Com un informe del procés de la Guàrdia Civil sobre el procés amb copyright de Daniel Baena, però aquesta vegada de Mossos contra un Mosso. Així veu la defensa del sergent de la policia catalana, Lluís Escolà, l’atestat policial de la Unitat Central Anticorrupció dels Mossos en la investigació en la causa que té oberta al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per suposada malversació i prevaricació. Un sumari en el que també està investigat el conseller d’Interior, Miquel Buch, arran d’una querella de Ciutadans contra la contractació d’Escola com a assessor de seguretat del conseller. Escolà va ser acusat de fer d’escolta del president Carles Puigdemont a l’exili.
Els advocats de la defensa, Isabel Elbal i Gonzalo Boye, han registrat aquest dilluns un escrit d’impugnació de l’informe elaborat per l’intendent TIP 4882 i el sotsinspector TIP 4493. L’escrit, al que ha tingut accés El Món, al·lega dos elements per invalidar l’atestat. En primer terme, la “manca de legitimació democràtica per investigar els fets” i en segon terme, la “malvolença” o la “ignorància”dels seus instructors que “eleven presumpcions a hipotesis” i “ometen les fonts contrastables” a més de practicar una “anàl·lisi parcial de les dades”. “Es nota animadversió”, conclouen. L’atestat acusa el sergent d’elaborar informes amb informació pública i no tenir els requisits acadèmics o tècnics que podrien avalar el càrrec. Així mateix, dóna per fet, que hauria fet d’escorta del president Puigdemont i que “hauria tingut tracte de favor del director general de la Policia en l’expedient disciplinari que se li va obrir”. Aquesta investigació és per a la defensa “obrir una mena de causa general en contra d’aquelles persones que hagin pogut o no acompanyar puntualment a l’M.H.P. Puigdemont en el seu exili”.
La legitimitat i la separació de poders
Així, la lletrada Elbal enceta la seva impugnació a l’atestat que sustenta la instrucció recordant Montesquieu i la seva tesi de la “separació de poders” que regeix les democràcies liberals. Elbal recorda que la separació de poders és un “principi bidireccional” que indica que ni els polítics s’han de ficar el nas en afers judicials ni els jutges en afers polítics. La defensa entén que “l’essència” del procediment no és altra que el trencament d’aquest principi pel “control judicial-penal dels nomenaments de càrrecs de confiança per part del poder executiu”. “Això i no una altra cosa és el que està en joc si s’analitza amb fredor i sense la passió ennuvoladora de les banderes”, reblen els lletrats.
En aquest sentit, la defensa al·lega que la contractació d’Escolà com a assessor només pot ser sotmès “al control polític, no judicial, i encara menys, a l’àmbit de la justícia penal”. Després de desgranar l’ingent legislació, doctrina i jurisprudència que regula aquesta mena de contractació, els advocats no s’estan per brocs i carreguen els neulers sobre la poca base jurídica de l’atestat judicial. “Sembla que els autors de l’informe no tenen la formació bàsica com per endinsar-se en un terreny que està perfectament regulat i, sens dubte, tampoc són coneixedors de la doctrina existent sobre aquesta matèria i, per això, s’han aventurat a realitzar manifestacions que o bé se sustenten en la maledicència o en la ignorància”, afirma l’escrit d’impugnació.
“D’haver conegut tota la legislació, mai s’haurien aventurat a realitzar les afirmacions de l’informe”, asseguren els lletrats. En aquest sentit, també recorda que els querellants, Ciutadans, no poden al·legar ignorància sobre la figura i les especifitats d’un càrrec de confiança eventual. La conclusió per a la defensa, és que amb aquest informe que no té present la naturalesa jurídica de confiança que té aquesta mena de contractació trasllada “al poder judicial el control absolut de la vida política i la pròpia gestió de la polis”.
