El PDeCAT en la cruïlla del 14-F: o en solitari o en coalició per sobreviure

L’equip de Bonvehí discuteix aquest vespre si trenca definitivament amb JxCAT, si es presenta en solitari o intenta una coalició amb el PNC i com tria candidats

El trencament de les relacions entre el PDeCAT i JxCAT es dona per fet a banda i banda de la taula de negociació. És la crònica d’una mort anunciada, però l’anunci no és oficial encara. De fet, fonts de totes dues formacions reconeixen a El Món que la possibilitat d’un acord que passés per integració del PDeCAT sota el paraigua de JxCAT sense mantenir la personalitat pròpia de partit “mai no ha estat real”. Des del partit de Bonvehí s’avisava que la figura de Carles Puigdemont eclipsava qualsevol alternativa, alhora que JxCAT acusava el PDeCAT de voler negociar cadires i llocs a les llistes electorals. Sigui com sigui, amb una denúncia del PDeCAT contra JxCAT als jutjats per les sigles –de moment el jutge ha desestimat les mesures cautelars aquest dilluns– i amb una desbandada de càrrecs electes del partit de Bonvehí que han abandonat la militància per aquesta denúncia i ara ja només són associats del partit de Puigdemont, el trencament es preveu imminent.

[r:1]

De fet, és el punt principal del Consell Nacional que el PDeCAT celebra aquest dilluns al vespre, on es prendran decisions clau per al full de ruta electoral del partit el 14-F. El màxim òrgan de direcció entre congressos es reuneix per començar a embastar el camí cap a les urnes. L’escenari més probable és que ho faci en solitari i amb les sigles de PDeCAT. De fet, seria la primera vegada que els ciutadans troben una butlleta amb aquestes sigles. Tot i que el partit va néixer l’estiu d’ara fa quatre anys, mai no ha concorregut a unes eleccions com a tal, perquè ho ha fet sota les sigles de JxCAT o de Democràcia i Llibertat. Amb tot, no s’ha descartat oficialment la possibilitat d’intentar una coalició electoral amb el PNC, el partit fundat per l’excoordinadora general del partit, Marta Pascal. De fet, la direcció actual és titllada de “Pascalista” pels membres que van abandonar els càrrecs al partit, i les tesis que defensa Bonvehí disten molt poc de les del projecte de Pascal, que això sí, s’ha desmarcat obertament de l’ndependentisme. Ara bé, en el pinyol de Bonvehí, amb Marc Solsona, Marc Castells i Ferran Bel, hi ha reticències fortes sobre un hipotètic acord amb el PNC. Alguns càlculs electorals atorguen al PDeCAT entre 3 i 4 escons, que això sí, podrien tenir la clau per decantar la formació d’un govern. 

[r:3]

Si finalment el PDeCAT es presenta en solitari, també haurà d’establir els mecanismes de confecció de les llistes electorals. I aquí fonts del partit donen per fet que seran les primàries, una moda que tot just fa uns anys era una extravagància de l’esquerra però que s’ha generalitzat entre els partits. Això sí, unes primàries sense gaire combat, perquè l’exconsellera Àngels Chacón, cessada pel president Torra, es perfila com la gran aposta del partit per al 14-F. Abans que la consellera del PDeCAT fos expulsada del Govern, Marc Solsona i Marc Castells eren també dos actius electorals molt clars.

Imatge d'arxiu d'Artur Mas i Marta Pascal quan lideraven el PDeCat

Imatge d’arxiu d’Artur Mas i Marta Pascal quan lideraven el PDeCat

I què passa amb la figura del president Artur Mas? Ha seguit al PDeCAT i ha lamentat que des de JxCAT no els ho posin fàcil per treballar conjuntament. Mas es va oferir fa uns dies per intentar negociar amb Junts alguns noms del PDeCAT per a les llistes de Puigdemont, però la vicepresidenta de Junts, Elsa Artadi, confirmava en una entrevista a EL MÓN que “no està sobre la taula aquesta proposta”, alhora que demanava a Mas que no fes un debat als mitjans amb aquesta qüestió. Sigui com sigui, fonts de JxCAT asseguren a EL MÓN que el president Mas es va comprometre a “no perjudicar” el president Puigdemont, de manera que donen per fet que no hi haurà un enfrontament electoral directe entre els dos presidents.

Aquest vespre, els consellers nacionals estudiaran els escenaris que s’obren per al PDeCAT. Es podria anunciar aquesta nit mateix la ruptura de les negociacions amb JxCAT i la decisió de presentar-se a les eleccions del 14-F en solitari, però probablement no es tanqui del tot la porta a una coalició amb alguna altra formació, que en cap cas no seria JxCAT, ja que el partit de Puigdemont ha descartat des del primer moment cap coalició electoral. Tot plegat, quan el jutjat no s’ha pronunciat encara sobre el fonssí sobre les cautelars– de la demanda pel partit de Bonvehí perquè JxCAT no pugui fer ús de les sigles, que el PDeCAT considera de la seva propietat.

[r:2]

I en el camí cap al 14-F també caldrà resoldre què passa amb els drets electorals adquirits pel PDeCAT, heretats de l’antiga CDC. Segons el PDeCAT, li corresponen en la seva totalitat, de manera que el partit de Bonvehí tindria la representació corresponent als resultats electorals de JxCAT, i el partit de Puigdemont no tindria, per tant, el dret de participar en debats a la televisió pública o tenir espais electorals gratuïts perquè seria un partit totalment nou.

Nou comentari