Viatges amunt i avall des del gabinet de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i l’Oïdoria de Comptes de la cambra, és a dir, el departament que controla les finances del poder legislatiu català. Tot arran del meló que Borràs va obrir fa unes setmanes sobre la configuració de les nòmines dels diputats basades en dos conceptes: el sou i les dietes o indemnitzacions. Un debat al qual es va afegir el secretari tercer de la Mesa, Pau Juvillà, retraient que els ocupants dels escons cobraven “pasta gansa”. “La nòmina s’ha d’endreçar”, sentencien fonts parlamentàries. Una qüestió que ha obert una forta polèmica entre els grups polítics.
Ara, Borràs ha posat fil a l’agulla i ho ha encomanat a una persona de la màxima confiança i amb criteri financer, que juntament amb l’Oïdora de Comptes, Maria Guiu i la responsable de nòmines de la casa. Fonts parlamentàries asseguren a El Món que, de moment, “s’han fet una vintena de simulacions” per canviar la fórmula salarial dels diputats. El resultat d’un estudi amb diverses variables atesa la condició singular de l’estructura de les retribucions dels diputats.
D’entrada, des del Parlament avisen que als diputats no els ha canviat pràcticament el sou des de les retallades de l’era del Govern del president Artur Mas. En concret, a l’exercici del 2019 les retribucions es van incrementar, per primera vegada des de l’any 2010, en un 1,75%. La diferència de l’aplicació de l’IPC anual en la massa salarial es tradueix en uns 4.000 euros menys l’any de diferència, respecte per exemple dels alts càrrecs del Govern, on sí que s’ha mantingut l’actualització dels salaris. A més, hi ha un problema mare, i són les retribucions no subjectes a retenció de l’IRPF, és a dir, la part important del salari que es cobra per dietes i indemnitzacions. Un sistema que es va establir fa anys per bàsicament estalviar diners al pressupost de personal de la cambra aprofitant que s’havia d’indemnitzar la despesa de transport, llunyania i la territorialitat del diputat.
“Aquí hi ha la mare dels ous”, comenten fonts parlamentàries. “Fins i tot, per una qüestió de simple transparència”, afegeixen. El sistema parteix de la base que un diputat de la circumscripció de Girona o Lleida no sigui discriminat salarialment respecte un de Barcelona, per la despesa que implica el desplaçament. Amb aquesta lògica, la fórmula que va guanyant més punts és el pagament de la dieta contra justificació, ja sigui una nota de quilometratge o una despesa. Un sistema que seria més equitatiu i més transparent que l’actual, que implica un import fix a l’avançada. A més, aquests imports queden fora de la retenció mensual de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
En base a aquest principi, el sudoku dels financers del Parlament comença per establir com reincorporar part de les dietes com a sou i de qui se’n fa càrrec de la responsabilitat impositiva o en quin percentatge. D’aquí que el Parlament hagi detectat fins a vuit tipologies de salari en els 135 diputats, segons les condicions personals com ara si s’exerceix de president, vicepresident o secretari de comissió, de portaveu o president de grup, o si s’és membre de la Mesa de la cambra. Això és, que a més de l’assignació fixa de sou, hi ha un complement per condició de representació.
Per altra banda, una reforma del 2018, arran d’una disposició transitòria del reglament, va dividir els conceptes de dieta sobre el que es coneix com a quatre corones, això és, la corona de l’àrea metropolitana de Barcelona; municipis entre l’àrea metropolitana i 80 quilòmetres; una tercera, entre 81 quilòmetres i 190 quilòmetres; i una quarta i darrera, a partir dels 191 quilòmetres de distància entre el Parlament i el lloc de residència del diputat.
El sou base, a partir de 2.921,82 euros
Si anem a pams, les assignacions fixes són el sou base, que per al diputat ras és de 2.921,82 euros mensuals –4.423,52 per als secretaris de Mesa, 5.614,11 per als vicepresidents i 7.931,18 euros per a la presidència– i el complement per lloc de residència, que s’aplica segons la taula de les corones. Pel que fa als complements variables, s’hi compten els que corresponen per càrrecs de representació (la figura que ostenta el diputat com a portaveu o president de grup) i la indemnització per despeses de viatge i desplaçaments. És en aquest punt on hi ha el debat de la reforma que proposa la presidenta.
Fins a 23.895 euros anuals nets per a desplaçaments
Aquesta indemnització varia en funció de la distància entre la residència habitual i la seu del Parlament. El seu objectiu és “afrontar les despeses derivades de l’activitat com a diputats”. Però aquest import està destinat a cobrir les despeses i, per tant, exempt de tributació, d’acord amb la llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques i la modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni. Aquest import és de 16.975,56 euros l’any per als diputats de l’àrea metropolitana; 22.070,76 euros pels diputats de fora de l’àrea metropolitana fins a 80 km; 23.694,48 euros, per als diputats que viuen a una distància d’entre 81 i 190 km del Parlament i 23.895,1 euros a partir de 191 km.
Qui ha assumirà la nova tributació?
Amb aquest excel sobre la taula, els tècnics estudien fins a vint models de retribució que reconfiguri el sou dels diputats de manera “més raonable i transparent”. “Reconstituir i reorganitzar la nòmina”, assenyalen les mateixes fonts, que s’estan cremant les celles per “endreçar els salaris“. Així, tot passa per fer una nova taula salarial amb la base dels actuals salaris i fer transparent el concepte de dietes per tal que esdevingui més equànime en relació a la realitat de la despesa. D’aquí la idea de la nota de despesa o quilometratge. Però per incorporar la part que es consideri sou cal sotmetre-la a tributació. En aquest sentit, el debat també se centra en qui ha d’assumir el pagament de tributar la part del sou que fins ara formava part de les dietes i indemnitzacions.
Borràs defensa que una part important l’assumeixi la Cambra perquè si es va optar per aquesta opció era per afavorir el compte d’explotació de la institució, és a dir, una decisió del pagador i ara seria “injust” carregar-ho a les espatlles dels diputats. En canvi, Juvillà aposta perquè sigui el diputat qui assumeixi la totalitat de la tributació. En aquest camí hi ha diverses opcions, però, Borràs vol tancar la legislatura amb l’afer de les nòmines resolt. El meló és obert i n’hi ha que diuen, amb ironia, que s’ha obert la capsa dels trons.
