La ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, ha desmentit aquest dilluns que el seu executiu s’estigui plantejant deixar la taula de diàleg per a després del Congrés del PSOE del mes d’octubre, i ha reiterat que les dues parts estan treballant amb la seva celebració a la tercera setmana de setembre. Ha afirmat que la presència o no de Pedro Sánchez dependrà dels continguts que s’hi abordin, que encara no estan tancats. Respecte a la reivindicació de referèndum per part del Govern, ha recordat que el seu executiu no es mourà “de la llei i la Constitució” i ha destacat que Sánchez ha fet “esforços molt importants” per al diàleg. Ara, ha dit, “falten passos a l’altra part”. “Si pensessin en la societat catalana els farien”.
En una entrevista a RNE, Rodríguez ha recordat que les dues parts tenen un acord per celebrar la taula de diàleg a la tercera setmana de setembre, previsiblement a finals de la setmana que ve, tot i que no ha aclarit si podria ser dijous o divendres, com mantenen fonts de l’executiu català. Ara per ara, ha apuntat, “estem treballant en el desenvolupament de la reunió entorn de la tercera setmana de setembre” perquè fins ara “faltava ajustar el calendari parlamentari, que la setmana passada no estava previst i com que ens hem de desplaçar a Barcelona afectava aquesta reunió”.
Segons Rodríguez, les dues parts “estem tancant les qüestions perquè sigui una reunió de feina i no ens quedem al titular”. Pel que fa a la presència de Sánchez, la ministra ha recordat que ja va ser present a la primera reunió. La seva presència, ha afirmat, es valorarà depenent de les qüestions que s’abordin a la reunió. “Dependrà dels de continguts i si és útil si hi és o no hi és“. Rodríguez ha llançat ja una advertència sobre els límits del govern espanyol. Els independentistes, ha dit, “saben que hi ha un marc molt clar del que el govern no es mou, que és la llei i la Constitució”. Ha recordat que “aquest govern, i el president en particular, ha fet esforços molt importants en favor del diàleg i el retrobament a Catalunya”. “Nosaltres hem fet passos, i ara falten passos a l’altra part. Els haurien de fer. Si pensessin en la societat catalana els farien”.
