L’inici del cas Pujol: així van escriure la denúncia De la Rosa i Villarejo

“Em deixes una Coca-cola, si us plau?”. Aquesta és una de les expressions que descriu el to de la reunió de treball que van mantenir el comissari jubilat José Manuel Villarejo i l’exfinancer Javier de la Rosa, juntament amb el soci del policia, Rafael Redondo, el 29 de novembre del 2012. Una trobada que va servir per redactar una denúncia dirigida a la Unitat de Delictes Fiscals i Financers i que el comissari, com era el seu costum, va gravar. La denúncia havia de servir per continuar les perquisicions contra la família Pujol Ferrusola i els líders de l’aleshores incipient Procés sobiranista. La trobada se celebra 23 dies després que Villarejo encetés l’agenda en què s’apuntaria el dia que exactament comença a posar fil a l’agulla a l’Operació Catalunya i qui hauria fet de recepcionista de l’operació, Alícia Sánchez Camacho. Proves documentals en una de les peces separades de la causa i un dens informe de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, als quals ha tingut accés El Món, refan el camí de com va començar la branca Pujol del l’operació Catalunya

Els documents i els arxius d’àudio, als que ha tingut accés El Món, provenen de dues causes instruïdes per l’Audiència Nacional. Per una banda, la peça separada 27 de les diligències 96/2017, cas Tàndem, on el jutge investiga el sempre misteriós i inquietant escorcoll a la seu de Método 3, el mes de febrer de 2013 i que va comportar l’arrest del seu director, el detectiu i expert en ciberintel·ligència, Francisco Marco. El magistrat titular del jutjat central d’instrucció número 6, Manuel García Castellón, veu indicis de detenció il·legal i de fabricació de proves falses. En aquest sumari també s’hi troba part de l’agenda del comissari on s’hi detecta el primer capítol del treball de camp de l’Operació Catalunya.

Així és l’agenda del dia 6 de novembre de 2012, titulada “ASC=Modista”. És a dir, Alícia Sánchez Camacho actual senadora del PP i aleshores líder del PP a Catalunya. Aquesta suposada trobada amb la líder popular serveix a Villarejo per captar informació de fonts humanes objectes d’investigació i d’obtenció d’informació. La llista és tan llarga com curiosa, des de l’exconseller Felip Puig, al president Artur Mas, el periodista José Antich, l’actual conseller d’Economia i aleshores president de la Fundació LaCaixa, Jaume Giró, l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, Victòria Álvarez -de qui aclareix que va ser amant durant dos anys de Jordi Pujol júnior-,i amiga de la mà dreta de Mariano Rajoy, Jorge Moragas, l’empresari Carles Sumarroca, l’editor Carlos Godó, empresaris units a la patronal FEMCAT, Oriol Pujol o Enric Lacalle que qualifica de “doble agent”. Aquesta anotació permetria esbossar que Sánchez Camacho hauria orientat al comissari per trobar informació sobre els negocis i les finances o fins i tot, els embolics extramatrimonials, dels suposats líders del Procés.

Part de l'agenda de Villarejo de la suposada trobada amb Alícia Sánchez Camacho/Quico Sallés
Part de l’agenda de Villarejo de la suposada trobada amb Alícia Sánchez Camacho/Quico Sallés

Vint i tres dies després d’obtenir el llistat, Villarejo comença les trobades amb un dels puntals de la investigació, el financer Javier de la Rosa. Una interessant conversa obtinguda per la Direcció Adjunta Operativa de la Unitat d’Afers Interns amb número d’ofici 1512/2019 on part de la documental incorporada s’ha expurgat del sumari i remesa al Centre Nacional d’Intel·ligència en considerar el magistrat instructor que és matèria classificada com a secret d’Estat. La conversa és el relat fil per randa de com Villarejo, el seu soci Redondo, i De la Rosa passen el dia redactant conjuntament la denúncia que per amenaces interposaran a la UDEF.

L’objecte de la denúncia és bàsicament acusar la família Pujol Ferrusola, especialment al president Jordi Pujol, de fer-li sentir por per la seva “seguretat” en entendre que va ser De la Rosa el filtrador de la informació de suposats comptes d’Artur Mas i Jordi Pujol a Luxemburg o Suïssa publicada el 17 de novembre de 2012. En la mateixa conversa es constata la redacció del contracte de l’empresa Stuart & Mckenzie (S&M) una de les societats de Villarejo amb De La Rosa com a “assessor sénior”. De fet, Villarejo en aquells moments es feia passar per l’advocat penalista Manuel Pérez Villar.

