Un dels principals culpables de la discriminació lingüística a Catalunya són els policies. Això és el que es dedueix d’un informe que ha publicat la Plataforma per la Llengua aquest dijous, i que se centra en els atacs que rep la llengua catalana per part de les administracions de l’Estat espanyol, tant les estatals com les autonòmiques i municipals. Segons apunta l’entitat en defensa de la llengua, l’administració de l’Estat ha estat la més discriminatòria de totes durant l’any 2020.
L’ONG del català assegura que dels 52 casos de discriminació lingüística que es van registrar l’any passat, 31 van ser perpetrats per treballadors de les institucions espanyoles (59,6%). I dins d’aquest nivell administratiu, els cossos policials espanyols van ser els més discriminadors. Per exemple, la Guàrdia Civil i el CNP van protagonitzar 19 discriminacions. El cas és que si a això se li afegeix les discriminacions de les policies autonòmiques i locals, els casos policials van ser 25, el 48,1% del total. És a dir, gairebé la meitat.
Segons apunta la Plataforma, aquesta dada és “preocupant” perquè indica que “el supremacisme lingüístic castellà està particularment naturalitzat entre les forces de seguretat, cossos armats amb presumpció de veracitat i amb una capacitat elevada d’intimidar els ciutadans”. Segons l’entitat, el fenomen de la discriminació lingüística “ha augmentat” en les administracions autonòmiques els darrers anys. Per exemple, el 2020 el 32,7% havien tingut lloc en l’àmbit autonòmic, mentre que el 2019 havien estat un 28,1% i el 2018 un 28%.
L’ONG del català assegura que l’àmbit més afectat és el de la salut, ja que l’any passat, 12 de les 17 discriminacions lingüístiques havien tingut lloc en la prestació de serveis de la salut, el 70,6%. “Això té una relació directa amb la manca de garanties en la capacitació lingüística d’aquests treballadors”, apunta la Plataforma, a més de destacar que a Catalunya “s’han s’han relaxat els criteris de contractació i a les Illes Balears i al País Valencià no s’ha demanat el requisit fins molt recentment”.
