Un PSOE en hores baixes, un PP crescut per una candidata d’inspiració ‘trumpista’ i amb totes les enquestes a favor, un Vox disposat a posar contra les cordes els populars, un Más Madrid amb possibilitats de situar-se al centre de l’esquerra i un Podemos que maldarà per la seva supervivència. Les eleccions anticipades d’aquest 4M a la capital de l’Estat no només dirimiran si la presidenta en funcions, Isabel Díaz Ayuso, manté el poder i amb el suport de quina formació ho fa, sinó que aclariran les forces internes dins del bloc de l’esquerra i de la dreta. Unes eleccions que han acabat tenint un biaix estatal des del moment en què alguns candidats les han presentat com un plebiscit: ‘Comunisme o llibertat’, ‘Democràcia o feixisme’.
Si no hi ha sorpreses, la candidata del PP guanyarà les eleccions que, per la llei electoral madrilenya, es tornaran a celebrar el 2023. Però la incògnita és qui governarà i amb quines aliances. Si suma amb Vox, Ayuso podria optar pel model de Múrcia, amb un govern PP-Vox, o l’extrema dreta podria investir la candidata del PP i quedar-se fora per no desgastar-se de cara a les eleccions espanyoles. Ara bé, a la capital de l’Estat també es contempla un altre escenari: que el PSOE oferís al PP els seus vots gratuïts en la investidura per evitar que l’extrema dreta entri a les institucions madrilenyes. Una arma de doble tall per als socialistes, que intentarien posar contra les cordes el PP perquè triés entre el PSOE i Vox, però alhora podrien significar un càstig a un partit que totes les enquestes situen en una posició de debilitat, i sense descartar que Más Madrid fes el sorpasso.
Una polarització accentuada, però sense bipartidisme
Des de la irrupció de Cs a la política espanyola, i de forma més clara amb l’entrada de Vox a les institucions, que el sistema de bipartidisme que permetia l’alternança en el poder entre la dreta i l’esquerra ha quedat escapçat del tot. En aquest sentit, el 4M es converteix en un “escenari molt evident d’aquesta polarització accentuada entre dos blocs heterogenis i en pugna interna, que fa impossible, com a mínim a mig termini, pensar en una Espanya bipartidista que prevegi una certa estabilitat institucional”, explica en conversa amb El Món la politòloga Paloma Román, directora de la Escuela de Gobierno de la Universitat Complutense de Madrid (UCM). Aquesta experta descriu un “còctel perfecte per a la polarització del to dels discursos cada vegada més alt, si conjuguem aquesta pluralitat de veu i més reivindicacions en una societat que viu una crisi econòmica des del 2010 i ara amb l’emergència sanitària que genera grans desigualtats socials”.
En aquest entorn polaritzat entre dreta i esquerra, és on les eleccions madrilenyes poden tenir una clau més enllà del marc autonòmic. Així ho defensa el sociòleg i periodista Javier Gallego, que avisa que “el 4M l’hem de llegir com unes eleccions nacionals, perquè no només votarem els madrilenys, perquè amb la irrupció de Pablo Iglesias prenen una dimensió espanyola. A més, molts votants d’Ayuso ho faran contra Pedro Sánchez i no només a favor del lideratge de la candidata del PP, a Espanya encara hi ha molt vot en contra de…”, relata Gallego. En aquest sentit, considera que una victòria d’Ayuso s’ha d’entendre com “un vot contra el lideratge del govern d’Espanya i significarà que el PP aprofitarà l’escenari de poder per escalfar per al partit de les espanyoles”. Ara bé, si Ayuso aconsegueix formar govern amb Vox, Gallego creu que el PSOE “ho aprofitarà per polaritzar encara més la vida política i voldrà gestionar els tempos de les eleccions espanyoles en funció del rèdit que pugui treure per mobilitzar l’esquerra davant d’un govern PP-Vox a Madrid”.
Paloma Román també creu que si hi ha un govern PP-Vox, “serà l’ariet contra el govern de Pedro Sánchez, però aquesta estratègia no necessàriament significarà un futur triomf de la dreta i l’extrema dreta a les eleccions generals, en política tot pot canviar en mesos, i caldrà veure com juguen les seves cartes cadascun dels blocs i quins efectes tindran les pugnes internes dins dels blocs per preparar l’assalt a la Moncloa”.
Per contra, David Redoli, sociòleg i membre de l’Associació de Comunicació Política (ACOP), considera que es tracta d’unes eleccions estrictament autonòmiques, i que és “el bloc de la dreta qui s’entesta a fer transcendir aquestes eleccions”. “A la dreta li interessa plantejar el 4M com un referèndum al govern de Pedro Sánchez, mentre que l’esquerra fa un plantejament en clau de Comunitat de Madrid”. És més, aquest sociòleg creu que “els resultats del 4M quedaran en fum en poques setmanes, perquè és absurd intentar atribuir el comportament electoral dels madrilenys al de la resta d’Espanya. Certament, és la dreta la que està interessada en fer quallar aquest relat per polaritzar totalment la vida política”.
De fet, Redoli posa com a exemple el fet que una victòria d’Isabel Díaz Ayuso no significa que Pablo Casado “surti reforçat”: “Un govern d’Ayuso i Vox durant dos anys pot ser duríssims, amb molt de rebuig social, imaginem, i això provocaria una reacció contra el PP i una mobilització de l’esquerra, encara que el PSOE i Podemos tinguin uns resultats dolents el 4M. Però Ayuso podria optar per un govern més light a l’espera de les espanyoles, per tant, no es pot inferir res del comportament electoral de tot l’Estat per unes eleccions autonòmiques”, insisteix aquest sociòleg.
Un canvi d’estratègia amb Catalunya a partir del 4M?
Amb la incògnita de quina composició tindrà el nou govern de Madrid, els analistes sí que coincideixen a assenyalar que uns mals resultats del PSOE, com preveuen les enquestes, podrien desencadenar canvis en l’estratègia del president espanyol en relació al conflicte català, amb la mirada posada a les properes eleccions espanyoles, que podria avançar. “Si el PSOE surt molt tocat del 4M, i també Podemos, malgrat l’operació Iglesias, això debilitarà els dos partits a nivell nacional, de manera que poden replantejar la seva estratègia per preparar les espanyoles, bé atiant el fantasma de l’extrema dreta, bé replantejant la seva aliança amb ERC”, apunta Javier Gallego, que creu que “el PSOE podria interpretar estant debilitat, els seus socis separatistes, ERC i Bildu, podrien aprofitar per treure’n rèdit, de manera que el PSOE optés per blindar-se davant d’aquesta amenaça i posés el fre de mà”. El sociòleg i periodista també afegeix que “cal esperar a veure quin govern es configura a Catalunya, perquè si no hi ha pacte amb Junts i ERC es recolza en el PSC, el PSOE es podria relaxar”.
També en clau catalana, la directora de la Escuela de Gobierno de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), Paloma Román, creu que “si la dreta i l’extrema dreta aconseguissin arrabassar el govern d’Espanya a la coalició actual, el conflicte català entrarà en una fase més crua, ja que el cas català sempre s’ha emprat com a munició per aconseguir vots en altres llocs d’Espanya”.
28 
