Els Mossos, convençuts que hi ha còmplices sense desemmascarar de l’imam al Marroc

La vista oral del judici per l’atemptat del 17A continua mostrant les falles de la instrucció. Una de les més clamoroses són les connexions internacionals de la virtual cèl·lula jihadista. Sobretot, en el país d’origen de la majoria dels seus integrants, el Marroc. La comissaria general d’informació dels Mossos va convèncer el magistrat del jutjat central d’instrucció número 4 de l’Audiència Nacional, Fernando Andreu, que els jihadistes tenien còmplices al Marroc. Ara bé, ni l’extensa comissió rogatòria ni les investigacions portades a terme pels serveis d’intel·ligència marroquins han pogut aportar pistes concloents. Els indicis, tot i que clars, s’esvaeixen. Fins i tot, perquè la seguretat marroquina va enviar dos CDs amb informació sense les contrasenyes per poder-los desencriptar.

En un informe del 27 de març del 2018, amb número 6805566/17 i al qual ha tingut accés El Món, l’inspector 1.395 de l’àrea central d’anàlisi exterior dels Mossos concloïa que “existeix la possibilitat que individus marroquins o residents al regne del Marroc tinguessin algun paper durant la preparacó dels atemptats”. Un argument que va convèncer el jutge pel nombre de viatges que tant l’imam, Abdelbaky Es Satti, com la resta de membres de la cèl·lula va fer al Marroc abans del 17A i la quantitat de trucades des de telèfons marroquins que van rebre els implicats, amb números compartits tant en les seves agendes de telèfons com en restes de papers i anotacions trobades entre la runa de la casa d’Alcanar després de l’explosió.

Ara bé, tot i les demandes d’ajuda al Marroc, el camí va quedar tallat. El 12 d’octubre del 2018, la Direcció General de Seguretat Nacional del ministeri de l’Interior marroquí va remetre tota la documentació demanada pels investigadors catalans el 4 d’abril del mateix any. Ara bé, la informació no hi era tota. Els dos CDs amb els registres i les geolocalitzacions de les desenes de telèfons mòbils que es va demanar rastrejar no es van poder obrir. De fet, el jutge va tornar a demanar si es tractava d’un error i, a hores d’ara, encara no consta en el sumari que s’hagi desencriptat aquesta informació i ha deixat en via morta aquesta línia d’investigació.

Els analistes dels Mossos van considerar que era “necessària” la col·laboració de la intel·ligència marroquina perquè “durant la fase de preparació dels atemptats van tenir lloc diverses interaccions amb el Marroc, consistents en trucades i viatges”. En aquest sentit, destacaven els viatges realitzats pels sospitosos durant la seva “radicalització”. Sobretot, el viatge de l’imam entre el “20 de juliol i el 9 d’agost del 2017”. “Tenint present que els atemptats havien de ser en dates imminents, a la tornada d’Abdelbaky Es Satti a territori espanyol i que era coneixedor dels plans de la cèl·lula, existeix la possibilitat que, durant la seva estada al Marroc, l’investigat realitzés gestions relacionades amb la preparació dels atemptats”, alerten els investigadors. En aquest paquet, els Mossos hi sumen el viatge de Driss Oukabir, ara a la banc dels acusats, i de “diversos membres de la cèl·lula entre el 2016 i el 2017, sense que es puguin concretar dates o motius d’aquests viatges”.

En base aquests viatges, els policies recorden que cal tenir present que “dins l’àmbit delinqüencial i, especialment en el cas d’individus d’origen estranger, és habitual que en saber-se controlats per la policia o bé voler eludir el control policial per portar a terme algun tipus de gestió aquestes persones viatgin al seu país d’origen”.  Així consideren que “existeix la possibilitat que individus marroquins o residents al Regne del Marroc tinguessin algun paper durant la preparació dels atemptats”.

Per intentar estirar el fil d’aquesta línia d’investigació, la policia catalana va demanar a la intel·ligència marroquina, no només refer les connexions i els creuaments telefònics de números marroquins, sinó les localitzacions de les seves estades i els seus moviments amb vehicles que tenien matriculats a l’estat espanyol i amb què es van traslladar la Marroc. En concret, van demanar el rastreig de 69 telèfons mòbils. Si bé, el comissari de la policia en funcions de la lluita contra el terrorisme i el crim organitzat de la Brigada Nacional de la Policia Judicial, Hichaam Baali, va respondre, la informació no ha estat prou útil.

Efectivament, la informació traspassada pel Marroc va constatar les rutes per autopista de l’imam amb la seva furgoneta Mercedes i les estades oficials en hotels dels integrants de la cèl·lula. Ara bé, cap dels 69 mòbils ni de les targetes SIM demanades han pogut ser desxifrades. Els suports informàtics arribats del Marroc el 25 de febrer de 2019 no es podien obrir perquè no hi havien contrasenyes. El cinc de març l’Audiència Nacional els va tornar a reclamar. Tampoc es van rebre les claus, fins que el 3 d’octubre de 2019 es va tornar a sol·licitar sense que a hores d’ara les parts hi hagin pogut tenir accès perquè no es troben al núvol del sumari. La pista marroquina, doncs, en via morta tot i la sospita que l’ombra de la cèl·lula s’estèn pel país del Rif.