A partir d’aquesta relació comercial Villarejo i Redondo comencen a redactar la denuncia en base les explicacions de l’empresari. Fins i tot, el mateix empresari va rectificant i corregint sense tallar-se ni en el fons ni en la forma. Ara bé, De la Rosa deixa clar que de la seva relació amb els Pujol només queden les relacions comercials dels seus fills Javier i Gabriela amb Oleguer Pujol, el menut dels Pujol Ferrusola, per la venda d’immobles propietat del Banc Santander. Una operació que també va obrir una investigació -el Cas Drago- a l’Audiència Nacional i que curiosament, s’ha arxivat recentment pels De la Rosa i dos socis més, José Maria i Javier de Vilallonga, i no pas per Oleguer i els seus col·laboradors holandesos que fa mesos esperen no només la resolució del jutge sinó el posicionament del fiscal.

Part de la conversa entre Villarejo i Javier de la Rosa quan redactaven la denúncia per presentar-la a la UDEF i iniciar la branca Pujol de l'Operacio Catalunya/Quico Sallés
Part de la conversa entre Villarejo i Javier de la Rosa quan redactaven la denúncia per presentar-la a la UDEF i iniciar la branca Pujol de l’Operacio Catalunya/Quico Sallés

L’àudio de la conversa i la seva transcripció mostra la relació més que cordial que mostren els res protagonistes. Fins al punt, que el comissari Villarejo arriba a empatitzar amb el president Pujol: “Pobret, no és un mal tipus, oi?”. Una pregunta que De la Rosa puntualitza que amb ell “es va comportar”. De fet, arriba a afirmar que li “feia pena”. En tot cas, el financer processat pel cas Gran Tibidabo relata detalls de les finances de líders convergents, operacions amb l’administració pública sota comandament de Jordi Pujol i l’estirada d’orelles que hipotèticament li fa el president arran en un reservat d’un bar a la part alta de Barcelona arran de les informacions sobre comptes a l’estranger apareguts a la premsa aquell mes de novembre.

La denúncia triguen dues hores a escriure-la ateses les contínues interrupcions en el relat per part dels dos principals protagonistes. “Quito esto”, “Esto ha quedado raro” , “No exageres” o “yo me guardaria esto” són expressions constants mentre tots dos dicten i entortolliguen l’escrit i Redondo el transcriu a l’ordinador, no sense fer empipar als seus companys per la lentitud a l’hora d’escriure. “¡Te voy a hacer un curso de mecanografia que te vas a cagar, vaya socio!” li etziba el comissari.

Un cop escrit, arriba el moment de la correcció, en la que De la Rosa demana canviar “vida” per “seguretat” en la denuncia quan exposa que arran de les publicacions sobre els comptes de Mas i Pujol “ha començat a tenir una sèrie d’amenaces i coaccions de tot tipus que li fan sentir que tan la seva vida, com la seva seguretat, com la de la seva família…”. Un punt de la denúncia on De la Rosa i Villarejo se’n foten d’ells mateixos i la situació malgrat la seriositat que agafaria la denuncia. “No posis la vida que es descollonarà tothom, que Pujol surti amb una escombra!”, ironitza De la Rosa. De tota manera, Villarejo no ho veu clar perquè opina que Pujol “pot enviar algú”.

La denuncia va servir a la UDEF per continuar les perquisicions, perquè a més de les denúncies de les amenaces, De la Rosa deixa anar un grapat d’informació sobre les operacions financeres amb una única condició que si surt a la llum la denuncia, no les ratificarà davant de Jutge. De la Rosa es queixa dels entrepans perquè Villarejo no li ha preguntat de què li agradaven quan ha fet la comanda. Continuarà.

Comentaris

    JordiP Desembre 06, 2021 | 11:57
    La sinvergonzoneria elevada a la catagoria de xismes porterils. I aquesta colla de pobres candidats al cadalso són els 007 enviats per a enfonçar l'independentisme, oi? Quina vergonya, nanos. Uns espies de fireta aliats amb uns conspiradors de pega i uns xoriços triquinosos destinats a impedir l'entronització d'una nació. Això dona una bona idea del concepte que a l'Estat i els seus sicaris tenen de la grandesa del sentiment independentista a Catalunya. Francament, es mereixen que finalment poguem marxar (malgrat tot) i quedin a l'alçada del betum. Per mí, demà mateix.

Nou comentari