El magistrat instructor de la causa especial del Procés, Pablo Llarena, ha quedat en evidència davant la justícia europea. I, aquest cop, no per l’estratègia de l’exili, sinó pels seus companys de toga del Tribunal Suprem. En concret, pels integrants de la influent Sala I, la que analitza les causes civils i mercantils, que aquesta setmana ha decidit suspendre un procés judicial importantíssim fins que la justícia europea resolgui una qüestió prejudicial. Una tesi diametralment oposada a l’utilitzada per Llarena per empaitar el president Carles Puigdemont, en sostenir que la qüestió prejudicial presentada en el cas de Lluís Puig no atura el procés judicial pel referèndum del Primer d’Octubre.
En concret, els magistrats integrants de la Sala Civil del Tribunal Suprem han acordat suspendre la tramitació dels recursos que tenen pendents contra sentències relatives a reclamacions d’accionistes del Banco Popular fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea dicti la resolució definitiva sobre la qüestió prejudicial que té plantejada l’Audiència de La Corunya. Una decisió que topa directament amb la de Llarena amb la causa especial contra l’independentisme. Un posicionament de Llarena que va generar un sonora esbroncada del Tribunal General de la Unió Europea davant la insistència del magistrat per tal de detenir el president a l’exili Carles Puigdemont, arran dels fets de Sardenya.
La interlocutòria de la sala civil del Suprem, a la qual ha tingut el Món, es clara i directa. “Aquesta sala ha tingut coneixement de les conclusions presentades per l’advocat general en la qüestió prejudicial plantejada al TJUE per l’Audiència Provincial de la Corunya, secció 4, a la interlocutòria de 2 de setembre de 2020″, situen els magistrats. “A la vista del contingut de les conclusions esmentades i de l’estat de la qüestió prejudicial, que en principi està pendent únicament del dictat de sentència pel TJUE, s’acorda suspendre la tramitació d’aquest recurs fins que es conegui aquesta sentència”, dictaminen.
És més, emfatitzen que tots els recursos que es troben repartits per tribunals de l’Estat sobre el mateix afer també queden ajornats. “Els recursos que queden en suspens estan plantejats contra sentències d’audiències provincials, en alguns casos pel Banco Santander (que va adquirir en el seu moment el Banco Popular) i en altres per l’accionista afectat, depenent de si els van donar la raó o no a la anterior instància judicial”, argüeixen.
L’opinió dels magistrats xoca amb els arguments utilitzats per Llarena per cursar les euroordres no només contra Puigdemont, sinó contra els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí, que el magistrat encara manté vigents. En la petició d’extradició al tribunal de l’Alguer, Llarena insistia que les euroordres no havien quedat suspeses. De fet, el jutge també es va enfrontar a la tesi de l’aleshores advocada de l’Estat davant la cort de justícia europea que en el recurs pel procés del suplicatori reconeixia que les ordres de detenció quedaven aturades.
