Neus Munté (Barcelona, 1970) és l’actual portaveu del Govern i consellera de la Presidència. A més de vicepresidenta del PDeCAT. Ha estat també vicepresidenta del Govern i consellera de Benestar Social i Família. Per fer aquesta entrevista ens rep en el seu despatx del Palau de la Generalitat. En una de les taules de la sala hi ha una petita urna de cartró, com les que es van fer servir el 9 de novembre del 2014, un regal que li va fer l’exvicepresidenta Joana Ortega el juny del 2015 quan li va fer el traspàs de cartera, i que sempre ha acompanyat Munté. Més de dos anys després de la celebració de la consulta, l’urna està de plena actualitat: “L’únic delicte que han comès Mas, Ortega i Rigau és el d’haver afavorit un acte 100% democràtic”, assegura, i es mostra indignada amb l”Operació Precinte’ de l’Executiu de Rajoy: “No es pot precintar la llibertat d’expressió, la de manifestació i la de pensament”, diu.
Sembla que l’Operació Diàleg ha durat poc…
Jo diria que no ha existit mai. Ha estat una invenció, ha format part de la retòrica del govern de l’Estat, i nosaltres sempre hem exigit concrecions d’aquest diàleg. El diàleg no només es proclama, sinó que s’ha d’exercir, i no hem tingut cap exemple concret ni tan sols amb coses tan senzilles com donar resposta als 46 punts del document que en el seu moment Artur Mas va fer arribar al president espanyol. Ni resposta en aspectes sectorials, ni en compliment de sentències judicials, ni molt menys resposta en allò que és una petició molt majoritària a Catalunya, que és poder fer un referèndum.
En aquests mesos d’Operació diàleg, doncs, no han rebut cap mena d’oferta concreta?
No. Hem rebut negatives a afrontar totes aquestes qüestions. Primer se’ns va dir que es podia parlar de tot excepte del referèndum. No hi estàvem d’acord, però tampoc ha estat cert, perquè no s’ha pogut parlar de cap altre aspecte. Ara sabem que l’única resposta que ofereix el govern de l’Estat és l’amenaça i la persecució, no només de càrrecs electes o institucionals, sinó també d’estructures d’autogovern, com és el cas del sistema d’Ensenyament. Avui sabem que la resposta del govern espanyol a la demanda d’un referèndum és intervenir el nostre autogovern i posar precinte als col·legis electorals.
Tenen indicis que efectivament el govern espanyol podria intervenir la conselleria d’Ensenyament o d’altres departaments?
Els únics indicis són les seves paraules, però nosaltres els hi donem credibilitat, malauradament. No és la primera vegada que es fan anuncis que després són negats però que han estat realitat. Em refereixo, per exemple, a l’Operació Catalunya. S’ha negat per activa i per passiva però hi ha persones concretes que han patit les urpes d’aquesta operació, que vol dir mentides, manipulació i l’ús de la guerra bruta per empastifar l’honorabilitat de moltes persones i, sobretot, afeblir el moviment independentista. I veiem molta semblança amb les expressions que es van proferir aquest dimecres i que després han intentat ser matisades per part de la vicepresidenta espanyola, però tot i així hi veiem un paral·lelisme. En aquesta ocasió, però, amb una ‘Operació Precinte’, per impedir allò que en democràcia no es pot impedir: que les persones es mobilitzin i, finalment, puguin votar i decidir el seu futur.
Potser el govern espanyol pensa que es pot precintar la democràcia…
Es que no es pot, ni precintar la llibertat d’expressió, la de manifestació i la de pensament. Estem davant d’un govern que no té cap proposta per a Catalunya, cap resposta democràtica i només sap amenaçar i cercar solucions que estan fora del marc democràtic. Per això nosaltres exigim que, amb la màxima transparència, s’expliqui la base legal i jurídica d’aquestes afirmacions. No ens serveix que surti un alt càrrec de l’Executiu espanyol dient que no poden concretar les mesures fins saber què farem nosaltres. Nosaltres ens quedem amb les primeres manifestacions de dimecres i demanem que s’expliquin de la manera més immediata possible.
