Els números clars i la xocolata espessa, també per als negocis del comissari José Manuel Villarejo amb el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) respecte als fons de l’Operació Catalunya. Així ho demostra un mail com a prova documental que el comissari jubilat ha aportat a la vista de l’Audiència Nacional que jutja tres peces separades del cas Tàndem, una causa que inclou les martingales del policia. Aquest mail inclou, segons la seva defensa, un avís a Villarejo per tal que no barregi els fons destinats a la lluita contra el Procés i als “morets” –jihadisme– amb els percebuts per a una operació clandestina a Guinea.
El document és un correu electrònic de l’entramat de l’operació per esbombar els negocis del fill de Teodoro Obiang, Gabriel. El dispositiu clandestí implicava la utilització de les empreses del comissari per pagar-lo. De fet, aquí hi havia el problema, que la majoria de societats que oferia Villarejo ja estaven “cremades”, d’aquí que un dels seus contactes del CNI l’informés que hi havia un altre agent dels serveis d’informació preparant altres empreses per fer aquestes funcions.
En concret, l’avís era en un mail del 30 de maig del 2012, al qual ha tingut accés El Món, remès per un tal Raúl des de l’adreça corporativa Areatec, una societat pantalla del Centre Nacional d’Intel·ligència que s’utilitzava per a compres de material d’espionatge informàtic. En aquesta missiva, amb l’afer “Pagaments. Guinea”, Raúl demanava a Villarejo que “no fes servir societats en ús”. Així, l’informa que un tal Javier ja està treballant i que en constituirà de “noves” per tal que pugui treballar.
En aquest sentit, Raúl confessa a Villarejo que els diners els portaran en efectiu “mules xineses”. Per tant, li demana al comissari que “anticipi els pagaments pendents com en altres ocasions i en el moment de rebre els fons del B.E (Banc d’Espanya, on són dipositats els fons reservats) liquidem”. De fet, segons els càlculs de la instrucció, aquesta operació es va enfilar fins a un import de 5,5 milions d’euros. És aquí que Raúl li posa condicions per no mesclar conceptes, ni fons, ni pagaments. “No seria bo barrejar pagaments amb els que s’ha donat als col·laboradors de CAT (Catalunya), ni als morets externs que t’encaparres a manegar tu sol”.
Fonts de la defensa de diversos encausats que formaven part de la policia patriòtica asseguren desacomplexats que Villarejo fins i tot avançava diners per finançar l’operació Catalunya i les operacions encobertes contra el jihadisme. Fonts de l’equip del comissari insisteixen que rebien i administraven els diners per lluitar contra el Procés i que només havien de ser “curosos” de separar les despeses i el control comptable dels fons. Aquest correu és una prova més dels diners que les converses entre Villarejo i l’empresari Javier de la Rosa indiquen, que hi havia diners a canvi de testimonis i fons reservats destinats a mossos d’esquadra que haurien fet de talps, descoberts arran de l’Operació Kitchen, la trama de la policia patriòtica pensada per manllevar els famosos papers de Bárcenas sobre el finançament en diner negre del PP.
