El primer plantejament de l’informe sobre els 7 dies de vaga Quico Sallés
Set dies de vaga general. Aquest és l’escenari que els analistes dels serveis d’intel·ligència dels Mossos van témer a partir del 3 d’Octubre arran de la celebració del referèndum. Així ho afirma l’Informe 1472/17 de la Comissaria General d’Informació de 28 de setembre del 2017 i que signava el seu comissari en cap, Manuel Castellví, que aquesta setmana declararà durant el judici a la cúpula d’Interior. Aquest informe, aportat a la causa, també emfatitzava que les ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya implicaven “no afectar la normal convivència ciutadana” sense especificar “directrius concretes als cossos policials de com dur a terme les actuacions que siguin necessàries”. En aquest ambient, i amb la sospita d’episodis de violència policial, els Mossos van apuntar negre sobre blanc la declaració de l’Estat d’excepció. D’aquí se’n deriva un operatiu policial per evitar un desastre social.
Aquest informe, al que ha tingut accés El Món i titulat “Possibles escenaris en relació a la celebració del referèndum d’Autodeterminació de l’1 d’Octubre”, el firmava la Unitat Central d’Anàlisi d’Estratègies d’Organitzacions, que depèn de l’Àrea Central d’Anàlisi d’Informació. El dossier es dividia en quatre seccions. En primer terme, una introducció de referència. Un segon punt, amb els escenaris previs a la jornada del Primer d’Octubre i les reaccions dels diversos moviments polítics. En tercer lloc, una analisi dels escenaris de l’1-O i en darrer terme els escenaris posteriors a l’1 d’octubre.
Vaga preavisada
En vuit planes d’informe, els analistes de Castellví contemplaven que la possibilitat d’una vaga general el 3 d’octubre que es podria estendre “fins a set dies”. En aquest marc, els Mossos apuntaven les “reaccions dels sindicats alternatius i el món antisistema com un escenari factible posterior al Primer d’Octubre”. D’entrada informaven que els sindicats CGT Catalunya i COS -que defineixen com a “sectorial de l’independentisme radical”- ja havien presentat preavís de vaga general entre els dies 3 i 9 d’octubre, tot i que el sindicat IAC només l’havia presentat pel mateix dia 3.
En el mateix informe afegien que la CNT s’havia sumat a la comvocatòria i que les “entitats sobiranistes com ANC i Òmnium”, així com ERC, CUP, Catalunya en Comú i Podem estaven “en principi, a favor de la convocatòria”. També remarcava que s’hi havien afegit “la gran majoria dels col·lectius de l’anarquisme social, Arran i altres sectorials de l’independentisme radical”. Així mateix, els analistes de Mossos recordaven que si bé CCOO i UGT no s’havien afegit a la vaga sí que apostaven pel “diàleg” a través de la Taula per la Democràcia.
Escenaris de reacció que contemplaven els analistes dels Mossos Quico Sallés
Ara bé, els efectius de Castellví subratllaven: “Si durant la jorada de l’1-O es produeixen episodis que el món sobiranista o la ciutadania en general considera de violència policial, aquestes organitzacions podrien secundar la vaga , i en el cas dels sindicats majoritaris (que no han presentat preavís),serien els seus militants, a títol individual, qui participaria”.
D’aquí rau, la insistència del mateix informe en constatar quina és l’ordre que la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Mercedes Armas, va dictaminar en la seva resolució del 27 de setembre. La mateixa que el coordinador de l’operatiu policial contra el Primer d’Octubre, el tinent coronel Diego Pérez de los Cobos, va demanar aclarir la mateixa tarda. Una interlocutòria amb què com a “novetat rellevant”, segons els Mossos, la magistrada assenyalava que les “mesures per impedir el referèndum” no havien “d’afectar a la normal convivència ciutadana”. A més, els analistes afegien que “no donava directrius concretes als cossos policials de com dur a terme les actuacions que siguin necessàries”.
Estats d’excepció
El document també esboça la “situació de greu alteració de la seguretat pública i la pau social”. Una situació que es produiria “especialment a la ciutat de Barcelona”. “Si els incidents fossin generalitzats, en aquest escenari l’Estat, si no ho ha fet abans, podria declarar alguns dels estats d’excepció que la mateixa constitució espanyola contempla”, recalca. Tot i això, informes confidencials de Moncloa publicats per aquest diari descartaven que aquesta opció es contemplés mai ni a la Moncloa ni al Departament de Seguretat Nacional.
En tot cas, els Mossos creien que “es podia donar el cas que el dia 2 o el propi dia 3 l’Estat prengui decisions contundents contra el món sobiranista, circumstància que podria esperonar els ànims de cara a la vaga, fins al punts que els seus organitzadors, promotors o seguidors intentessin paralitzar en la seva totalitat l’activitat econòmica de Catalunya”.
Part de l’informe 1472 de la COGINF on s’alerta sobre la vaga i l’estat d’excepció Quico Sallés
També incloïen com a reaccions polítiques que podrien “afectar la seguretat ciutadana” la possibilitat d’una Declaració Unilateral d’Independència. Un escenari que, atès els Mossos, posaria en pràctica “fórmules derivades de l’aplicació del 155 de la Constitució espanyola, dels preceptes que faculta la llei de Seguretat Nacional o, fins i tot, declarar l’estat de setge recollit a la Constitució (alarma, excepció i setge)”. Una situació que podria comportar l’ocupació permanent del Parc de la Ciutadella, més beligerància de l’extrema dreta i una “actitud combativa de l’independentisme radical”. Uns informes densos que, de ben segur, van ajudar a plantejar un dispositiu de contenció -més eficaç que el del CNP i la Guàrdia Civil- davant una resolució judicial d’impossible compliment.
confidencial4 Quico Sallés
