Si al Parlament no hi havia prou mambo, ara arriben les marxes militars. Els diputats de Ciutadans Lorena Roldán, David Bertran i Ignacio Martin Blanco han registrat una proposta de resolució per tal que la cambra catalana “feliciti” les forces armades espanyoles després de 30 anys de missions de pau. El text porta per títil, “sobre el reconeixement i agraïment a les missions de defensa i de manteniment de la pau de les Forces Armades amb motiu de llur trentè aniversari”. Una resolució que a més reclama al Parlament un homenatge als 173 soldats morts en aquestes missions en “defensa de la democràcia i dels drets humans arreu del món”. Destaca del text que consideri “imprescindible” la defensa de la pau que les forces armades fan “a l’interior de les nostres fronteres”.
El text de la moció porta una càrrega de profunditat amb una interpretació històrica sui generis. Si bé comença recordant que la primera missió a l’exterior d eles Forces Armades espanyoles va ser a Angola, l’any 1989, no s’està de nomenar el conflicte dels Balcans. “Les encara molt recents guerres dels Balcans, que van provocar desenes de milers de morts, ferits i desplaçats van desembocar en una regió de petits estats confrontats i amb una greu problemàtica de funcionament institucional i convivencial interna a raó dels fets succeïts i dels nacionalismes que ho van provocar, fins al punt que alguns són autèntics estats fallits”, expliquen els diputats unionistes.
A partir d’aquí mencionen diverses missions com al Líban, Bòsnia i Hercegovina, Somàlia, Afganistan, Iraq o a la mediterrània. Accions a l’exterior on, segons Ciutadans, els soldats de les forces armades espanyoles han “demostrat sobradament la seva implicació amb els valors i els principis internacionals com el respecte als drets humans i la defensa de la llibertat i la democràcia”. Fins i tot, apunten que han perdut la vida en compliment d’aquestes missions.
Segons el text, “la continuïtat de la conflictivitat bèl·lica en diversos indrets del món, fins i tot molt propers al nostre continent i les noves formes de conflicte armat en els quals les fronteres ja no són un element important como el terrorisme internacional i la ciberdeliqüència”. Una situació que “fa encara més imprescindible que mai la defensa de la pau al món i a l’interior de les nostres fronteres que fan les nostres Forces Armades”. Curiosament, una tasca que, en principi no li pertocaria a les forces armades, o en tot cas, hauria de tenir un paper més que secundari. En aquest marc, Ciutadans demana que el Parlament “posi de relleu la funció de les forces armades” quan “vetllen per la salvaguarda de la democràcia i que emanen de governs i estats democràtics, dels quals en són corretges de transmissió”.
La resolució, en cas que s’aprovés, certificaria uan “felicitació i agraïment” del Parlament a les forces armades així com el compromís a retre homenatge als 173 soldats morts en aquestes missions en defensa de la democràcia i els drets humans arreu del món. La moció viu la seva primera pròrroga de terminis per presentar esmenes. Un allargament que ha sol·licitat JxCAT i ERC i que la Mesa ha acceptat i ha donat marge fins el 15 de gener.
