Espanya ha notat un increment de l’activitat del que qualifica “serveis d’intel·ligència hostil” i, per tant, la recomanació és invertir en “contraintel·ligència”. Així de clar ho deixa l’Estratègia de Seguretat Nacional 2021 que estableix el pla programa de la més alta seguretat de l’Estat per als propers anys. El document, al qual ha tingut accés El Món, alerta que no només les institucions de l’Estat són objecte d’espionatge sinó que el mercat de l’obtenció de la informació clandestina i secreta ha arribat al “sector privat”. A més, destaca que Espanya ha esdevingut en un “territori” especialment preuat com a “base d’operacions cap a altres països”. La petició és clara: reforçar les capacitats del Centre Nacional d’Intel·ligència amb l’excusa que cal afrontar les ingerències.
El document conclou que “l’increment de la competitivitat i de la tensió a l’escenari internacional ha suposat un augment de les ingerències des de l’exterior que Espanya ha de confrontar”. En aquesta línia, els analistes de l’Estat remarquen l’augment de les “activitats d’espionatge” per portar a terme aquestes ingerències. A més, l’estratègia afegeix que “la pertinença d’Espanya a organitzacions com ara la Unió Europea i l’OTAN, fan del país un objectiu atractiu”.
En aquesta línia, la seguretat de l’Estat insisteix que els “objectius dels serveis d’intel·ligència hostils no es limiten a les institucions i a la informació del govern d’Espanya”. Ans al contrari, el document assegura que “també afecten altres sectors, com per exemple la indústria de defensa, les infraestructures crítiques o la investigació científica i tecnològica, així com altres àmbits del sector privat”. Unes activitats que, segons l’informe, no només són crítiques “per a la Seguretat Nacional, sinó que poden atemptar contra la competitivitat econòmica i la propietat intel·lectual, especialment pel que fa als sectors estratègics i al camp de la ciència i la investigació“.
Un dels altres perills detectats consisteixen en els “esforços d’alguns actors estrangers per influir sobre els seus ciutadans establerts a Espanya, afectant els drets i llibertats dels ciutadans i potencialment a l’estabilitat social”. És a dir, esperonar els nacionals de tercers països per anar contra els interessos espanyols. “Altres vegades les actuacions dels serveis d’intel·ligència estrangers no tenen com a objectiu interessos espanyols o aliats, sinó que utilitzen el territori espanyol com a base de les seves operacions en altres països”. Una situació que Moncloa entén com un possible “atemptat a la sobirania nacional espanyola”.
Així, l’amenaça s’amplia si es té present que les “activitats dels serveis d’intel·ligència hostils a Espanya” formen part de les “anomenades estratègies híbrides”. “Dins d’aquestes estratègies, les activitats d’espionatge poden esdevenir un element destacable i potencien l’amenaça que suposen per a la Seguretat Nacional”, raonen els analistes. Aquestes estratègies són normalment “multidimensionals i intenten explotar les vulnerabilitats dels estats i les seves institucions amb un objectiu de desestabilització o coerció política, social o econòmica”.
D’aquí que la petició que fan els estrategues de Moncloa sigui “incrementar les capacitats dels serveis d’intel·ligència espanyols davant dels atacs dels serveis d’intel·ligència hostils, en especial al ciberespai”. Inclouen en el paquet dotar de més recursos, el Centre Nacional d’Intel·ligència, l’Oficina de Seguretat Nacional i el Centre Criptològic Nacional –la santíssima trinitat de la intel·ligència espanyola– a més de “reforçar la cooperació internacional en matèria de contraintel·ligència”. Més diners, doncs per a espionatge, ciberdefensa i contraintel·ligència.
