El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat aquest dimarts a sis mesos d’inhabilitació i a pagar 1.080 euros de multa el secretari tercer de la Mesa del Parlament Pau Juvillà, per no haver retirat uns llaços grocs del seu despatx a la Paeria durant la campanya de les eleccions municipals del 2019, quan era regidor de la CUP a Lleida. L’han condemnat per un delicte de desobediència. De fet, el tribunal li retreu que hagi mostrat una “contumaç desobediència“. La sentència de 37 pàgines es basa en la jurisprudència del cas del president Quim Torra, també inhabilitat per hissar pancartes en els espais públics. Els jutges també delimiten que la llibertat ideològica no es pot al·legar en l’espai públic.
La resolució, molt dura, amb l’estratègia de defensa, recorda que la doctrina del Tribunal Suprem que dirigeix Manuel Marchena, deixa ben clar que la Junta Electoral és una “autoritat superior”. Un nou paradigma esdevingut arran de la sentència de Quim Torra. Així mateix, els magistrats presidits per Jesús Maria Barrientos, delimiten diversos detalls que mostren l’estratègia judicial contra el Procés i la seva simbologia. D’entrada, neguen que es pugui al·legar el dret a la llibertat ideològica quan els símbols polítics s’exposen a l’espai públic.
“Cal descartar que l’acusat pogués invocar aquest dret a llibertat ideològica com a membre d’una determinada formació política quan es trobava en l’ús d’un espai públic, que li va ser reconegut per la condició d’autoritat de l’Administració local i per a l’exercici de les seves funcions públiques, i no com a ciutadà i militant d’un partit polític”, sentencien els magistrats. Per altra banda, qualifiquen “d’argúcia processal que s’intentès justificar la presència d’estelades amb el logo de la CUP.
A més, el tribunal fa una passa més enllà i també marca el terreny de què és i no és un símbol partidista i excloent. De fet, així defineix els “quatre llaços grocs” que els Mossos d’Esquadra van retirar. “No els estava permès als representants i integrants d’aquests poders públics lluir o exhibir als edificis que fossin seus de les seves respectives entitats o institucions i durant aquest període símbols, emblemes i/o lemes ideològics o partidistes, entenent per tals els identificats amb les pretensions polítiques d’un grup o grups polítics amb exclusió de la resta i de la comunitat en conjunt, condició que complien inequívocament els lligams grocs i les banderes estelades”, assegura la sentència.
També emfatitza que la CUP va intentar que la Junta Electoral fes complir la seva resolució a l’Ajuntament i no al grup cupaire directament. Una tàctica que el tribunal descriu com un intent de confrontació política entenen que aleshores al govrn municipal hi havia el PSC. La desobediència és per als magistrats contumaç i reiterada des que els requeriments de la Junta Electoral van arribar. Un procés que va començar just després que la regidora de Ciutadans a Lleida Ángeles Ribes fes una denúncia contra tots els grups municipals independentistes. Abans que es resolgués el recurs contra el tercer requeriment, van ser els Mossos d’Esquadra qui va entrar a les dependències municipals dels anticapitalistes i van retirar la simbologia que reclamava la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.
El passat 22 de novembre el diputat de la CUP va ser jutjat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La Fiscalia demanava que Juvillà fos inhabilitat durant vuit mesos i també que pagués una quantitat de 1.440 euros de multa. El ministeri públic assenyalava que el cupaire va ser avisat que no retirar els llaços grocs podria tenir conseqüències penals, perì “no va fer cas de manera reiterada i deliberada” i va mantenir el símbol que demana la llibertat dels presos polítics i dels exiliats fins que els Mossos d’Esquadra els van treure el 13 d’abril, donant compliment a la mesura cautelar ordenada pel jutjat d’instrucció 3 de la capital del Segrià.
El dia del judici, Juvillà va afirmar en la seva declaració que els tres requeriments que va rebre els va prendre com si anessin dirigits a tot el grup municipal, i no només a ell, que n’era el president. De fet, el primer requeriment va arribar a nom de Francesc Gabarrell. L’assemblea local va decidir recórrer tots els requeriments i no obeir-los perquè, entre altres motius, el seu propi logotip del partit té una estelada.
Juvillà també va assenyalat que els llaços estaven penjats des de l’octubre o novembre del 2017, quan van empresonar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i en les eleccions catalanes del desembre del 2017 no van rebre cap requeriment per retirar-los. En canvi, en les eleccions estatals de l’abril del 2019 la CUP no s’hi va presentar, però sí que van rebre el requeriment. El fiscal li ha retret que anunciés a Twitter que desobeiria i ha demanat aplicar la jurisprudència que va deixar fora de joc el president Quim Torra.
