El consell de ministres presidit per Pedro Sánchez ha aprovat aquest dimarts els indults, parcials i reversibles, per als presos polítics de l’1-O. Ho fa just l’endemà que el Consell d’Europa aprovés un informe molt dur amb Espanya que reclama l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats i considera desproporcionades les penes imposades. De fet, va ser quan es va conèixer el redactat de l’informe –que les esmenes del PP i del PSOE no han aconseguit fer modificar– quan el govern espanyol va començar a parlar obertament dels indults i va accelerar el tràmit.
En aquell moment es va activar una operació de propaganda, amb suports mediàtics de la meitat de la premsa espanyola, per justificar una mesura que Miquel Iceta havia reivindicat des finals del 2017 i que el PSOE li va fer matisar i treure del taulell en aquell moment. No va ser fins que es va veure al damunt la reprovació del Consell d’Europa que Pedro Sánchez va virar i va començar una operació calculada al mil·límetre que va culminar ahir, amb el seu discurs al Liceu, que va arribar just a temps, just unes hores abans de la votació europea.
D’aquesta manera, el govern espanyol espera haver salvat mínimament el match-ball amb Europa, que comença a tractar Espanya com un país amb dèficits democràtics arran de la judicialització i la repressió pel Procés. Queda per davant tot el que puguin decidir els tribunals de la UE i de Bèlgica, sobre els exiliats, i el d’Estrasburg, també del Consell d’Europa, on molts dels condemnats ja han presentat el seu recurs després que el TC, malgrat els vots particulars que discrepen, hagi desestimat les seves peticions d’empara.
És en aquest context, en què el govern de Pedro Sánchez espera començar a aconseguir la desacceleració dels recels europeus, que han anat en augment des del 2017, i que Espanya sigui indultada pels excessos comesos en la repressió de l’independentisme, que arriba la mesura de gràcia. És parcial i només posa fi a l’empresonament, que s’acosta ja als quatre anys –Jordi Sànchez i Jordi Cuixart estan entre reixes des del 16 d’octubre del 2017–, però manté la pena d’inhabilitació. A més a més, els indults són reversibles i condicionats: s’estableix un període d’entre 3 i 6 anys en què els afectats no poden reincidir, o el que el govern i la judicatura espanyols considerin reincidir.
El Tribunal Suprem dictarà les excarceracions immediatament quan rebi la confirmació oficial del govern espanyol de la concessió dels indults, segons expliquen fonts jurídiques, i està previst que els presos surtin avui mateix. Les mateixes fonts apunten que la comunicació formal dels indults no ha de ser necessàriament a través del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) sinó que podria arribar per una altra via oficial. Paral·lelament, la Zarzuela preveu que Felip VI signi els decrets aquest mateix dimarts perquè apareguin publicats al BOE de demà.
Els indults justifiquen la decisió per la “utilitat pública”. També recullen un seguiment del comportament dels presos i fan una argumentació jurídica que recorda que és una potestat del govern espanyol concedir-los i que la llei no exigeix penediment. A més, donen resposta al Tribunal Suprem, que en el seu informe contrari a la concessió de la mesura va acusar el govern espanyol de fer un “autoindult” per assegurar la seva majoria parlamentària. En els seus escrits, el govern espanyol defensa que els indults van més enllà de ser una mesura de gràcia que afecta a la situació penitenciària dels presos i que serviran per restablir “la convivència a Catalunya”. Cada decret té una extensió d’aproximadament 30 pàgines i suposarà un indult parcial que contempla la part de les penes que els queda per complir.
Els indults afecten els nou líders pel procés que van ser condemnats a penes de presó. No els que ja han extingit les seves condemnes per desobediència: Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila. Tampoc afecten els líders exiliats, Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Marta Rovira, i Anna Gabriel.
52 
33 
