Els Mossos cada mes envien a la fiscalia un “extracte” de les diligències d’identificació que porten a terme en seu policial i l’arxiu de les dades es pot mantenir fins que no es doni una de les cinc causes: concloure investigació o procediment, sentència absolutòria, indult, rehabilitació i prescripció de la responsabilitat. Així ho corrobora un informe del departament d’Interio del passat 5 de juliol, signat pel conseller Joan Ignasi Elena, registrat al Parlament, sobre el protocol de la policia catalana per portar a terme identificacions. De fet, en el mateix informe, es delata l’existència d’un “llibre de registre” on hi consten les dades dels afectats d’una identificació. Precisament, un “extracte d’aquest registre” és el que Mossos envia al ministeri fiscal cada mes. “Els assentaments del llibre de registres s’han de cancel·lar d’ofici una vegada transcorreguts tres anys”, afegeix el document que acumula totes les respostes a vuit preguntes parlamentàries sobre com Mossos identifiquen als ciutadans i com s’evita el tracte discriminatori alhora de dur-les a terme.
En la resposta, a la que ha tingut accès El Món, Interior justifica les identificacions en base l’article 16 de la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, és a dir, la coneguda com a Llei Mordassa i d’una llei de 1983 que regula el dret de reunió. Amb aquests dos articles, els Mossos asseguren que “poden requerir la identificació de les persones per complir amb les seves funcions d’indagació i prevenció delictiva i per a la sanció d’infraccions penals i administratives quan existeixin indicis d’haver pogut participar en la comissió d’una infracció i quan, en atenció a les circumstàncies que concorren, es consideri raonablement necessària l’acreditació de la identitat per prevenir la comissió d’un delicte”.
Ara bé, Interior assegura que la policia porta a terme aquestes funcions amb un “respecte estricte als principis de proporcionalitat, igualtat de tracte i no discriminació per raó de naixement, nacionalitat, origen racial o ètnic, sexe, religió, creences, edat, discapacitat, orientació o identitat sexual, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”. Un extrem que diferents col·lectius, entitats o partits, com ara la CUP posen seriosament en dubte. En aquest sentit, Elena signa que la policia haurà d’informar de “forma immediata i comprensible les raons” de ser identificada. Una asseveració molt allunyada de les constants identificacions “preventives” que fan els Mossos en diverses manifestacions o concentracions. “EL cos de Mossos no disposa de cap ordre, circular ni protocol que habiliti per a identificar les persones que s’adrecen a manifestacions en funció de la seva estètica ni qualsevol altra pràctica discriminatòria”, subratlla el document.
En tot cas, el mateix informe remarca que Interior té “un compromís total amb el compliment de la legalitat i el respecte als drets humans”. En aquesta línia, desgrana la “col·laboració continuada amb el Síndic de Greuges en tant que Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura, i amb el Defensor del Pueblo, com a Mecanismo Nacional de Prevención de la Tortura”. També inclou “freqüents reunions i col·laboracions entre la policia i diferents entitats o associacions implicades en la defensa dels drets humans”. Ara bé, no n’especifica cap ni una, ni un recull del calendari o agenda de reunions.
Així mateix, en el document, Elena assegura que les identificacions es poden requerir quan “hi hagi indicis que han pogut participar en al comissió d’una infracció” i bé quan “es consideri raonablement necessari que les persones acreditin la seva identitat per prevenir la comissió d’un delicte”. En aquesta línia, el conseller addueix que també es portaran a terme en persones que portin la “cara totalment o parcialment coberta amb qualsevol tipus de peça o objecte que n’impedeixi la identificació”. El mateix document avisa que una identificació “no ha d’estar subjecte a les mateixes formalitats que una detenció”.
Interior remarca que la “motivació de la identificació ha de quedar reflectiva, de forma clara i explícita tant a l’acta de denuncia o en l’atestat” o a “les aplicacions informàtiques d’identificacions quan no s’hagi estès cap acta de denúncia o atestat”. En aquest marc, la policia indica que quan les “dades personals constin en els fitxers policials amb motiu d’una identificació negativa per aplicació de a Llei i hagin passat 90 dies des de la seva introducció al sistema, es cancel·laran de manera automàtica”. Ara bé, el mateix document ressalta que“hi ha la necessitat, però, de mantenir les dades fins a la conclusió d’una investigació o d’un procediment concret, la resolució judicial ferma, especialment l’absolutòria, l’indult, la rehabilitació i la prescripció de la responsabilitat”. Tot i que admeten que hi ha manera per demanar la rectificació de les dades a través d’una adreça web.
No és la primera vegada que aquests arxius policials es traspassin a fiscalia. Un dels exemples més clamorosos va ser pel Primer d’Octubre que va generar una base de dades incontrolada. Concretament, el nom i les dades personals d’un total de 3.118 ciutadans de Catalunya relacionats amb el referèndum del Primer d’Octubre. Noms que consten en dues llistes aportades pels Mossos d’Esquadra a l’Audiència Nacional, extraordinàriament detallades per cada col·legi electoral previst per celebrar el referèndum.
Els dos llistats aportaven nom i cognoms, filiació, document d’identificació, adreça, telèfon i correu electrònic així com el col·legi on han estat identificats. Eren dues llistes paral·leles, netes i clares, per a la seva lectura fàcil i amb capacitat d’extreure’n la informació de manera ràpida i eficaç per elaborar una base de dades. Dos llistats que resumien les actes aixecades entre el 26 i el 30 de setembre. Per altra banda, la polèmica dels arxius policials no es queda només als Mossos, la Guàrdia Civil va admetre el passat octubre l’existència del SINVES-Aquila, una base de dades supersecreta que recull noms i informacions “necessàries per a la investigació del terrorisme i altres formes de delinqüència organitzada”, al marge dels tribunals. De fet, només és accessible per a alguns membres del servei d’informació de la Guàrdia Civil (SIGC), com els que han investigat els CDR detinguts en l’operació Judes.