El Govern es creu les amenaces de l’Executiu espanyol, fins i tot aquelles que fan referència a l’ús de la força per aturar el referèndum?
No podem descartar res, ni tampoc l’ús de la força per part de l’Estat. Si aquesta pregunta se m’hagués fet fa un temps hagués dit que no em puc imaginar un comportament que no sigui homologable als estàndards europeus democràtics, per part del govern de Madrid. Però ara per ara no podem descartar res. Per això exigim explicacions, i també advertim que a mesura que creixen aquestes amenaces i aquesta persecució cap allò que estem defensant des de la més estricta legalitat i legitimitat, que és poder fer un referèndum, creix també el sentiment de dignitat dels ciutadans de Catalunya i de defensar allò que ningú ens pot arrabassar, que és un repte democràtic, un plantejament absolutament legal, com és el de celebrar un referèndum. I, afortunadament, aquesta és una demanda que està molt reforçada des d’un punt de vista d’una majoria parlamentària i social. Nosaltres continuarem explicant-nos a tot arreu i continuarem denunciant com des del govern de l’Estat l’única resposta és l’amenaça, la persecució i la judicialització.
Una opció seria també demanar empara internacional? Artur Mas va dir que, si era necessari, s’arribaria fins a instàncies internacionals per defensar que el 9-N no es va cometre cap delicte.
Sí, el president Mas ho ha dit en moltes ocasions i té molt clar que cal arribar fins a les instàncies internacionals defensant el que es va fer aquell dia. En el moment actual és evident que també cal buscar aquesta empara internacional en el moment que sigui necessari. El que estem fent ja és explicar-nos arreu, donar les màximes explicacions de manera directa sobre el que està passant a Catalunya. Forma part de la nostra responsabilitat explicar què fem i perquè ho fem, i contraposar l’oferta de diàleg i el plantejament seré i cívic que es fa des de Catalunya amb els estirabots constants del govern del PP, i que revesteixen una gran gravetat.
El Govern, amb totes aquestes amenaces, està totalment convençut que se celebrarà el referèndum?
Sí. Nosaltres estem convençuts i aquest convenciment ens el dóna la força d’una majoria que a més és molt transversal i que es manifesta a nivell de ciutadania i a nivell parlamentari, i que es veu reflectida en les reunions del Pacte Nacional pel Referèndum.
A més, sembla que el govern espanyol no té intenció de propiciar a curt termini una reunió entre Carles Puigdemont i Mariano Rajoy.
Nosaltres no tenim confirmació oficial, però hem anat constatant que és obvi que la reunió no es fixa. Al govern espanyol no li deu convenir o interessar, no hi ha voluntat que es produeixi allò que seria tan normal com que un president del govern de l’Estat i un president de Catalunya es veiessin i abordessin totes les qüestions que hi ha sobre la taula. Ells tenen aquesta resposta però nosaltres continuarem insistint en què es produeixi aquesta trobada. De què tenen por? De parlar? D’abordar els 46 punts? D’explicar-nos directament en què consisteix aquesta Operació Precinte?
I fins quan mantindrà la mà estesa el Govern?
Per nosaltres no quedarà, perquè això no és un caprici d’uns quants, sinó que és una demanda també molt majoritària, la d’afavorir i cercar aquest diàleg i negociació. Però no pot ser etern, perquè al final suposaria renunciar a allò que hem dit que no renunciarem, que és a fer el referèndum i a posar en mans de la ciutadania la resolució d’aquest conflicte polític que viu Catalunya. Nosaltres continuarem intentant-ho. El temps no és il·limitat, això és evident, perquè jugaria en contra i suposaria faltar al compromís que té aquest Govern.
Artur Mas també va dir fa poc en una entrevista que el 9-N va ensenyar que l’Estat espanyol no retirava urnes. Veu l’Estat retirant les urnes del referèndum?
