La sospita que l’operació Catalunya es va finançar amb fons reservats agafa força. Ho demostra una conversa gravada entre el comissari de la policia espanyola ara jubilat que la va coordinar, José Manuel Villarejo, i el financer Javier de la Rosa, que va ser una de les seves primeres fonts d’informació sobre la família Pujol Ferrusola. “Haver-me donat dos duros no et dona dret a dir-me mamón”, li etziba De la Rosa a Villarejo en la conversa. Aquesta reacció confirma que el financer cobrava per la informació, i que curiosament considerava que cobrava poc.
A mida que avança la investigació del cas Tàndem, la instrucció que se segueix amb una trentena de peces separades sobre les activitats de Villarejo, es van mostrant indicis que hi havia pagaments per muntar l’operació clandestina contra el Procés. Així ho indica un ofici de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, amb número 1.512/2019, sobre les activitats del policia, lliurat al jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional i al qual ha tingut accés El Món. Uns documents que reforcen la tesi que l’estratègia contra la família Pujol Ferrusola es va finançar amb fons reservats per pagar “informadors” que denunciaven suposades irregularitats de la família.
Aquest informe policial revisa i posa negre sobre blanc els arxius d’àudio i documents la relació de Villarejo amb “l’informador” De la Rosa. Sobretot, una llarga reunió celebrada el 29 de novembre del 2012 entre el comissari, que es feia passar per l’advocat Manuel Pérez, el seu soci Rafael Redondo i l’empresari. Aquesta trobada va servir per tal d’escriure conjuntament la denúncia que havien de presentar davant la Unitat de Delictes Econòmics i Financers per justificar una investigació contra la família Pujol Ferrusola. De la Rosa detalla suposades operacions i descriu un entramat de virtuals comissions o empresaris que s’alimentaven al caliu de CDC o de la presidència de Pujol. Tant és així que a la vista de la informació que va detallant Villarejo admet eufòric: “Javier, eso me la pone más gorda todavía“. De fet, insisteix que continuï explicant-li “cosas chungas de los Pujol”.
La redacció i la transcripció de la denúncia és costosa i entrebancada perquè Villarejo vol anar puntualitzant la informació, els detalls i per tal d’evitar que l’informador no tingui por de represàlies. En un punt de la conversa, Villarejo proposa a De la Rosa narrar una estranya amenaça que hauria rebut per part del president Pujol en un reservat d’un bar de la part alta de Barcelona sobre informacions publicades a El Mundo sobre diners a Suïssa o Luxemburg dels Pujol o de la família d’Artur Mas. De la Rosa no està gaire convençut d’incloure aquesta informació a la denuncia perquè creu que li podria comportar problemes legals perquè recordava les relacions que havia tingut en el passat amb el president Pujol i les presumptes activitats irregulars.
Villarejo intenta asserenar el seu informador: “Home cony, adona’t que això ja ha prescrit. Des del teu punt de vista ha prescrit. I per a ell, també, el que passa és que políticament, no, eh?”. Un cop ha tranquil·litzat el seu informador, Villarejo es dirigeix a Redondo, que fa de secretari i escrivent i li etziba: “Aviam, llegeix, que aquest mamón m’interromp tant que em treu el…”. És aleshores quan De la Rosa salta com una molla i l’avisa: “Haver-me donat dos duros no et dona dret a dir-me mamón“. Una expressió clara amb què s’admet que cobra diners per part de Villarejo i que abans li ha assegurat que els “polítics no el deixaran tirat”. De fet, li recorda que ja ha cobrat una provisió de fons i que quan acabi la feina, hi haurà minuta per repartir. La conversa continua amb una rèplica inquietant de Villarejo: “Home, tu t’ho… Javier, joder!” i li demana que “no es mosquegi”. De la Rosa recula i li contesta: “El dia que em mosquegi, m’ho notaràs molt més, no pateixis”.
És més, en els moments finals d’escriure la denúncia, Rafael Redondo copia els fitxers del portàtil de Javier de la Rosa, mentre aquest enraona per telèfon fora del despatx. Però, en tornar, Villarejo li “llegeix el rebut del pagament de 100.000 euros mentre reitera a l’empresari el seu compromís i la seva paraula“, relata l’informe policial sobre la reunió gravada. Parlen del document que certificava la sortida de caixa per pagar el testimoni de càrrec contra els Pujol. La resposta de De la Rosa és clara i un punt pel·liculera: “Tu compleix, que jo compleixo”. I Villarejo conclou: “Jo compleixo. Has vist que et vaig dir que compliria, et vaig dir: ‘si ells no compleixen, jo compleixo’ I aquí estem, O sigui, saps què passa?”. Curiosament, segons els investigadors, a partir d’aquí “es deixa de percebre l’àudio amb claredat”. Continuarà.
