Hores decisives per al futur de Catalunya i les seves institucions. Amb el jou anunciat de l’article 155 de la Constitució espanyola per aniquilar l’autogovern que s’ha d’executar divendres a migdia al Senat, l’independentisme ultima els detalls d’un acord a tres bandes entre JxSí, la CUP i l’executiu de Carles Puigdemont per, ara sí, donar compliment al mandat de l’1 d’octubre i de la llei de referèndum. Reunions al Palau de la Generalitat, al Parlament, a les seus dels partits i molts altres contactes discrets d’ençà que el 10 d’octubre el president Puigdemont va declarar la independència i la va suspendre tot seguit per instar l’Estat a negociar, han permès bastir un acord sobre la necessitat “d’exercir” la independència i sobre quina és la fórmula més adient per fer-la efectiva durant el ple que arrenca aquest dijous finalment a les 17h, després que el president Puigdemont hagi declinat comparèixer al Senat, argumentant que Madrid “ja ha decidit aplicar l’article 155”.
A poques hores perquè arrenqui el ple del Parlament, que JxSí i la CUP van sol·licitar amb “caràcter urgent” aquest dilluns per fer un debat general sobre el 155 i els seus efectes, una reunió a la sala de grups del Parlament entre diputats de JxSí aquest dimecres a la tarda ha servit de “catarsi”, segons fonts del grup parlamentari. Durant la reunió, que s’ha allargat gairebé tres hores, hi ha hagut plors i alguns crits, però també intervencions que han provocat un aplaudiment massiu, quan Germà Bel i Oriol Amat, dos diputats independents i amb prestigi acadèmic en el cam de l’economia, han recordat que ara ja no és moment de debatre cap full de ruta sinó d’executar-lo. La trobada ha servit per tancar les ferides d’alguns desacords importants dels darrers dies respecte al pas que havien de fer el Govern i el Parlament després de conèixer-se les conseqüències de l’article 155, els empresonaments de Cuixart i Sànchez i l’amenaça de la Fiscalia d’acusar d’un delicte de rebel·lió el president, els consellers i també els diputats, així com qualsevol càrrec públic, que facin un gest que s’interpreti com una declaració d’independència.
Fins a 30 anys de presó, una pressió brutal que ha fet que alguns diputats del PDeCAT i també alguns consellers expressessin la seva por, i que arribessin a plantejar la sortida que Puigdemont convoqués eleccions per aturar l’ofensiva de Madrid. I del Parlament n’ha sortit un missatge que Marta Rovira i Lluís Corominas han traslladat al president Puigdemont, que ha reunit els principals líders del procés i els consellers, que JxSí té una postura unitària: “Declarar i resistir”, han explicat gràficament fonts d’aquest grup parlamentari en sortir de la reunió. La mateixa expressió han emprat fonts del Govern per explicar a aquest diari que l’executiu té decidit fer el pas, alhora que nega que hi hagi hagut una crisi de Govern per aquesta voluntat de fer via amb la República.
Què votaria el Parlament?
En aquest context, JxSí i la CUP, amb el vistiplau del Govern, tindrien enllestida una proposta de resolució per presentar al ple amb un redactat que “serveixi per activar els efectes del resultat del referèndum de l’1-O”, han assenyalat fonts independentistes, que remarquen que “el relat no és tant declarar la independència sinó exercir-la de debò”, perquè consideren que “el poble ja ha declarat la independencia amb els resultats de l’1-O, i ara el que toca és que el Parlament i el Govern exerceixin la independencia i iniciïn el procés constituent de la República”, expliquen a El Món fonts de la negociació.
La proposta de resolució amb què treballen JxSí i la CUP preveu una part expositiva, que no se sotmet a votació i en la qual els dos grups parlamentaris proposant explicarien durant el ple la seva motivació. El relat és que les urnes ja han dictaminat que els ciutadans volen que Catalunya esdevingui una República, i que davant l’amenaça de l’Estat i el rebuig al diàleg, aquest camí no es pot demorar més. I la part resolutiva, que sí que se sotmet a votació del ple, instaria el Govern català a exercir aquesta independència que els catalans van declarar l’1-O, és a dir, a fer entrar en vigor la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República aprovada pel Parlament el passat 7 de setembre –i suspesa pel Tribunal Constitucional-, i iniciar el procés constituent, que la llei estableix que tindrà una durada de sis mesos, moment en el qual es convocarien eleccions constituents i es votaria la Constitució de la República en un referèndum. D’aquesta manera, no es votaria l’aixecament de la suspensió de la declaració d’independència, sinó que es traspassaria al Govern la tasca d’executar una llei aprovada pel Parlament. Llei que tots els diputats de JxSí ja van votar.
L’opció de convocar eleccions no ha estat en cap moment tema de debat entre els diputats de JxSí assistents a la reunió, tot i que un grup reduït de diputats del PDeCAT defensaven aquesta opció en els moments de màxima tensió amb Madrid, perquè JxSí és conscient que aquesta possibilitat els deixaria automàticament en minoria. Fonts de la CUP han explicat a El Món que “l’opció de proclamar i resistir és la nostra opció, la que hem defensat en tot moment”, i en aquest sentit, celebren que JxSí i el Govern hagin aparcat aquesta opció. Ara bé, avisen que “ja sabem que hi pot haver canvi de plans en el darrer minut”, en al·lusió a la decisió de Puigdemont de suspendre la declaració malgrat que havia acordat una altra estratègia amb la CUP hores abans.
De fet, els cupaires mai no s’han mogut de la seva posició de fer efectiva la independència i defensar-la al carrer passi el que passi. “En l’escenari de declaració d’independència ens trobarem amb un Estat molt repressiu, altament violent i despòtic, amb una UE que mantindrà la seva distància com a mínim a curt termini, i sense eines d’Estat a curt termini, per tant, tot quedarà en mans del poble i dels nostres ajuntaments. Tindrem un Parlament i un Govern suspès i en rebel·lia, però sense grans instruments a curt termini per poder fer efectiva la nova República, per tant, assumim que serà un procés de resistència molt dur i molt llarg, amb un Estat altament violent”, explicava el diputat de la CUP Carles Riera aquest dimarts.
Sigui com sigui, tots els diputats i consellers són conscients que el pas que faran tindrà una resposta repressiva de l’Estat espanyol, la intensitat de la qual és imprevisible. És per això que JxSí, la CUP i el Govern continuen parlant al marge de la proposta de resolució sobre els passos que cal fer immediatament després que el Parlament voti. Els tempos podrien coincidir amb la votació al Senat, ser anteriors a l’aprovació del 155 o posteriors, essent aleshores una resposta d’autodefensa. “Tenim clar que ho farem i com ho farem, però hem de marcar també què fem just després per resistir, defensar-nos i construir la República”, conclouen fonts de JxSí a El Món. Per això, aquest dijous, fins que arrenqui el ple, serà clau per tancar serrells.
