció estigui molt pendent” de la qüestió. No obstant això, cada legislatura hi ha uns 60 diputats o diputades que no repeteixen, “molts van a treballar a empreses privades i no tots acudeixen a l’Oficina de Conflicte d’Interessos, quelcom que és obligat des del 2015”.

El principal problema en aquest sentit, recorda Montero, no són aquells polítics que eren funcionaris i potser es reincorporen a les seves places, sinó aquells que fitxen “per una gran empresa, parlem de la gent que es converteix en grans consellers d’administració”. Aquests són els que, en opinió del periodista, “perverteixen” el sistema.

Què fan altres països?

En altres països existeixen normatives semblants, com és el cas de França, “però si et saltes la llei tindràs una multa, de fet, fins i tot pots acabar a la presó i als Estats Units o Anglaterra la situació és semblant”, comenta Montero. El periodista opina que el fet que hagin passat dos anys o més no treu que un polític pugui seguir sent influent passat un període de temps. “En realitat Montilla com Aznar, que se’n va anar a Endesa, són gent que no perden la seva influència, cobren un sou de per vida i es posen a la recerca de les SEPI (Sociedad Estatal de Participaciones Industriales)”. Les SEPI tenen com a missió oficial “rentabilitzar les participacions empresarials i orientar les actuacions atenent l’interès públic” de les empreses en què l’Estat és accionista, segons diu la web de l’oragnisme. 

Víctimes de l'accident ferroviari d'un tren Alvia ha protestat per la incorporació a Enagás de l'exministre de Foment José Blanco (EP)

Víctimes de l’accident ferroviari d’un tren Alvia ha protestat per la incorporació a Enagás de l’exministre de Foment José Blanco (EP)

Al final això es converteix en un “joc de poders” i els partits espanyols es reparteixen les cadires i els consellers no queda clar que actuïn sempre a favor de l’interès públics. “Des de fa més de 40 anys això és un pastís que es reparteixen PP i PSOE, però perquè són els que han governat, sinó se’l repartirien uns altres”, sosté l’autor de ‘El club de las puertas giratorias’. “Ningú protesta, hi ha un acord tàcit”, denuncia.

Les coses van començar a canviar aparentment amb la irrupció de Podemos el 2014. El partit va entrar en escena amb un discurs hostil contra la “casta” i les portes giratòries esdevenien un eix central en aquesta argumentació. Tant Podemos com Cs reclamaven que la qüestió es legislés. “Tothom parlava d’això, es van posar a fer una comissió, però mai s’han acabat de posar d’acord per crear-la”. El periodista pensa que la societat no presta atenció al tema de les portes giratòries perquè no té consciència suficient que “és una qüestió que afecta els seus diners i el diner públic”.

[r:1]

Part dels diners d’Enagás, on ara Montilla aterra, són públics. I és d’aquests diners que ara l’expresdient cobrarà: “La gent no té consciència que això sigui un problema, és complicat treure aquest debat de la política al carrer perquè explicar a la gent que els afecta molt que un consell d’administració li paga a un senyor no pel seu coneixement sinó per les seves implicacions i contactes en la política és complicat”. És d’aquesta manera que un exdirigent polític esdevé tranquil·lament lobbista a favor d’una gran corporació que, a més, beu dels diners de tota la ciutadania.

Podemos participa en el banquet

Tot i que les portes giratòries es relacionen amb noms principalment del PSOE i el PP, el fet cert és que justament amb Montilla, un nou conseller que s’ha integrat a Enagás pertany a l’òrbita Podemos, explica Montero. Es tracta de Cristóbal José Gallego, “suposadament expert afí a Podemos, procedent de l’Observatorio Crítico de la Energía”. D’aquesta manera la continuïtat del fenomen està garantida amb la incorporació de nous participants. Al banquet giratori s’hi afegeix ara l’òrbita del partit de l’anomenat “canvi” i que havia dit que volia prohibir el fenomen. Cosa que no ha fet i que ni tan sols figura en els acords amb què va arribar amb el PSOE per repartir-se el poder.

En el seu llibre, Montero té un capítol titulat “Los rojos tambén giran”, per demostrar que això a Espanya no va d’esquerres o de dretes. “No pensem que els diputats electes de Podemos perquè són de Podemos són pobres o no tenen un passat o una vida en empreses”, avisa el periodista, que diu que persones d’aquest partit han tingut molts conflictes d’interessos. El periodista també recorda que molts sindicalistes van formar part en el seu dia dels consells d’administració de les caixes d’estalvi.

Nou comentari