El president del Govern, Pere Aragonès, ha estat un dels assistents a l’acte de commemoració del 50è aniversari de l’Assemblea de Catalunya. El líder de l’executiu ha demanat als ciutadans emmirallar-se en els valors d’aquesta entitat i ha reclamat “sumar per ser més, per ser millors com a poble i tenir tota la força per fer inevitable la satisfacció dels grans consens i objectius que tenim com a país”. Segons Aragonès, aquestes metes són “l’amnistia i l’autodeterminació”.
D’altra banda, el president de la Generalitat ha lloat la tasca que ha dut a terme Assemblea de Catalunya des del seu naixement durant la dictadura franquista: “En un context molt difícil van sumar tot el seu compromís polític, que era plural i divers, i per això àmpliament representatiu del país”. Aragonès ha qualificat l’Assemblea com una entitat cabdal perquè s’iniciés la democratització, es posés fi a la repressió i es recuperessin les institucions democràtiques.
Pere Aragonès demana continuar el camí marcat per aquesta entitat per tal d’avançar com a país: “És possible dibuixar uns consensos com els que van existir fa 50 entorn de l’Assemblea de Catalunya”. El president del Govern ha assegurat que aquests acords poden ajudar a “resoldre el conflicte polític amb l’Estat a través de la fi de la repressió i respecte a la voluntat popular de la ciutadania“. Altres possibles consensos que proposa Aragonès són “que Catalunya és una nació i que som un sol poble; que cal una aposta decidida per combatre les desigualtats socials i econòmiques, el compromís en la lluita contra el canvi climàtic i d’erradicació de tota forma de discriminació i violència envers les dones”
L’Assemblea de Catalunya va néixer el 7 de novembre de 1971 en una reunió clandestina antifranquista celebrada a l’església de Sant Agustí a Barcelona. Aquesta trobada va comptar amb la presència de més de 300 membres d’ideologia diversa, però que coincidien en l’oposició al règim franquista. Els assistents van acordar quatre reivindicacions: llibertat, amnistia, restabliment de l’Estatut de 1932 com a via cap a l’autodeterminació i coordinació amb les forces democràtiques d’altres zones de l’estat.
