Rebel·lió al cor de l’organització d’ERC. Una de les figures que talla el bacallà a la seu nacional d’ERC i amb més ascendència a l’estructura interna del partit, el vicesecretari general de Coordinació Interna, Territori i Organització, Isaac Peraire, té un bon motí a l’assemblea local del municipi on és alcalde, Prats del Lluçanès. La decisió de Peraire de no respectar un acord signat sobre l’elecció del cap de llista per a les municipals de 2019 ha fet esclatar la militància i ha obert una crisi sense precedents a ERC de la Catalunya Central i, de retruc, a Calàbria, la seu nacional del partit. Un terratrèmol que ha arribat fins a Suïssa. I més quan el responsable que les assemblees locals facin bondat té un bon desori a casa seva.
La història de tot plegat es remunta a la tardor de 2014. Peraire volia repetir com a cap de llista el 2015, tot i incrementar les seves responsabilitats dins el partit. Però, dins l’assemblea local una altra històrica militant d’ERC al municipi i membre de l’equip de govern, Montse Juvanteny, també es va proposar com a candidata. L’assemblea local va demanar un acord a tots dos per evitar unes primàries.
La pau va arribar a través de Marta Rovira, la secretària general del partit, que va mediar per tal d’arribar a un pacte. L’acord implicava que Juvanteny acceptava renunciar a unes primàries i Peraire es comprometia a fer-li costat per tal que Juvanteny fos la persona que encapçalès la llista a les municipals del 2019 “independentment dels resultats obtinguts el 2015”. L’acord es va posar negre sobre blanc i es va signar el 28 d’octubre de 2014. Un acord al que ha tingut accés El Món.
El mandat va continuar. Però a una mica més d’un any per les municipals de 2019, la crisi es va desfermar perquè Peraire va advertir que no pensava fer cas de l’acord signat. Segons ha pogut saber El Món, de fonts de la direcció comarcal del partit, el març de 2018, es va celebrar una reunió del grup municipal d’ERC a Prats, on Peraire va avisar que “seria el dolent, però trencava el pacte” perquè volia tornar-se a presentar. Juvanteny, en el mateix cónclave, també va advertir que aquest cop es presentaria i va brandar l’acord signat per Peraire ara fa quatre anys. Peraire va replicar que no faria cas del pacte. De fet, l’alcalde ha engreixat la llista de militants a través de donar d’alta familiars. Una estratègia per si finalment hi havien primàries, assegurar-se la votació.
La situació es va anar complicant dins l’assemblea local. Al novembre es va celebrar una nova reunió del grup municipal, que va demanar celebrar una assemblea per escollir qui encapçalava la llista. Això va provocar la renúncia al càrrec de tres membres de la direcció local, entre els que hi havia Juvanteny, com a presidenta. Amb les dimissions i sense direcció municipal, l’assemblea no es podia convocar i ha estat la direcció comarcal la que ha hagut d’intentar posar ordre a la revolta. Així el passat 3 de desembre va convocar pel 19 de desembre, l’assemblea de militants per escollir la nova executiva i el nou cap de llista.
En aquestes setmanes, Rovira, tindrà aquesta carpeta difícil sobre la taula perquè la situació s’ha engrescat arran de l’acord que ella mateixa va instigar. Amb l’agreujant que Peraire va ser el seu home de confiança en la seva etapa com a secretària general a Catalunya. De fet, Peraire té el mateix cotxe i xofer que tenia Rovira abans d’anar a l’exili.
Aquesta crisi local ha esverat la seu nacional d’ERC pel càrrec orgànic que ostenta Peraire. Un càrrec que s’assimila als poderosos secretaris d’organització d’altres formacions. Precisament, Peraire és l’encarregat d’apagar els incendis territorials i fer entrar el clau per la cabota als díscols dels acords interns i de la disciplina interna del partit. Aquest motí posa en dubte la seva figura dins l’organització. El sabater, el més mal calçat.
