Marta Pascal (Vic, 1983) continua fent política. Fa mesos que es recupera d’una lesió al genoll, però amb crossa camina pel país i obre delegacions de PNC per tot Catalunya. Està convençuda que hi ha un espai per fer política sense processisme. “Passar pàgina”, en diu, però “sense renunciar a ser independentista”. El PNC es presentarà a les eleccions, ara bé, no per “refer un espai polític nostàlgic” com CiU sinó per encarar un moment “fundacional”. Al PDeCAT no vol fer-li cap OPA, però si que recorda als seus militants pragmàtics que si volen, al PNC tenen les portes obertes.
-Pascal, no n’heu tingut prou ja de política?
Els que tenim compromís ho portem a dins i sobrepassa el càrrec del partit o institucional. Mai n’hi ha prou.
-Es pot afirmar que el Partit Nacionalista Català es presentarà al Parlament?
Sí.Estem en un moment nou i fundacional, la darrera dècada ha deixat coses positives a nivell de país i de la causa catalana. Ara bé, hi ha una situació delicada de l’economia, les famílies, els autònoms, els treballadors o les relacions Catalunya i Espanya en un moment delicat. Ara, entra una nova dècada i hem de mirar que, sense renunciar als nostres ideals, hem de centrar-nos en aixecar el país, recuperar l’economia i que el país torni a ser un espai d’oportunitats.
-Vostè, però, no ha deixat de ser independentista?
No. Sempre he defensat que en un referèndum votaria que sí. Voldria una Catalunya estat dins Europa més forta. Ara bé, sóc molt crítica per com hem fet les coses.
-El PNC proposa el passar pàgina?
Sí, passem pàgina. S’han acabat els blocs i les dues dinàmiques de trinxera entre els del sí i el del no. Per això diem que al PNC hi ha persones sobiranistes -que votarien que sí en un referèndum- però també catalanistes, per enfortir les institucions catalanes. El punt en comú és que la relació entre Catalunya i Espanya s’ha de fer com es fa en una democràcia madura i normal, que és a les urnes. Un referèndum pactat. Nosaltres fem una renúncia explícita a la unilateralitat, posem com a prioritat aixecar el país i respecte Catalunya-Espanya busquem l’acord. Una bilateralitat inicial per acabar en un referèndum.
-Però veu a l’altra banda algun tipus ni que sigui d’empatia per l’acord?
Aquesta setmana ja hem vist la utilització lamentable i barroera del dret penitenciari per tornar els presos polítics a la presó. Però continuo pensant que deuen voler que ens aixequem de la taula i que defallim. Crec que no ho hem de fer. A més, considero que en la gestió del mentrestant fins que no aconseguim l’acord pel referèndum no podem obviar la concepció del dia a dia. El patriotisme d’avui és l’economia, pal·liar les desigualtats socials, millorar l’escola, la sanitat i les infraestructures. El creixement que podem fer a nivell nacional és millorar la situació econòmica. Això és una renúncia? No! Deixarem de ser independentistes, sobiranistes o catalanistes? No. Són dues prioritats compatibles, perquè si el país perd prosperitat i benestar, no té cap sentit una altra lluita.
-Però aviam, aquest és un discurs que intenta recuperar el discurs de CiU?
La nostra és una mirada fundacional, al segle XXI. La sentència de l’Estatut planteja no només la desafecció sinó com salta pels aires el sistema de partits. Com exemples, atomització del PSC o l’autodestrucció absoluta de CiU. Quan tu pactes amb la CUP, t’esborres. Una decisió que va prendre el president Mas i Convergència. Si el plantejament és la CiU del segle XX ens quedaríem curts i certificaríem que no entenem el país actual. El país necessita una força per tal de fer un canvi de model econòmic. Si només estem pendents del procés, com els darrers deu anys, i no fem una mirada a la gestió del dia a dia ben compaginada amb els ideals, no som útils a la societat catalana. Ara podríem tenir la tentació com a partit dels pactes de despatxos, però no és la nostra estratègia. Nosaltres volem presentar un partit de projecte ampli, sense personalismes, nacionalista i a favor del dret a decidir. No és una mirada al passat, sinó futura a un moment fundacional. No hem vingut a ser la crossa de ningú, ni l’avançada d’un pacte amb ningú ni refer un espai nostàlgic. Volem ser una eina útil pels ciutadans a tot arreu, a Madrid també.
-Diu política de despatxos, tothom vol pactar amb vostès… com estan els contactes amb la diàspora convergent?
Quan neix el PNC neix hi ha hagut un procés de treball d’un any de 300 persones. Jo això no he vist a fer en les altres formacions. Nosaltres volem ser un partit de plaça Major, que faci compatible fer política i els ideals, les solucions i el cor. Així quan s’acosten formacions que només parlen de plataformes, coalicions o quotes, nosaltres responem, perdoneu, però no va d’això. A més, desvirtuaria molt el nostre manifest polític.
-Ara per ara, cap acord?
Hem fet i fem una ronda de partits parlamentaris i extraparlamentaris. És una mirada de futur. No estem en cap negociació formal amb ningú ni en cap repartiment de quotes. Nosaltres enfortim el PNC a nivell territorial i sectorial.
-Tenint present que vostè, Jordi Xuclà o Carles Campuzano vénen d’on vénen, perquè no fan una OPA al PDeCAT?
Nosaltres tenim la vocació de pal de paller, i estic convençuda que moltíssimes persones més pragmàtiques que estan al PDeCAT vindran a casa, perquè el PNC és casa seva. Però no farem cap OPA al PDeCAT. Molts venim de tradició convergent, cinc dels 18 de la direcció hem tingut responsabilitat política, i altres que vénen del maragallisme però hi ha una majoria que no han militat mai en cap partit. Són els que ens han dit que estaven orfes de partit. Som un punt de trobada entre els defensors del dret a decidir i sobrepassar l’eix dreta-esquerra apostant per la centralitat.
-Descarta un acord amb el PDeCAT
Nosaltres no hem començat aquest camí per només fer pactes, sinó per fer una proposta política inclusiva, de suma, de futur i ambiciosa per a la societat catalana. Això requereix un treball territorial i sectorial. Si a partir d’aquí, si tenim possiblitats de sumar sensibilitats a aquest projecte ho farem amb la mà estesa i generositat. Però ara no hi som de cap de les maneres en negociacions de quotes o pactes.
-Sereu la candidata?
L’encàrrec és per fer de secretària general, prou feina tinc. Quan sigui el moment, el partit aplicarà els mecanismes per triar els lideratges.