Un informe amb tocs de Baenisme
L’atestat policial es basa en la “inidonietat” de l’investigat pel càrrec. Una concepció que els lletrats titllen “d’aberració jurídica”. “El seu nomenament resideix en els vincles d’afinitat política i confiança que l’uneix a l’autoritat que el nomena, sense necessitat que aquest motivi en el seu nomenament les causes i amb exclusió de control jurisdiccional d’aquesta motivació, que ni es pressuposa ni s’exigeix”, alerten els advocats.
A partir d’aquí la defensa desmunta l’acusació de l’atestat. En primer terme, retreu als Mossos que li recriminin haver fet suposadament d’escorta. En tot cas, ho hauria fet en el seu temps lliure. A més, afegeixen que mai hi ha hagut cap denúncia que pugui inferir que el sergent hagués prestat serveis de seguretat a Puigdemont. I, en darrera instància, si hagués fet d’escorta el CNI no hauria posat una balissa al vehicle.
Pel que fa la formació acadèmica, l’advocada Elbal recorda que no és necessària en un càrrec d’aquestes característiques. Ara bé, sí que aporta la seva àmplia trajectòria en diverses escomeses de seguretat com és dirigir aquest servei al F.C Barcelona, el coneixement d’idiomes o l’experiència densa en el servei d’escortes.
Per altra banda, Elbal i Boye també incideixen en el “suposat tracte de favor” del seu expedient disciplinari. “La inclusió d’aquesta hipòtesi de treball reflecteix, en tot cas, un cert grau d’animadversió cap al nostre representat que anirem, després, analitzant, per si mateix ens porta a conclusions més rotundes”, adverteixen. En aquesta línia, i repassant fil per randa l’informe, els acusen de “subjectivisme” i de reflectir “simples apreciacions subjectives carents de qualsevol base fàctica i de coneixement de la realitat”. Fins i tot, els hi recrimina que “es posin en la pell del mateix conseller” per criticar el seu company.
“A l’informe li manca un mètode mínimament rigorós des del punt i moment en què part d’unes presumpcions elevades a la categoria d’hipòtesis que, juntament amb ser arbitràries, contravenen el que preveu l’article 5 de la Llei de Cossos i Forces de Seguretat”, resumeixen els lletrats. Així mateix, constata que “omet qualsevol referència contrastable a les fonts en què suposadament s’haurien basat per a l’elaboració d’aquest, amb el que això comporta en matèria de rigor i garantia de degut procés i dret de defensa”.
Pel que fa a les conclusions, “escapen a qualsevol lògica i es fonamenten en una anàlisi parcialitzat de dades, amb expressa omissió de qualsevol altre que beneficiés al meu mandant, a l’hora de valorar la suposada necessitat d’una determinada idoneïtat per al càrrec de lliure designació. I en darrer terme, critica que parteixi d’una “inacceptable ignorància pel que fa a la regulació de la figura del càrrec de lliure designació”. Unes crítiques calcades a les que feien les defenses dels presos polítics als atestats policials que dirigia el tinent coronel Daniel Baena pel Jutjat 13, l’Audiència Nacional o el Tribunal Suprem.
Boye i Elbal, en un moment de la seva intervenció
“Els autors de l’informe no tenen la formació bàsica per entendre el que estaven investigant i, a més, demostren una frivolitat inacceptable a l’hora de realitzar afirmacions d’aquestes característiques i amb les conseqüències que poden tenir”, subratlla l’escrit. “És frívol afirmar que el meu mandant té uns coneixements molt bàsics sobre la matèria en base a uns informes que, a més, ni tan sols formen part essencial de l’assessorament prestat”, avisen. En aquest marc, recorden que “ni tant sols li han pres declaració com investigat”. La conclusió de la defensa és que no es busca recriminar jurídicament una prevaricació o una malversació, “sinó d’obrir una mena de causa general en contra d’aquelles persones que hagin pogut o no acompanyar puntualment a l’M.H.P. Puigdemont en el seu exili”.
