L’acte de rebuda del president a l’exili, Carles Puigdemont, i el conseller Toni Comín a Perpinyà se celebrarà un cap de setmana de la segona quinzena de febrer pel matí a Perpinyà i l’emplaçament que s’ha escollit finalment (de fet l’única possibilitat per l’elevada participació de gent que s’espera) és el pàrquing del Parc de les Exposicions, a tres quilòmetres del centre de la ciutat, ha confirmat a ‘El Món’ la delegada del Consell per la República, Júlia Taurinyà. Aquesta ubicació s’ha decidit després d’estudiar la possibilitat de fer-ho a l’estadi de l’USAP, que pot acollir més de 14.000 persones, una capacitat que es queda curta per les previsions que es fan ja des de Waterloo, que calculen una presència d’entre 50.000 i 100.000 persones.
Imatge del pàrquing de Perpinyà que acollirà l’acte de rebuda a Puigdemont i Comín (Google Maps)
Taurinyà ha explicat que per a l’organització de l’acte el Consell per la República està rebent l’ajuda de l’Ajuntament de la ciutat, que s’hi està bolcant i ofereix “totes les facilitats”. La delegada del Consell per la República a Catalunya Nord ha manifestat que la delegació organitza l’acte amb la voluntat que sigui el màxim “transversal” possible i, en conseqüència, vol remarcar que “no és un acte de partit ni de JxCAT”, sinó que la rebuda es fa a Puigdemont com a president a l’exili, acompanyat de Comin i altres persones del Consell. De moment, es preveu que la visita sigui d’un dia i que Puigdemont i Comin siguin rebuts en visites institucionals.
Posar l’accent en Catalunya Nord també és un dels objectius dels organitzadors per mostrar la “solidaritat amb Catalunya, els presos i exiliats” i com aquest territori “s’implica” en la causa pel fi de la repressió. És per això que en l’acte hi tindran també protagonisme “el màxim” d’entitats nord-catalanes. “Formem part dels Països Catalans, almenys així ho veiem nosaltres, i com a tals hem de ser actors d’aquest esdeveniment”, ha assegurat Taurinyà.
La delegada del CxR es mostra entusiasmada amb l’organització d’un esdeveniment que creu que serà “l’acte polític més important de la història de Catalunya Nord”. Comenta que en el passat “hi va haver manifestacions grans” i el precedent més multitudinari va ser una manifestació de vinyeters el 1907, que es diu que hauria congregat entre 100.000 i 200.000 persones. Actualment les vagues i manifestacions més concorregudes arriben a reunir entre 15.000 i 20.00 persones. En realitat, però, és difícil determinar la xifra de persones que poden acabar anant a l’acte ja que “des de Catalunya Nord hi ha moltes expectatives” i la proximitat amb Catalunya Sud fa presagiar una gran afluència de gent.
Pel que fa al contingut de l’esdeveniment, el consell de govern del CxR s’ha de reunir per definir-lo, però Taurinyà explica que es vol que hi participin “tots els càrrecs electes que ja han expressat la seva solidaritat” amb els presos polítics i els exiliats. Els organitzadors hi volen implicar també el batlle de la ciutat i les autoritats del Consell Departamental, que és “la màxima institució de Catalunya Nord”.
La idea de Taurinyà, pel que fa a la presència de les dues institucions, és posar l’accent en la transversalitat ideològica que dóna suport a l’independentisme. L’ajuntament està governat per la dreta, mentre que en el consell hi conviuen socialistes i comunistes. Es dóna la circumstància que el batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, és del partit dels Republicans, “a nivell europeu són els aliats del PP”, destaca Taurinyà. “És aquesta la gràcia de la Catalunya Nord, tenim totes les tendències, el Reagrupament Naiconal (antic FN) també està a favor dels presos i denuncia la repressió espanyola i l’alcalde posa totes les facilitats per organitzar l’acte, cosa que no és gens fàcil perquè genera una situació de circulació de gent que mai s’ha viscut a Catalunya Nord i que, a nivell organitzatiu, tampoc coneixen”, explica la delegada del CxR a ‘El Món’.
Un repte majúscul
En definitiva, es tracta d’un repte majúscul que també suposa preocupacions pel que fa a la seguretat. Taurinyà va mantenir divendres una reunió amb la policia municipal i els serveis de seguretat de la ciutat i la setmana que ve iniciarà els tràmits per declarar la celebració de l’acte davant de la Prefectura, que és l’òrgan que representa l’Estat francès a Catalunya Nord. A França cal declarar la celebració d’actes similars amb una antelació màxima de 15 dies i un mínim de tres. “Ho anticipem una mica perquè potser hi haurà resistències en aquest nivell, tot i que tampoc tindrien massa motius”, apunta Taurinyà, tenint en compte que tenen l’ajuntament al seu costat. “Només es podria refusar en cas que hi hagués perill de desordres públics”, afegeix.
La delegada del Consell per la República a la Catalunya Nord, Júlia Taurinyà, i el president a l’exili, Carles Puigdemont
Sobre l’interès de la causa dels presos i els exiliats a Catalunya Nord, Taurinyà comenta que “és sorprenent” l’existència d’un “gran consens i unanimitat” en contra de la “repressió espanyola”, fet que “no vol dir que tothom estigui a favor de la independència, suport que en aquest cas és minoritari, però molta gent denuncia el que passa”. La delegada del CxR admet que “la majoria de la població és indiferent al que està passant, però la part que s’interessa és sistemàticament a favor dels presos i els exiliats i els dóna suport”.
Taurinyà assenyala, a més, que entre els dirigents polítics nord-catalans, només un representant d’extrema dreta ha criticat la visita de Puigdemont amb l’argument que pugui generar conflictes amb l’Estat espanyol. Però, en general, “el consens és ampli i transversal des de l’esquerra radical fins a la dreta més dura”. Taurinyà posa l’exemple del batlle de Perpinyà, que és de dreta i rep pressions del seu partit, però es manté ferm en la seva posició: “És molt diferent a la dreta del PP perquè no és franquista, són de dretes, però demòcrates, la gran diferència amb el PP i Cs”.
Pel que fa a l’esquerra, la delegada del CxR explica com el Partit Comunista, tradicionalment jacobí, ha canviat gràcies a algunes figures de la Catalunya Nord que han fet possible que ara aquesta formació accepti el dret a l’autodeterminació.
França reitera que Puigdemont té immunitat
D’altra banda, la portaveu del govern francès, Sibeth Ndiaye, ha reiterat que Puigdemont té “immunitat” de cara a l’acte que es prepara a Perpinyà. En declaracions a l”Indépendant’ aquest dissabte, Ndiaye ha negat que l’euroordre d’Espanya contra Puigdemont pugui fer que França detingui i extraditi l’expresident perquè “és diputat europeu i disposa d’immunitat parlamentària”. Cal recordar que Puigdemont ja va trepitjar territori francès per assistir al ple d’Estrasburg. Els equips legals van estar en contacte amb les autoritats franceses, que els van confirmar que respectarien la immunitat de l’eurodiputat de JxCat.
