Nuet al Suprem: “Ni els lletrats tenien clar si la tramitació de les iniciatives era inconstitucional”

L’exdiputat de CSQP al·lega que el TC no havia actuat mai abans dels debats parlamentaris, sinó després

El diputat d’ERC-Sobiranistes al Congrés Joan Josep Nuet ha assegurat aquest dimecres que la tramitació de les diverses iniciatives parlamentàries per part de la Mesa del Parlament entre el 2015 i el 2017 no pretenien vulnerar la Constitució, i ni ell ni els lletrats de la cambra tenien clar si tramitar-les vulnerava la Carta Magna. Així ho ha dit en el judici per desobediència contra ell al Tribunal Suprem, on ha al·legat que la tradició parlamentària deia que la Mesa només feia un cribratge formal de les iniciatives, i que el Tribunal Constitucional només actuava un cop aprovades les iniciatives, no pas abans del seu debat parlamentari.

Durant tot el seu interrogatori, Nuet ha reiterat que ell sempre va intentar que totes les iniciatives parlamentàries independentistes fossin constitucionals, votant-hi en contra o presentant esmenes. En tot cas, ha dit que la Mesa només tenia la funció reglamentària d’analitzar els temps i les formes de les iniciatives, però no pas el seu fons, i els lletrats inicialment tenien la mateixa postura. Per això, ha recordat que tradicionalment el Tribunal Constitucional no impedia els debats parlamentaris, però sí que intervenia un cop la iniciativa s’havia aprovat, i que el TC havia admès que totes les iniciatives eren possibles sempre que es reformés la Constitució. Durant aquella legislatura, tant els lletrats com ell mateix van arribar a la conclusió que el TC havia variat la seva postura, i ha recordat que els mateixos lletrats presentaven al·legacions al TC contra els recursos presentats pels grups constitucionalistes. “Anàvem aprenent, i en dos anys les coses van canviar molt”, ha refermat.

De fet, Nuet ha volgut diferenciar en tot moment la seva feina com a membre de la Mesa respecte la seva posició política com a diputat de CSQP. Així, com a membre de la Mesa tenia la intenció inicial de permetre tots els debats parlamentaris, com diu que havia passat sempre, encara que no estigués d’acord amb el contingut de fons de la iniciativa. En algunes d’aquelles iniciatives es van demanar informes jurídics als lletrats del Parlament, i inicialment, segons ell, també tenien dubtes que la Mesa pogués vetar alguns debats. Segons els lletrats, ha dit Nuet, el propi TC admetia debats sobre temes anticonstitucionals sempre que només s’apliquessin a través d’una reforma prèvia de la Constitució. Ell i els lletrats, ha assegurat, en cap moment van tenir la intenció de “trencar la Constitució”, ni ell va ser “conscient” de desobeir els advertiments del TC.

L’advertiment del TC va arribar el desembre del 2015 per l’aprovació un mes abans d’una resolució que declarava l’inici del procés independentista. El TC advertia la Mesa que no desenvolupés cap aspecte d’aquella resolució. La primera iniciativa polèmica va ser una comissió sobre el procés constituent. JxSí i la CUP volien que fos una comissió legislativa, però CSQP va aconseguir, amb el suport dels lletrats, reconvertir-la en una comissió d’estudi, que no té capacitat legislativa. L’aprovació de les seves conclusions, el juliol del 2016, es va fer un cop el TC ja havia anul·lat la comissió, i Nuet hi va votar en contra.

En el debat de política general de l’octubre del 2016 es va presentar una resolució sobre un referèndum unilateral. Nuet va votar a favor de l’admissió a tràmit però el seu grup va presentar una resolució alternativa a favor d’un referèndum pactat, que va obtenir més suport que la primera. En tot cas, ha dit que en menys d’una hora la Mesa va admetre a tràmit més de 100 pàgines de resolucions de tots els grups. “No hi va haver temps material per fer l’anàlisi rigorós de la constitucionalitat de cap resolució” i la reunió va ser “un caos”, ha dit, perquè “tothom tenia dubtes”, ja que les resolucions parlaven de referèndums, però no pas d’independència, cosa que ha dit que va ser mèrit del seu grup.

Així, ha afirmat que en aquell moment ni ell ni els lletrats eren conscients que amb aquella admissió a tràmit s’estiguessin vulnerant la Constitució o els advertiments del TC: “Tres anys després és evident, però en aquell moment no estava tant clar”.

Respecte el ple del 6 i 7 de setembre del 2017, ha dit que va votar a favor d’admetre a tràmit la llei del referèndum, però no pas votar-la pel procediment d’urgència, i també va demanar que es demanés informe previ al Consell de Garanties Estatutàries. També ha recordat que va votar contra la creació de la sindicatura electoral i es va abstenir en la llei de transitorietat jurídica. Respecte la seva actitud en aquells dos plens, ha dit que va intervenir “enutjat” durant el ple i que la seva posició no és “menys constitucionalista” que la de Cs o PP, que van abandonar l’hemicicle.

