Els Mossos no concreten com es va detonar la casa d’Alcanar però descarten el control remot

Reguitzell de testificals sobre un dels punts claus de la investigació dels atemptats de 17A

Les TEDAX -agents de la unitat d’explosius dels Mossos- amb número 106 i 119 estaven en un curs d’explosius a Holanda organitzat per l’Europol. Però van haver de tornar d’urgència a Catalunya. Una casa havia saltat pels aires a la urbanització Montecarlo d’Alcanar. Van ser comissionades per investigar les causes de la deflagració l’endemà a les vuit del matí de les dues explosions. Així ha començat la testifical de les pericials d’aquest migdia a l’Audiència Nacional sobre els explosius i la detonació de la seu central operativa de la cèl·lula jihadista dels atemptats del 17A.

Eren les dues primeres membres del Tedax en explicar la seva versió dels fets. Totes dues han negat que a la vista de les evidències trobades es pogués afirmar que es va detonar amb un control remot, però tampoc han descartat del tot que es pogués encendre amb una metxa. De fet, el president del Tribunal, Félix Alfonso Guevara, ha tallat l’advocat de Driss Oukabir, Luis Álvarez, quan aquest insistia com podien negar l’encesa per control remot. “Perquè són expertes!”, ha clamat el jutge.

La conclusió és l’aplicació del principi de la Navalla d’Occam, l’explicació més senzilla podria ser la correcta i aquesta és l’enorme “inestabilitat” de l’explosiu que fabricaven, el TATP.  De fet, han assegurat que hi haurien entre 200 i 500 kg d’explosius i 17 granades de mà així com un grapat d’aparells electrònics que havien de servir de pulsadors o iniciadors de l’explosió i per la fabricació de detonadors a distància. També van trobar un cinturó d’explosius i material per fer-ne tres més, a part de les 104 bombones de gas butà.

La primera hipòtesi amb què van treballar bombers i la policia científica va ser que l’explosió es va iniciar arran d’una atmosfera explosiva pel trasvàs de les bombones de gas butà francès a espanyoles, en engegar-se el condensador del congelador que hi havia a la mateixa sala, una guspira del mateix aparell hauria fet explosionat el gas”. Amb aquesta interpretació, les primeres suposicions de la policia era que havia esclatat un laboratori de drogues. Ara bé, els Tedax han detallat que una “segona explosió ho va bellugar tot”. La hipòtesi se’n va anar a norris, ara bé no han pogut concretar com es va iniciar l’explosió més enllà de la inestabilitat de l’explosiu que fabricaven el TAPT, triperóxit de triacetona, fàcil i barat de fabricar i conegut com la Mare de Satan. Segons els tedax 107, 120 i 117 és un explosiu altament sensible a la fricció, a la temperatura o al moviment i “estarien a punt de ser utilitzat”. Per això, no han pogut determinar l’origen clar de l’explosió.

El control remot l’han descartat perquè a les restes on es va encetar la deflagració, al garatge, “no van trobar material electrònic de recepció d’ones” i els temporitzadors els van trobar a la zona del menjador. També han descartat que l’explosió s’iniciés amb el llançament d’una granada des de la part de fora del pis per la situació de les restes de la casa. Tota l’explicació dels Tedax anava acompayada d’un croquis amb els tercers cràters que serien la petjada de les tres explosions. Les dues de la nit del 16 d’agost i la de l’endemà a les quatre de la tarda quan l’excavadora va tocar la banyera on hi hauria la resta d’explosius. D’aquesta manera ghan pogut quadrar la seva tesi amb les declaracions dels veïns que asseguraven que el soroll de l’explosió va ser llarg, Tot, segons els experts, per l’acumulació de les dues explosions.

Nou comentari