Amb tranquil·litat i bona cara. Després de rebre abraçades i ànims d’alcaldes, companys diputats, consellers i representants de la societat civil, que abans de les vuit ja eren al parc de la Ciutadella. Així han sortit del Parlament la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, i la secretària primera de la Mesa, Anna Simó, que aquest matí declaren davant del TSJC investigades, com els companys de Mesa Ramona Barrufet, Lluís Coromines i Joan Josep Nuet, per un delicte de desobediència i prevaricació per haver permès la votació de la resolució sobre el referèndum unilateral en el marc del debat de política general.
El despatx d’audiències de la presidenta ha estat l’expressió gràfica de la unitat del sobiranisme -no només de l’independentisme- davant del setge judicial de l’Estat no només contra el procés d’independència, sinó contra la llibertat d’expressió i la inviolabilitat dels parlamentaris per desenvolupar la tasca per a la qual han estat elegits. Òmnium Cultural havia fet una crida perquè CSQP se sumés de forma explícita a la comitiva, i així ha estat, però a mitges, no hi eren els 11 diputats, però sí una part representativa: Joan Josep Nuet, el president del grup, Lluís Rabell, Albano Dante Fachin i Marta Cid. Tot l’espectre ideològic de la confluència. No hi era, però, Joan Coscubiela.
A la foto unitària hi ha contribuït també la CUP, amb Albert Botran, Mireia Boya i Eulàlia Reguant. En canvi, no hi era Anna Gabriel, que no acostuma a participar en actes de suport als encausats pel procés. També hi eren bona part dels diputats de JxSí i els líders del PDeCAT i d’ERC, que s’han sumat a diversos alcaldes d’arreu del país. Però a diferència de la primera declaració de Forcadell el 16 de desembre de 2016, no han vingut amb la seva vara d’alcalde.
Fent bo el lema de “no caminareu sols”, Forcadell i Simó han rebut el suport del Govern en ple amb carles Puigdemont al capdavant, diputats de JxSí, la CUP i CSQP, alcaldes i entitats de la societat civil, així com de l’expresident Artur Mas, ara president del PDeCAT, o l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, que s’han aplegat al despatx d’audiències del Parlament abans de recórrer els pocs més de 800 metres que separen la cambra catalana de l’edifici que representa la justícia espanyola, al passeig de Lluís Companys.
El trajecte tot just ha durat 20 minuts, però ha estat tortuós. Els serveis de seguretat i de protocol maldaven per posar ordre entre la trentena de càmeres i fotògrafs, a més de ciutadans que s’han sumat al trajecte per donar suport a les dues investigades.Tot plegat, amb un sol que clarament molestava la comitiva i feia difícil mirar endavant. Ja davant del TSJC, al passeig de Lluís Companys, un miler llarg de persones esperaven la comitiva amb crits de “sí, sí, votarem”, “no esteu sols” i “ni un pas enrere”. S’hi han vist pancartes reciclades del judici del 9N, material de la Diada i un munt d’enganxines del Sí que va repartir d’ANC el dia de Sant Jordi. “Aquí ho reciclem tot, sortim tant al carrer que ho hem d’aprofitar, no?”, deia un dels assistents. I de tant en tant, crits espontanis de “fora, fora, fora, la justícia espanyola”. Uns crits que van alterar la fiscal Magaldi, que va denunciar un setge independentista contra la seva persona.
Carme Forcadell i Anna Simó han creuat la porta del TSJC a les 8.52, vuit minuts abans de l’hora prevista per declarar. Elles han estat més puntuals que Mas, Ortega i Rigau, que també han acompanyat avui la comitiva, però que van fer tard perquè el trajecte entre el Palau de la Generalitat i el TSJC el 6 de febrer va ser molt més llarg, a més de les 40.000 persones que els esperaven, i que van taponar completament el passeig. Pocs minuts abans d’entrar, la comitiva i els ciutadans han entonat Els Segadors rere la paraula ‘Democràcia’.
Inviolabilitat o desobediència?
La fiscalia intentarà demostrar que Forcadell i els membres de la Mesa que van permetre la votació van desobeir el Tribunal Constitucional i van prevaricar, la mateixa estratègia que va utilitzar durant la primera declaració de Forcadell el desembre del 2016, en què va acudir al TSJC investigada per haver permès la votació de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent. És tracta de centrar l’acusació en un sol fet, que tots els moviments que faci el Parlament en relació al procés infringeixen el deure imposat pel TC d’impedir que es desenvolupi la declaració sobiranista del 9N. D’aquesta manera, la fiscal instructora, Maria Eugènia Alegret, pretén esquivar el compliment de la Constitució espanyola i de l’Estatut, que garanteix la inviolabilitat dels diputats en les expressions i vots proferits en seu parlamentària, així com la mateixa jurisprudència del TC, que reconeix aquest dret.
Per contra, la defensa dels cinc investigats no entrarà en el debat de la desobediència i farà bandera del seu dret a expressar-se lliurement i a votar també en llibertat emparats per la inviolabilitat d’un acte parlamentari, clarament diferenciat d’un acte administratiu, que no queda cobert per la inviolabilitat. La llibertat d’expressió, la separació de poders i l’exercici dels drets de representació expressats en la inviolabilitat seran els tres eixos de les intervencions dels investigats. A més, els membres de la Mesa insistiran en el fet que s’han limitat a complir el reglament del Parlament i que la seva actuació està emparada pels informes emesos pels serveis jurídics del Parlament, que en qualsevol cas, no són vinculants.