Finalment, durant l’octubre del 2017, després del referèndum, ha explicat que ell va felicitar el president de la Generalitat Carles Puigdemont per haver suspès la DUI el dia 10, i que li va donar suport al fet de convocar eleccions al Parlament. Sobre l’evolució de les iniciatives independentistes, ha explicat que tant ell mateix com els lletrats de la cambra van acabar “tirant la tovallola” en l’intent que es convertissin en constitucionals.

Espejo-Saavedra i altres testimonis

També ha declarat el vicepresident segon de la Mesa en aquella legislatura, José María Espejo-Saavedra (Cs), que ha considerat que l’òrgan estava obligat a inadmetre les iniciatives “palmàriament inconstitucionals”. Sobre l’actitu de Nuet, ha dit que al principi de la legislatura tenia més dubtes sobre l’admissió a tràmit de certes iniciatives independentistes, però més tard s’hauria alineat amb JxSí i la CUP clarament, cosa que la defensa de Nuet li ha rebatut amb les actes de votacions a la Mesa. Espejo-Saavedra ha dit que era la seva “impressió”.

Al principi de la vista, la fiscalia ha renunciat als testimonis de Carme Forcadell i Lluís Corominas, en considerar que com a condemnats pels mateixos fets, però encara pendents de recursos, no testificarien amb plena llibertat ni veracitat. La defensa de Nuet ha demanat que el seu client fos l’últim en declarar, però la fiscalia s’hi ha oposat i el tribunal també. No obstant això, després de l’interrogatori del fiscal i l’advocada de l’Estat, els magistrats s’han plantejat la possibilitat d’interrompre l’interrogatori de la defensa per avançar la declaració dels testimonis. Ho havien de fer per videoconferència des del TSJC, però els serveis tècnics de l’alt tribunal català finalitzen la seva feina a les 15.30 hores i els magistrats preveien la possibilitat que no tinguessin temps d’interrogar tots els testimonis abans d’aquella hora. Finalment s’han ajornat a aquest dijous i ha finalitzat l’interrogatori de Nuet per part del seu advocat.

En les qüestions prèvies l’advocat de Nuet també ha al·legat que el Suprem no és l’òrgan que hauria de jutjar-lo, cosa a la qual s’ha oposat la fiscalia. Els magistrats han donat la raó al ministeri públic. Enrique Leiva també ha al·legat que Nuet estava emparat per la inviolabilitat parlamentària en la seva feina com a secretari tercer de la Mesa. El tribunal ha considerat que això era el fons de l’assumpte i per tant es resoldrà durant el judici i la sentència. Aquest dijous serà el torn de l’altre membre de la Mesa no independentista, David Pérez (PSC), l’exlletrat major Antoni Bayona i el secretari general de la cambra, Xavier Muro. Després serà el torn de la prova documental, la presentació de les conclusions definitives, l’informe de cada part i el torn pel dret a l’última paraula de l’acusat.

Comentaris

    L'OBSERVADOR ASTORAT 24/03/2021 5:53 pm
    Joaquín Urías, ex-lletrat del Tribunal Constitucional (TC): "Espanya té la desgràcia de tenir molts dels jutges més "IGNORANTS" de tota Europa, en matèria de "DRETS FONAMENTALS". I la "IGNORÀNCIA INEXCUSABLE", és la perfecta definició de "PREVARICACIÓ". Judicatura prevaricadora doncs?
      El pequeño campo indepe 24/03/2021 7:33 pm
      Siempre manejais al Pallín, al Royo, al Urías y al Elpidio. Porque son los únicos que os dan algo de razón. Tropecientos opinan lo contrario. Tu argumentación es muy pobre, chaval. Busca más fuentes.
    ciutada del mon 24/03/2021 5:02 pm
    EL COMUNISTOT indepre ultimament comunistes o ex comunistes com el vell xarnego cotalelo son indepres, la llastima es que no visca un lider comunista com stalin , per fer amb els petits burguesos nazionalistes, lo que cal fer i que el camarada koba, alies djujasvili stalin, feia sempre amb els gossos petit burguesos, paredo, o gulag, son una deshonra del marxisme aquestos comunistes etnico identitaries, ah que faria amb ells ilich ulianov alies lenin, uf em corro nomes de pensar-ho
    Pajaritu 24/03/2021 3:23 pm
    Yo no sabía... yo pensaba... yo creía... ¡Al talego con los sediciosos, YA! ¡¡¡ JAJAJAJAJA... JAJAJAJAJA... JAJAJAJAJA !!!
      Tarlà 24/03/2021 3:37 pm
      Pensaba que parlaves de l’infanta, la doña del doc “empalmado”, la fulls del demèrit...
    Nuet no es una persona especialmente lúcida 24/03/2021 3:20 pm
    Lo que se han debido reir los del TS a la hora de comer comentando las astracanadas del Nuet.

Respon a L'OBSERVADOR ASTORAT Cancel·la les respostes