La seva amenaça va en aquest sentit. Precintar urnes vol dir no deixar votar, però també vol dir que assumeixen que el referèndum es farà. I és així. Es farà. El 9-N i el referèndum no són el mateix. Una cosa era un procés participatiu i l’altre un referèndum vinculant, que volem que tingui efectes i conseqüències jurídiques. Però l’actitud del govern de l’Estat sí que és la mateixa, la d’intentar impedir que la gent voti. El 9-N més de dos milions de persones van sortir al carrer i es van mobilitzar de manera cívica per posicionar-se democràticament sobre el seu futur. I això estic convençuda que tornarà a passar.
Potser seria més intel·ligent per part de l’Estat començar a fer la campanya pel No?
Sí. Que comencin a fer la campanya pel No!, tenen el seu dret i seria el més intel·ligent, efectivament. Que possessin sobre la taula els arguments pels quals consideren que la gent ha de votar No. És legítim, i així va passar a la Gran Bretanya. Però el govern de l’Estat considera que ha de continuar escudant-se en aquest recurs constant a la judicialització enlloc d’afrontar-ho des dels arguments o la paraula.
I el Govern ho té tot preparat per si cal avançar el referèndum i fer-lo abans de la segona quinzena de setembre?
Estarà tot a punt i quan estigui tot a punt serà el moment idoni per fer-lo. La data està al servei de l’estratègia i de l’objectiu, i entrar en disquisicions sobre si quinze dies abans o després, ens despista de l’objectiu final que és fer-lo. L’important és disposar de totes les eines necessàries per fer-lo amb totes les garanties.
Però el Govern ho té ja tot preparat o no?
El Govern ho té preparat i ho tindrà preparat per poder-ho fer quan més convingui sempre dins dels terminis previstos màxims, que és la segona quinzena de setembre.
El 6-F serà el primer moment explícit del xoc de trens?
És un acte sense precedents. És molt greu que un president i unes conselleres es vegin asseguts a la banqueta dels acusats, perquè no han comès cap delicte. I, en tot cas, el seu únic delicte és el d’haver afavorit un acte 100% democràtic. Però crec que també és històric pel nivell de mobilització i de suport popular que tindran. No m’agrada parlar de xoc de trens perquè crec que el llenguatge de confrontació només el fa servir l’Estat, i no nosaltres. Prefereixo adjectivar-ho com un fet sense precedents en democràcia.
Però sí que efectivament és un moment clau del procés. De fet, ja hi ha més de 30.000 persones inscrites per anar a donar suport a Mas, Ortega i Rigau al TSJC.
Sí, ho és. És un moment en què la gent diu “prou” i “ho tornaria a fer”. A més, és un suport explícit a tres persones que ens van representar i que ho van fer amb la màxima dignitat.
Creu que la gent hauria d’impedir des del carrer que l’expresident i les dues exconselleres entrin al TSJC?
No hi ha cap mena de reserva en el fet que Mas, Ortega i Rigau declarin, s’expliquin i denunciïn aquest judici polític. Ja han declarat, també han parlat als mitjans de comunicació, i ara pertoca fer-ho en aquest judici. Estic convençuda que hi haurà molta gent al carrer i que, com tantes i tantes vegades, serà una mostra més de civisme, com ho han estat altres moments d’extrema judicialització d’aquest procés o com ho han estat les Diades de l’11 de setembre, sense que hi hagi hagut cap altercat, perquè som gent cívica i democràtica per sobre de tot.
Per tant, el Govern prefereix que no s’impedeixi la seva entrada al jutjat?
Estic convençuda que, com és la seva voluntat, Mas, Ortega i Rigau puguin declarar, perquè nosaltres no tenim res a amagar. I dic nosaltres perquè jo me’n sento part, perquè jo formava part d’aquell Govern del 9-N del 2014. Es tracta de poder fer aquest judici, que qüestionem al 100% perquè és polític. I nosaltres no ens amaguem de res.
