El president del Parlament, Roger Torrent, ha engegat aquest divendres la maquinària electoral amb la ronda de contactes entre grups parlamentaris per cercar un candidat amb possibilitats d’èxit en una investidura. El rellotge electoral es posarà en marxa el 15 d’octubre, deu dies hàbils després de l’inici dels contactes, i si s’esgoten els terminis com és previst sense una investidura viable, els comicis se celebraran amb tota probabilitat diumenge 14 de febrer.
I l’activació del rellotge electoral posa en marxa també el procés intern de JxCAT –a l’espera que el jutge es pronunciï sobre l’ús de les sigles després que el PDeCAT denunciés JxCAT– per presentar un candidat o candidata sorgit d’un procés de primàries. Aquest cap de setmana finalitza el congrés fundacional del partit articulat l’entorn del president a l’exili, Carles Puigdemont, en què s’aprovarà el full de ruta polític i estratègic de la nova formació. A partir d’aquí, el següent encàrrec de la formació serà configurar les llistes electorals tenint en compte que part dels seus dirigents són presos polítics i exiliats. I amb el clima pre-electoral arriben les dues grans incògnites que el partit ha de destapar: quin paper tindrà Carles Puigdemont i en quin punt de l’eix social se situarà la nova oferta a les urnes.
[r:1]
És possible que el president a l’exili sigui candidat a la presidència de la Generalitat? Sí, sempre i quan es presenti a primàries i les guanyi. Però és una decisió que, segons fonts del partit, el president encara no hauria pres. Sigui com sigui, la porta no està tancada. La vicepresidenta de Junts, Elsa Artadi, explicava en una entrevista a EL MÓN que el partit no ho descarta, aprofitant la seva condició d’eurodiputat i conscient que és el principal actiu electoral, ideològic i simbòlic de les sigles. De la mateixa manera que Oriol Junqueras ho és per a ERC. “És un debat que hem d’acabar de tancar. Les dues úniques premisses són que hi haurà primàries i que fem el que fem ho explicarem de forma transparent. El 21-D vam apel·lar al votant independentista perquè el president pogués tornar si el Parlament l’investia. I el Parlament no el va investir perquè així ho va decidir ERC. Però ara el president Puigdemont és eurodiputat i això ens permet fer moltes més coses ara que fa tres anys”. En paral·lel, fonts de JxCAT donen per fet que “si el president decideix presentar un equip a primàries, entenem que no hi haurà altres candidatures, però el més probable és que el nostre sistema de primàries sigui per equips de persones i no amb diversos candidats que aspirin a ser caps de llista, no tindria sentit”. Les mateixes fonts assenyalen que l’actual portaveu de JxCAT al Congrés dels Diputats, Laura Borràs, és a hores d’ara el nom que “té més suports”.
Carles Puigdemont saluda els assitents a l’acte de Perpinyà (JORDI BORRÀS)
També pel que fa a les llistes electorals, JxCAT haurà d’acabar de resoldre la seva relació amb el PDeCAT, a hores d’ara judicialitzada. Junts insisteix que té la porta oberta a “persones, no a sigles”, però és conscient que “determinats noms del PDeCAT a les llistes ens farien més mal que bé”. Quan el PDeCAT va anunciar que denunciaria Junts per l’afer de les sigles, el president Puigdemont, tots els consellers del Govern tret d’Àngels Chacón i la majoria de càrrecs electes van estripar el carnet i ara només són adherits a Junts. Una circumstància que dificulta encara més qualsevol mena d’acord, però que no exhimeix JxCAT de definir clarament en quin eix social es vol situar exactament. El PDeCAT va lamentar que Junts fes polítiques d’esquerra al Parlament i que es desviés de la centralitat més conservadora del partit postconvergent que lidera David Bonvehí.
[r:2]
En aquest sentit, fonts del nucli més proper del president expliquen a EL MÓN que la idea de Puigdemont és bastir un nou partit que s’aproximi més al centre-esquerra, fugint de l’etiqueta de centre-dreta post convergent, i amb un pes molt notable de dones, i que sigui capaç d’ocupar la centralitat ideològica del país també en l’eix social. De fet, la ponència política i estratègica que es vota aquest cap de setmana han tingut prop d’un miler d’esmenes per part de la militància que “van en la direcció de conduir el partit cap al centre-esquerra”.
També en l’eix nacional, la ponència política i estratègica de JxCAT pretén marcar distància clara amb el PDeCAT i amb ERC pel que fa al conflicte amb l’Estat, acostant-se, de retruc, als postulats de la CUP: “Per culminar el procés d’independència cal una revolta democràtica com la que ja vàrem començar a viure l’octubre del 2017. L’Estat no cedirà i no respectarà el dret a l’autodeterminació (ja exercit) del poble de Catalunya i no s’asseurà a negociar si no se’l força a fer-ho per mitjà d’una confrontació democràtica, pacífica i no violenta”, és un fragment clau de la ponència, que van redactar aquest agost Jordi Sànchez, Josep Rull, Elsa Artadi, Marina Geli, Josep Maria Forné, Toni Comín, Glòria Plana i Marta Madrenas.
[r:3]
